====== Informe sobre la llengua valenciana i propostes de revalencianisació ======

El valencià utilisat en l'Administració Pública, els seus mijos de comunicació i l'ensenyança, seguix un criteri de convergència en el català, seguint el “//Dictamen//” i la //Gramàtica Normativa Valenciana// de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua((El dictamen de la AVL sobre la llengua proponia “//utilisar un model de llengua convergent//”, i en l'introducció a la gramàtica de la AVL s'afirma que: “//La Gramàtica Normativa Valenciana vol ser una contribució de l'AVL al procés de construcció d'un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l'idioma comú//”.  Pàg 14.)); per això la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV reitera  lo que expongué la nostra RACV el 14-2-2005 sobre el “//Dictamen//” i recorda el preàmbul de la llei de creació de la AVL((Llei 7/1998, de 6 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua 1998/7973)) quan diu: “//L'ent (AVL) es basarà en la tradició lexicogràfica i lliterària i la realitat llingüística genuïna valenciana//”((En el document fet públic per la RACV el 14-2-2005 titulat “Resposta de la RACV al Dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana”  es digué que: “//...el criteri de “convergència” va directament contra la lletra i l'esperit de la Llei de creació de la AVL quan dispon que l'Acadèmia: “es basarà en la tradició lexicogràfica i literària i la realitat lingüística genuïna valenciana”. El concepte “genuí” significa propi o característic i és totalment incompatible en el concepte “convergent”. Fer una normativa baix un criteri de “convergència” o “divergència” és fer-la des d'un punt de vista extra-llingüístic, no científic i inacceptable, més encara si este normativa està guiada per uns interessos particulars i polítics que no responen a la tradició històrica ni a la voluntat majoritària dels valencians, arreplegada en l'Estatut d' Autonomia.//”)).

La llei de creació no podia ser més clara, la nostra tradició lexicogràfica escomença en el //Llibre de Concordances// de Jaume March de 1371 o el //Liber elegantiarum// de Joan Esteve de 1489, passant per les obres lexicogràfiques de Carles Ros (1703-1773), Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) -ya en el sigle XIX- les de Josep Escrig i Martínez, Constantí Llombart, Joaquim Martí Gadea -a cavall entre el sigle XIX i el XX- Josep Nebot i Pérez -a principis del XX- les del filòlec Lluís Fullana i Mira, per nomenar-ne  a soles uns quants.

Venim observant que es tenen en conte les obres lexicogràfiques més recents de Francesc Ferrer Pastor((F. Ferrer Pastor copiava servilment els diccionaris catalans a l'hora d'elaborar els seus diccionaris, sense fer estudis previs o arreplegues lexicogràfiques.)), el diccionari Galmar((Jordi Colomina, acadèmic de la AVL, en el seu  llibre //Els valencians i la llengua normativa//, diu d'estos diccionaris : “//catalanitzants: el més radical és GALMAR, que en 11 de 15 mots es decanta per la sola forma catalana i només en tres casos admet en segon lloc la forma valenciana. Molt semblant és el criteri de F. Ferrer Pastor//”.)), el //Vocabulari Fonamental// d'Enric Valor i sobretot el //Diccionari de la Llengua Catalana// de l'Institut d'Estudis Catalans i el //Diccionari Valencià// de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana((Este diccionari, editat per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana és una mala còpia del //Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans//, dirigida pel funcionari de la Generalitat Valenciana Josep Lacreu, que copia entrades, definicions, eixemples i erros del diccionari català.)); pero constatem que s'ignoren les obres lexicogràfiques d'entitats valencianes com Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana((L'acadèmic de la AVL Jordi Colomina en la seua obra adés citada diu del //Diccionari Valencià-Castellà. Castellà-Valencià// de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana de 1993: “//El vocabulari més ambiciós pel que fa a la variació sinonímica és, sens dubte, el de l'Acadèmia (RACV)//“ (pàg. 165). Més avant referint-se ad este mateix diccionari diu: “//Esforç malaguanyat. El que podria haver estat el millor vocabulari valencià de tots els temps, restarà com a obra només útil als estudiosos de la llengua...//” el motiu d'este bandejament, segons Colomina, és “//adoptar una grafia “separatista”//.“ (pàg.169).)), Valéncia 2000, Grup d'Acció Valencianista i tantes atres que, des de fa molt de temps i durant moments històrics adversos a la llengua, han treballat i treballen per la llengua valenciana i seguixen un criteri d'estricta valencianitat llingüística. També observem que hi ha més interés per introduir la fonètica, la sintaxis, la morfologia verbal i nominal, l'ortografia i el lèxic catalans, seguint uns criteris prescriptius, que per recuperar i potenciar les formes valencianes -moltes d'elles clàssiques- o el lèxic patrimonial i tradicional valencià, pel qual no fan absolutament res.

Sobre la “//tradició lliterària//” observem que els clàssics valencians (Arnau de Vilanova, Proxita, Arnau March, Pere March, Joanot Martorell, Jordi De Sant Jordi, Ausias March, Isabel de Villena, Antoni Canals, Jaume Roig,  Roïç de Corella, Bernat Fenollar, Joan Moreno, Narcís Vinyoles, Jaume Gaçull...) es tenen en conte per a justificar l'us d'arcaismes en la llengua normativa si estos són convergents en el català, pero mai quan els clàssics valencians utilisen les formes genuïnes valencianes diferencials que hui formen part  de “//la realitat llingüística genuïna valenciana//”. 

Per esta camí la llengua normativa es separa cada volta més de la realitat llingüística valenciana i de la llengua viva i usual, per a acostar-se a una atra realitat llingüística que no és la nostra, cosa que en res beneficia al valencià ni als valencians.  D'esta manera és difícil superar “//el conflicte esterilisador que es perpetua entre nosatres .... Un conflicte sobre el nom, la naturalea i la normativa de la llengua pròpia dels valencians que impedix la salut d'esta i que acumula les dificultats en el procés de recuperació de la llengua que nos hauria d'identificar com a valencians, en conte de separar-nos//”, com diu el preàmbul de la llei adés citada.
 
En qüestions llingüístiques s'ha de tindre en conte sempre la voluntat majoritària dels valencians, la tradició històrica i una llei orgànica superior com és l'Estatut d'Autonomia, que parla d'idioma valencià, nom oficial que rep la nostra llengua en l'Estatut, i que impedix que se'l puga denominar d'una atra manera (Vejau anex I “//El nom històric de la llengua valenciana//” i anex II "//Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre l'idioma valencià, solicitat pel Tribunal suprem//"). 

Per a un consens i recuperació de la llengua s'han de tindre en conte les propostes fetes per esta real institució i diversos sectors de la societat valenciana com ara  el “//Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana//” (Vejau anex III) dirigit al Govern de la Generalitat i a la AVL el 30/03/2004, a on es descriu la naturalea del valencià i es propon una normativa valenciana, que un ample sector de la nostra societat desija.

La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (fundació pública que des de 1915 ve dedicant-se a l'estudi i normalisació del valencià i a la cultura valenciana en tots els seus camps) conta en molts i diversos treballs sobre el valencià, i  els aporta per a que es tinguen en conte en qualsevol debat llingüístic (vejau anex IV “//Decàlec presentat per la RACV a la AVL//” del 02/06/2004).

Defenem una llengua valenciana en este nom i una normativa pròpia i diferenciada  i no estem d'acort en adoptar per al valencià l'ortografia catalana, en l'unitat llingüística en el català, ni en un model de llengua convergent en ell (vejau  anex V “//Resposta de la RACV al dictamen de la AVL sobre la llengua valenciana//” de 14/02/2005).

Amples sectors de la societat valenciana també defenen una llengua valenciana diferenciada, pero este sentiment no es veu plasmat en la //Gramàtica normativa valenciana// de la AVL del 2006. La RACV analisà esta gramàtica i feu pública la seua opinió (Vejau anex VIII “//Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV sobre la Gramàtica normativa valenciana de la AVL//”)

En definitiva no s'ha resolt el conflicte llingüístic valencià, la nostra llengua ara és tractada com un dialecte o variant coloquial sense ortografia pròpia, es prenen com a cultes i estàndarts les formes alienes, i no es tenen en conte les nostres postures o criteris llingüístics i filològics que pretenen dignificar-la i retornar-li la categoria de llengua.

Per a expondre la realitat llingüística valenciana, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV vol donar unes orientacions, reiterant-nos en la defensa dels nostres criteris de valencianitat llingüística, exposts en el “//Manifest de ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana//” (anex III) i oferir un llistat, a manera d'eixemple, d'alguns catalanismes innecessaris i ya usuals en la llengua normativa oficial, que s'han de substituir per les formes genuïnes valencianes, més encara quan alguns d'ells són castellanismes en el català, galicismes o simples variants o innovacions caprichoses sense tradició clàssica. Totes estes formes han segut extretes de la llengua utilisada en l'Administració Pública, els mijos de comunicació públics i els centres d'ensenyança valencians. De fet totes apareixen en el //Diccionari Valencià// de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i voldríem, per a anar superant el conflicte, que no aparegueren en el futur diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Si volem que la normalisació del valencià siga una realitat i tinga èxit, és fonamental que els parlants s'identifiquen en la llengua estàndart i per ad això  s'han d'utilisar les formes que són d'us normal entre els parlants. És molt negatiu per al procés de normalisació del valencià utilisar les formes no valencianes, perque açò va contra l'autoestima de la pròpia llengua i l'identificació que ha de sentir el parlant per a incorporar-se a un procés de dignificació i normalisació de l'idioma propi.

Açò no és nou, ya en 1934 Josep Giner, inclús sent partidari de l'anexió llingüística del valencià al català, publicà en //El Camí// el 14/4/1934 un artícul titulat “//Sinònims dins la nostra llengua//“ (anex VI), a on exponia en una columna la forma valenciana i en l'atra la catalana i aconsellava l'us de la forma valenciana en estes paraules: “//Hi ha dins la nostra llengua mots valencians idiomàtics que són bandejats sistemàticament, de fet, pel català de Barcelona, el qual empra en compte seu mots inconeguts en valencià. La feina dels escriptors valencians és fer prevaldre el lèxic idiomàtic valencià//”, puix ya en aquell moment detectà el perill que corrien les formes valencianes de desaparéixer. L'artícul de Josep Giner seguix vigent a hores d'ara (Vejau anex VI), de fet el llistat que ara aportem és una ampliació d'aquell, lo que demostra que l'acceptació per una part d'alguns escritors valencians de les normes de 1932 -en realitat de l'ortografia catalana- fon l'inici d'una catalanisació llingüística més profunda que afecta al lèxic, la fonètica, la morfologia verbal i nominal o la sintaxis. A l'igual que feu Josep Giner en 1934 hui proponem que prevalga el lèxic valencià i s'eliminen de la llengua normativa oficial els catalanismes innecessaris.

El resultat d'este procés que venim patint des de 1932, és la desaparició progressiva del valencià de la vida pública baix el ròtul de català; tant s'han bandejat de la llengua normativa les formes valencianes a nivell lèxic, morfològic i sintàctic, substituint-les per les catalanes, que ya no cal una versió valenciana perque coincidix en un alt percentage en la catalana. El resultat que venim detectant és que moltes institucions, com ara alguns ministeris, o empreses públiques i privades ya no oferixen una versió en valencià i únicament existix l'opció catalana o, fugint del conflicte, només s'expressen en castellà. Si esta tendència seguix aixina el valencià i les seues característiques llingüístiques genuïnes desapareixeran per complet de la vida pública.

===== Catalanismes i formes genuïnes valencianes =====

Per a consultar qualsevol qüestió sobre estos vocables aconsellem acodir al //[[http://diccionari.llenguavalenciana.com|Diccionari General de la Llengua Valenciana]]// de la RACV.

^  CATALANISMES  ^  FORMES GENUÏNES VALENCIANES  ^
|a Castelló, a Ibi, a França...  |en Castelló, en Ibi, en França  |
|a més a més  |ademés  |
|abraçada  |abraç  |
|aconseguir  |conseguir  |
|acudit (en castellà //chiste//)  |succeït  |
|adagi	(en castellà //adagio//, //sentencia//)  |adage  |
|adreça  |domicili, direcció, senyes  |
|aeri  |aéreu  |
|afers  |assunts, quefers  |
|agafar al vol  |empomar  |
|aixecar  |alçar  |
|aixoplugar  |soplujar  |
|albergínia  |albargina  |
|aleshores  |llavors  |
|alfàbrega  |alfàbega  |
|alliberar  |lliberar  |
|allunyar  |alluntar  |
|almirall  |almirant  |
|alto  |alt (orde de parar)  |
|altre, altra, altres  |atre, atra, atres  |
|alzina  |carrasca  |
|amb  |en  |
|ambdós  |abdós, els dos, les dos  |
|amuntegar  |amontonar  |
|anàlisi (femení)  |anàlisis (masculí)  |
|andana (en castellà //andén//)  |moll (//andana// per a //desván// en castellà)  |
|antiguitat  |antiguetat  |
|apallissar  |colpejar, abatanar  |
|aparell (en castellà //aparato//)  |aparat (i //aparell// per a //aparejo// en castellà)  |
|aplegar-se  |juntar-se, congregar-se  |
|apropar-se  |acostar-se  |
|aquest, aquesta, aquestos, aquestes  |est, esta, estos, estes  |
|arada  |aladre  |
|arc iris  |arc de Sant Martí  |
|arronsar  |arropir  |
|article  |artícul  |
|arxipèlag  |archipèlec   |
|assabentar  |fer saber, informar  |
|assaig  |ensaig  |
|assajar  |ensajar  |
|assassí, assassinar, assassinat  |assessí, assessinar, assessinat  |
|assolellat  |solejat  |
|assolir  |aplegar, conseguir  |
|assumpte  |assunt  |
|aterrar (un avió)  |aterrisar (un avió)  |
|atur  |desocupació  |
|aturar  |parar  |
|aturat  |desocupat  |
|avaluar, avaluació  |evaluar, evaluació  |
|avantatge  |ventaja  |
|avaria  |averia  |
|avi, àvia  |yayo, yaya  |
|aviat  |pronte, enjorn  |
|avui  |hui   |
|bàlsam  |bàlsem  |
|Bàrbara  |Bàrbera  |
|barret (en castellà //sombrero//)  |capell  |
|baster  |correger  |
|bellesa  |bellea  |
|bescanviar (en castellà //canjear//)  |baratar, descanviar  |
|bigoti  |bigot  |
|bilió  |billó  |
|bitlles  |birles  |
|bitllet  |billet  |
|bogeria (en castellà //locura//)  |follia  |
|boig (en castellà //loco//)  |foll  |
|bombeta (en castellà //bombilla//)  |pera, pereta  |
|bonítol (en castellà //bonito//, peix)  |bonyítol  |
|borni  |tòrt  |
|burgès, burgesia  |burgués, burguesia  |
|bústia  |buçó (la //bústia// en valencià és la caixa de les almoines)  |
|butlletí  |bolletí  |
|calçat (en castellà //calzado//)  |calcer  |
|calfred  |ariçonada, tremolí, borró  |
|camamilla  |camamirla  |
|càmera  |càmara  |
|campió, campionat  |campeó, campeonat  |
|canyella  |canella  |
|cap de setmana  |la fi de semana  |
|capítol  |capítul  |
|carota (en castellà //careta//)  |caraceta   |
|cartró  |cartó  |
|càstig  |castic  |
|cementiri  |cementeri  |
|cercar  |buscar  |
|cercle  |cércol, círcul  |
|cinema  |cine  |
|cinqué  |quint  |
|claredat  |claritat  |
|clatell  |bascoll  |
|claveguera  |aigüera  |
|clavegueram  |aigüeral, cloaca  |
|clavegueró  |albelló, androna	  |
|codi  |còdic  |
|còdol  |cudol	  |
|cofoi  |desvanit		  |
|cognom (en castellà //apellido//)  |llinage  |
|col.legi  |colege  |
|company  |companyó  |
|coneixement  |coneiximent  |
|contrada  |lloc  |
|conversa  |raonada, conversació  |
|cop  |colp  |
|cop d'ull  |ullada  |
|cop de cap  |cabotada  |
|cop de puny  |punyada  |
|crisi  |crisis  |
|cristall, cristaller, cristalleria  |cristal, cristaler, cristaleria  |
|croada, croat  |creuada, creuat  |
|crosses  |closses  |
|cuir  |cuiro  |
|culte  |cult  |
|cura  |conte, atenció  |
|cursa de toros, de motos...  |correguda de bous, de motos...  |
|dada (castellà dato)  |senya  |
|defensar  |defendre  |
|desar  |alçar (guardar)  |
|desemparat  |desamparat  |
|desenvolupament  |desenroll   |
|desenvolupar  |desenrollar  |
|desnonament (en castellà //desahucio//)  |desfiduciament  |
|desnonar (en castellà //desahuciar//)  |desfiduciar  |
|destinació  |destí  |
|dinou  |dèneu   |
|dipòsit, dipositar  |depòsit, depositar  |
|disfressa, disfressar  |disfràs, disfrassar  |
|disset  |dèsset  |
|diumenge  |dumenge  |
|divorci  |divorç  |
|divuit  |díhuit   |
|dofí  |galfí  |
|doncs  |puix  |
|duana  |aduana  |
|dues (adjectiu num. femení)  |dos (adjectiu num. masculí i femení)  |
|edat mèdia  |edat mija  |
|efa, ela, ema, ena, erra,...  |efe, ele, eme, ene, erre...  |
|eina  |aïna, ferramenta  |
|eixelebrat  |destarifat  |
|eixerit  |espavilat  |
|el que fem, el millor...  |lo que fem, lo millor  |
|Empar  |Ampar  |
|empassar-se  |engolir  |
|empenta, empentar  |espenta, espentar  |
|emplenar  |omplir, reomplir  |
|encongir  |encollir  |
|endavant  |avant  |
|enfonsar, enfonsament...  |afonar, afonament...  |
|enganxar  |apegar, adherir  |
|enganxós  |apegalós  |
|enlairar-se (un avió)  |envolar-se (un avió)	  |
|ensenyament  |ensenyança  |
|ensinistrar  |adestrar  |
|ensinistrament  |adestrament	  |
|esbargir  |esplayar, solaçar, escampar  |
|esbarjo  |esplai, solaç  |
|esborrar  |borrar  |
|escalfar, escalfador...  |calfar, calfador  |
|escarafalls (en castellà //aspavientos//)  |esparaments  |
|escarola  |endívia   |
|escletxa  |clavill, badall  |
|escó  |escan  |
|escombra  |granera  |
|escombrar  |agranar  |
|escombraire  |femater  |
|escombraries  |fem  |
|escorpí  |alacrà  |
|escuradents (en castellà //palillo//)  |furgadents  |
|esdeveniment  |succés, acontenyiment  |
|esdevindre  |acontényer, succeir  |
|esgotar  |agotar  |
|esllavissada, esllavissar  |solsida, solsir  |
|esmorzar  |almorzar  |
|espectacle  |espectàcul  |
|esport  |deport  |
|esportista  |deportiste  |
|esportiu  |deportiu  |
|espurna  |purna  |
|esquirol (en castellà //ardilla//)  |farda  |
|estalviar (diners en el banc)  |aforrar  |
|estalvis  |aforros  |
|estimar  |voler (amar)  |
|estona  |moment, temps  |
|estrella  |estrela  |
|estri  |atifell, ferramenta, aïna  |
|estripar  |desbudellar  |
|estruç  |esturç  |
|exemple  |eixemple  |
|exercici  |eixercici  |
|exèrcit  |eixèrcit  |
|façana  |frontera (d'un edifici)  |
|falguera  |falaguera  |
|fàstic  |oix  |
|fastigós  |oixós  |
|feina, feiner...  |faena, faener  |
|feredat  |fredat  |
|ferotge  |feroç  |
|focus  |foc  |
|forquilla  |forqueta  |
|garatge  |garaig			  |
|gasiu  |agarrat, ronyós.  |
|gasosa  |llimonada  |
|gegant  |jagant  |
|gelós, gelosia  |celós, cels  |
|gener  |giner  |
|gerd (en castellà //frambuesa//)  |mora roja  |
|gerdera (en castellà //frambueso//)  |cordonera  |
|gespa  |herba   |
|gimnàs  |gimnasi  |
|glaç  |gèl  |
|globus  |bufa / globo  |
|graó  |escaló	  |
|gratacel  |rascacels  |
|gripau  |renoc  |
|gual (en castellà //vado//)  |guau  |
|guineu  |rabosa   |
|habitatge  |vivenda  |
|heura (en castellà //hiedra//)  |hedra  |
|hisenda  |facenda  |
|hivernacle  |hivernàcul  |
|infermer, infermeria  |enfermer, enfermeria  |
|joguina  |joguet  |
|jonc  |junc  |
|judici  |juí   |
|la resta (en castellà //el resto//)  |el restant  |
|legislar  |llegislar  |
|legítim  |llegítim  |
|liberal, liberalisme...  |lliberal, lliberalisme  |
|lingüista, lingüística...  |llingüiste, llingüística  |
|línia  |llínea  |
|literatura, literari...  |lliteratura, lliterari  |
|litre  |litro  |
|llaminer  |llépol  |
|llauna  |llanda  |
|llençar  |llançar, enrefilar  |
|lletsó  |llicsó  |
|lleuger  |llauger  |
|lliurament  |entrega  |
|lliurar  |entregar  |
|llombrígol  |melic	  |
|lloro  |loro  |
|llotja  |llonja  |
|llum (el)  |llàntia (la)  |
|llumí  |misto  |
|lluny  |llunt  |
|llunyà  |lluntà  |
|lògic, lògicament...  |llògic, llògicament  |
|luxe  |lux  |
|maduixa  |fraula  |
|magatzem  |almagasén  |
|magatzemar  |almagasenar  |
|malgrat  |no obstant, a pesar de   |
|malson  |malensomi  |
|marxar  |anar-se'n  |
|màscara  |màixquera  |
|matalàs  |matalap  |
|medi ambient  |mig ambient  |
|medieval  |migeval  |
|mediterrani, mediterrània  |mediterràneu, mediterrànea  |
|meitat  |mitat  |
|melmelada  |melada, confitura  |
|mena  |classe, espècie  |
|mentida  |mentira  |
|mentider  |mentirós  |
|mentre  |mentrimentres, mentres   |
|meravella, meravellós  |maravella, maravellós  |
|mesa electoral, mesa de les Corts...  |taula electoral, taula de les Corts...  |
|mesura  |mida  |
|metall  |metal  |
|mètode  |método  |
|metre  |metro  |
|meva, teva, seva, meves...  |meua, teua, seua, meues...  |
|mica  |poc, miqueta  |
|milió, milionari...  |milló, millonari  |
|mite  |mit  |
|mitges  |calces  |
|mitjana (la nota mitjana)  |mija (la nota mija)  |
|mitjans de comunicació  |mijos de comunicació  |
|mode  |modo	  |
|molsa (en castellà //musgo//)  |verdet	  |
|mongeta  |fesol   |
|monstre  |mònstruo  |
|mossegada  |mòs   |
|murtra  |murta  |
|naixement  |naiximent  |
|naixement, creixement...  |naiximent, creiximent...  |
|natges  |anques, galtes del cul  |
|nàufrag  |nàufrec  |
|navalla, navallada  |navaixa, navaixada  |
|néixer  |nàixer  |
|nen, nena  |chiquet, chiqueta  |
|nínxol (en castellà //nicho//)  |caseta  |
|noblesa  |noblea  |
|nombre  |número  |
|nombrós  |numerós, quantiós  |
|nord-americà  |nortamericà  |
|nosaltres  |nosatres, nosatros  |
|nus  |nuc  |
|nuvi, núvia  |nóvio, nóvia  |
|oi  |oix  |
|oida  |oït, orella  |
|oncle  |tio  |
|ordinador  |ordenador  |
|ordre  |orde  |
|òrgan (en castellà //órgano//)  |orgue  |
|origen  |orige  |
|os  |orso  |
|osca  |mossa  |
|pallissa  |tana  |
|papallona  |palometa  |
|parpella, parpelleig, parpellejar  |parpall, parpalleig, parpallejar  |
|penedir-se  |arrepenedir-se  |
|penya-segat  |riscle  |
|peresa  |perea  |
|peresós  |pereós  |
|perruca  |peluca  |
|perruquerria, perruquer  |peluqueria, peluquer  |
|petit  |chicotet  |
|petó  |bes  |
|peülla (en castellà //pezuña//)  |piteu, pujola  |
|plànol (d'un edifici)  |pla  |
|poruc  |poregós  |
|préssec  |bresquilla  |
|presseguer  |bresquillera  |
|prestatge (en castellà //estante//)  |lleixa  |
|préstec  |préstam  |
|presumpte  |presunt  |
|preveure  |prevore  |
|proper  |pròxim, vinent o que ve  |
|quadre  |quadro  |
|queixal  |quixal  |
|queixal del seny  |quixal de l'enteniment  |
|quilòmetre  |quilómetro  |
|Rafael  |Rafel  |
|rauxa  |ramalada, estufit  |
|recer  |racer, redòs   |
|recollida  |arreplega, arreplegada  |
|recollir  |arreplegar  |
|reial  |real  |
|rellotge  |rellonge  |
|rellotger  |rellonger   |
|rellotgeria  |rellongeria  |
|rentadora (màquina de llavar)  |llavadora  |
|rentaplats, rentacotxes  |llavaplats, llavacoches  |
|rentar  |llavar  |
|restoll, rostoll  |rastoll  |
|rigut (participi de //riure//)  |rist  |
|riquesa  |riquea  |
|robatori  |furt  |
|ruixat  |arruixó, ramassada  |
|rusc (en castellà //colmena//)  |gayola, baso  |
|sa i estalvi (en castellà //sano y salvo//)  |sà i segur   |
|saba (en castellà //savia//)  |llacor  |
|safata (en castellà //bandeja//)  |platera, plata  |
|salconduït  |salvoconducte  |
|saviesa  |sabuderia  |
|seguici  |sèquit, acompanyament  |
|seguretat  |seguritat  |
|seixanta  |xixanta  |
|semicercle  |semicírcul  |
|sencer  |sancer  |
|sergent  |sargent  |
|seriós  |sério  |
|seriosament  |sériament   |
|serrell (en castellà //flequillo//)  |frangeta  |
|servei  |servici  |
|seté  |sèptim  |
|setmana  |semana  |
|seure's  |assentar-se  |
|síndria  |meló d'Alger  |
|soltar  |amollar  |
|solter  |fadrí  |
|somrigut (participi de //somriure//)  |somrist  |
|sorra  |arena  |
|sortida, sortir  |eixida, eixir  |
|sota  |baix, devall  |
|suport  |soport  |
|tarannà (en castellà //talante//)  |clim  |
|tarda (en castellà //tarde//)  |vesprada  |
|tardor  |primavera d'hivern, autumne  |
|tardorenc  |autumnal  |
|tarongina  |nafa, flor del taronger  |
|tauró  |taburó  |
|taüt  |ataüt  |
|tempesta  |tempestat, tormenta  |
|temps (climatològic)  |orage  |
|tenir  |tindre  |
|termini  |terme, determini  |
|til.ler, tell (arbre de la tila)  |tillol  |
|tipus  |tipo, classe, manera  |
|titella (en castellà //marioneta//)  |títaro, porrito, perichinela  |
|títol  |títul  |
|tona  |tonellada  |
|torn (castellà //turno//)  |tanda  |
|tornavís  |desentornellador  |
|tots plegats  |tots junts  |
|tramoista  |tramoyiste  |
|tresor, tresorer, tresoreria  |tesor, tesorer, tesoreria  |
|treure  |traure  |
|treva  |treua  |
|trigar  |tardar  |
|triomf  |triumf   |
|tron (en castellà //trono//)  |tro  |
|trucar  |tocar, telefonejar  |
|truita  |coqueta, tortilla  |
|ullal (en castellà //colmillo//)  |clau  |
|umbracle  |umbràcul  |
|us (no us detingueu)  |vos (no vos  detingau)  |
|vacances  |vacacions  |
|vaga  |folga  |
|vaguista  |folguiste  |
|vas  |got  |
|vehicle  |vehícul  |
|venir  |vindre  |
|veritable  |verdader  |
|veure  |vore  |
|vianant  |viandant  |
|vidu, vídua  |viudo, viuda  |
|vímet (en castellà //mimbre//)  |vimen  |
|vosaltres  |vosatres, vosatros		  |
|vuit, vuitanta  |huit, huitanta  |
|vuité  |octau  |
|xai  |corder  |
|xamfrà (en castellà //chaflán//)  |cantonada  |
|xarampió  |pallola  |
|xarxa  |ret (pero //eixàrcia//, //xàrcia// per a //jarcia// en castellà)  |
|xerrar  |raonar, charrar  |
|xifra  |sifra  |
|ximple  |simple, mec, tararot  |
|xiprer  |ciprés  |
|xocolata  |chocolate  |
|xuclar  |chuplar  |

Recordem que esta és a soles una chicoteta mostra, pero suficient per a fer vore que la catalanisació lèxica del valencià afecta a tots els camps semàntics; desgraciadament el llistat podria ser moltíssim més extens. Algunes d'estes formes catalanes ya han segut bandejades per la AVL en la seua //Gramàtica Normativa Valenciana// i //Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià//, pero la llengua de l'Administració, la RTVV i l'ensenyança o l'Universitat seguix utilisant-les, sense acatar l'autoritat normativa d'esta nova institució; inclús quan la AVL arreplega la forma catalana i la remet a la valenciana o accepta les dos, s'opta per la forma catalana. L'inèrcia de copiar sistemàticament i com a rutina la norma catalana a tots els nivells no ha amancat encara.

==== Diferències a nivell fonètic ====

També s'ha de respectar a nivell fonètic i escrit la fonètica valenciana, més encara quan moltes formes catalanes són simples innovacions normatives caprichoses i sense tradició. En este sentit aportem el //Estàndart Oral Valencià//, aprovat per esta Secció el 7/11/2000 (Vejau anex VII).

^  ACCENTUACIÓ CATALANA  ^  ACCENTUACIÓ VALENCIANA  ^
|aeròlit  |aerolit (aguda)  |
|Àtila  |Atila (plana)  |
|atmosfera (plana)  |atmòsfera  |
|aurèola  |aureola (plana)  |
|autògraf, biògraf, fotògraf, fonògraf...  |autógraf, biógraf, fotógraf, fonógraf...  |
|bèstia  |béstia  |
|congrès, aragonès...  |congrés, aragonés...  |
|Corts (en la //o// tancada)  |Corts (en la //o// oberta)  |
|diòptria  |dioptria (plana)  |
|època  |época  |
|Etiòpia  |Etiopia (plana)  |
|fórmula  |fòrmula  |
|Himàlaya  |Himalaya (plana)  |
|intèrfon  |interfon (aguda)  |
|medula (plana)  |mèdula  |
|míssil  |missil (aguda)  |
|monòlit  |monolit (aguda)  |
|oboè, oboé  |oboe (plana)  |
|olimpíada  |olimpiada (plana)  |
|osmosi  |òsmosis  |
|però  |pero (plana)  |
|perquè (conjunció o raó)  |perqué (conjunció o raó)  |
|pèsol  |pésol  |
|què (pronom. Què dius?)  |qué (pronom. ¿Qué dius?)  |
|rèptil  |reptil (aguda)  |
|rubèola  |rubeola (plana)  |
|saxòfon  |saxofó  |
|sèpia  |sépia  |
|sèquia  |séquia  |
|sèrie  |série  |
|telèfon  |teléfon  |
|tènia  |ténia  |
|tèxtil  |textil (aguda)  |
|València  |Valéncia  |

Sobre el topònim Valéncia vejau anex XI “//Consideracions sobre el topònim Valéncia//”. L'Ajuntament de Valéncia, ha acceptat recentment canviar el nostre topònim milenari i grafiar-lo segons la fonètica catalana, quan tots els sectors accepten que la seua fonètica és en //e// tancada: Valéncia.

Estem davant d'un fet absolutament inacceptable des del punt de vista filològic, i convençuts de que esta alteració no quedarà aixina i que tart o pronte s'impondrà la sensatea, la coherència i la ciència; este és un punt al que mai renunciarem i farem tot lo possible per a que el nostre topònim recupere la seua forma històrica.

Alvançant-nos a la pròxima edició del //Diccionari Valencià// de la AVL, esperem que la seua elaboració tinga en conte les nostres propostes i confiem en que no serà una còpia del //Diccionari de la Llengua Catalana// de l'Institut d'Estudis Catalans de 1995, com ya es feu en el //Diccionari Valencià// de la Conselleria d'Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, dirigit per Josep Lacreu. Des d'ací oferim desinteressadament a la AVL el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la nostra institució, per a que el tinga en conte a l'hora d'elaborar el seu futur diccionari i l'oferim de manera gratuïta a tots els usuaris per mig d'internet en esta direcció: http://diccionari.llenguavalenciana.com.

També voldríem que es tinguera en conte tot lo que en este document es propon i els següents treballs realisats per esta Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV a l'hora d'elaborar el “Llibre d'estil”, solicitat a la AVL recentment pel President de la Generalitat, per a ser utilisat en l'Administració Pública, convençuts de que els ciutadans se sentiran més pròxims a l'Administració si s'identifiquen en la llengua que esta utilisa. Estos treballs són: 

  * //[[http://diccionari.llenguavalenciana.com/|Diccionari General de la Llengua Valenciana]]//.
  * //Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà/Castellà-Valencià//, que inclou una onomàstica, una toponímia, aixina com una Ortografia Valenciana.
  * //Diccionari Valencià de Sinònims, Afins i Antònims//.
  * //Criteris per a la flexió verbal de la llengua valenciana// (vejau anex IX).
  * //Regles de les vocals e i o obertes i tancades en valencià// (vejau anex X).
  * //Apunts toponímics// (vejau anex XII).
  * //Estàndart Oral Valencià// (anex VII).
  * [[http://www.llenguavalenciana.com/corrector/|Corrector Ortogràfic Valencià]].

===== Llistat de formes genuïnes i diferencials valencianes recomanades per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV =====

Per un atre costat, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes oferix a continuació dos llistats de formes sinònimes valencianes; ans de res hem d'aclarir que les formes que apareixen més avant són totes vàlides, tant la forma de la dreta com la de l'esquerra. No obstant, vist i constatat que la normativa oficial a soles utilisa les formes que apareixen en segon lloc, per ser coincidents en el català, la Secció ha pres l'acort de propondre reforçar i potenciar l'us de les formes que apareixen en primer lloc, alçant-les a la categoria de normatives en el cas de que no ho siguen, per dos motius fonamentals:

  - Són formes genuïnes valencianes, pròpies i diferencials.
  - La llengua normativa oficial, seguint un criteri de convergència en el català, les ignora sistemàticament i no les utilisa mai, per lo que es produïx un empobriment de la llengua i estes formes corren el perill de desaparéixer o de ser considerades dialectals, vulgars i no dignes de ser usades en la llengua estàndart o culta.

Els diccionaris de la RACV, tant el bilingüe com el general i en menor mida el de sinònims (este pel seu caràcter especial), ya han arreplegat tot el lèxic valencià i han donat preferència a les formes valencianes genuïnes, no cal arreplegar-les ara ací, pero este és un pas més per a potenciar les formes diferencials, aconsellant l'us d'unes formes quan hi ha vàries sinònimes o variants i una d'elles es compartix en el català o s'acosta ad ell.

Tots haurem de fer un esforç i un sacrifici, deixant a banda el natural afecte que tenim a formes que nos són entranyables, per a usar i potenciar les formes valencianes diferencials, estigmatisades i condenades per la normativa convergent, sense oblidar mai les atres. D'esta forma potenciarem formes pròpies i enriquirem la llengua usant unes formes que corren el perill de desaparéixer.

En l'àmbit familiar hem de seguir usant les formes que nos siguen entranyables i d'us normal, pero haurem de potenciar a nivell escrit i formal  les que proponem com a formes diferencials o genuïnes.

Este llistat és una mostra per a que es veja la filosofia que proponem,  un llistat més complet anirà elaborant-lo la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV en les seues sessions de treball i anirà difonent-lo des de la pàgina web de la Secció; és dir, que anirem ampliant-lo, perque este -repetim- a soles és un chicotet eixemple.

L'us d'estos llistats no és nou, recordem l'artícul de Josep Giner de 1934 adés citat.

Està en primer lloc la forma recomanada o que s'ha de potenciar.

|A on / on  |
|A soles/ només, sols   |
|Ababol / rosella  |
|Abadejo / bacallar  |
|Abruixell / arbust  |
|Ací / aquí   |
|Agarrar/ agafar  |
|Aiguage, reixiu / rosada (pero rosada blanca)  |
|Aixina / així  |
|Albèrchic / alberge  |
|Alcaduf / caduf, cadúfol, catúfol  |
|Alçar / guardar  |
|Alcorà / Corà  |
|Alenall, alenador, alenader, respirall / respirador  |
|Alenar / respirar  |
|Allumenament / Iluminació |
|Allumenar / Iluminar  |
|Alvanç / avanç  |
|Alvançar / avançar  |
|Amancar / mancar, minvar, disminuir  |
|Anfós / Alfons  |
|Aniuar / niar, nidificar  |
|Ans / abans  |
|Antiu, antiua / antic, antiga  |
|Antropòfec / antropófac   |
|Aplegar / arribar  |
|A presa / de pressa  |
|Arc de sant Martí / arc iris  |
|Arnalt / Arnau  |
|Arraïlar / arrelar  |
|Arreplegar / recollir  |
|Atall / drecera  |
|Ausades / per supost, certament, en veritat, sobradament  |
|Avear / acostumar  |
|Bafar / entelar (en castellà empañar).  |
|Bagassa / prostituta, puta  |
|Barbarroja / pit roig (aucell)  |
|Bot /salt  |
|Botar / saltar  |
|Brúfol / búfal  |
|Cabrerot / abegot (de raïm), bagot  |
|Cacherulo / milocha  |
|Cada u / cadascú  |
|Cagarnera / cadarnera  |
|Cantitat / quantitat  |
|Caramull / coromull  |
|Carranc / cranc  |
|Changlot / singlot  |
|Clarió / guix (guix únicament el del sastre)  |
|Coa / cua  |
|Coç / guitza  |
|Collada /quallada  |
|Conquista / conquesta  |
|Conquistar / conquerir  |
|Corredor / passadiç  |
|Correguda / Carrera (d'autos, de motos...)  |
|Cuixot / pernil  |
|Cuquello / cucuc (pardal)  |
|Demoldre / demolir (pero demolició, demolidor)  |
|Deprendre / aprendre  |
|Desinquet / desinquiet  |
|Devall / davall  |
|Dins/ dintre  |
|Dorat / daurat  |
|Dur/ portar  |
|Eixarop / xarop  |
|Endur / emportar  |
|Enguany / est any  |
|Enrefilar / refilar, llançar  |
|Erro / error  |
|Escomençar / començar  |
|Escopinyar / escopir  |
|Esmenugar / esmicolar  |
|Esòfec / esófac  |
|Espàrec / espàrrec  |
|Estómec / estómac  |
|Facir / farcir  |
|Favorir / afavorir  |
|Figa palera / figa de pala  |
|Figuera palera / figuera de pala  |
|Fitora / trident  |
|Follí, sollim, estalzí, estalsim / suja ( follí es troba a soles en terres valencianes)  |
|Forment / blat  |
|Fumeral / chimenera  |
|Furó, fogó, forigol, florí / sés  |
|Gamell / camell  |
|Gargamell /gorja  |
|Gat cerval / Lynx, linx  |
|Graníçol / graniç   |
|Graniçolada / graniçada  |
|Graniçolar / graniçar  |
|Gronsa / tramuja (del molí)  |
|Hi haure / hi haver  |
|Iglésia / església   |
|Inquet/ inquiet  |
|Lladriguera, joquer / cau, jaç  |
|Lletuga / encisam  |
|Lletugar / encisamar  |
|Llevantança / calúmnia  |
|Llevantancer / calumniador  |
|Llínea / llínia  |
|Llomello / llom (peça de carn)  |
|Lo, los / el, els. Potenciar lo, los, darrere de: tot, tots, en, per ( tot lo sant dia, tots los dies, tot lo món, en lo carrer, per lo carrer)  |
|Manco / menys  |
|Marraixa / garrafa  |
|Matalap / matalaf   |
|Mentrimentres / mentrestant, mentres.  |
|Mitan / mijan  |
|Moca/ medusa  |
|Moixeta / esparver  |
|Molló / fita  |
|Mon, ton, son, ma, ta, sa, mes, tes, ses ( Potenciar este formes sense forçar el seu us. Davant de parentius, vida, casa i en casos com “en son cas”, “en son dia”...  |
|Montanyar / duna  |
|Mostalla / mostaça  |
|Necròfec / necrófac  |
|Ninou / any nou  |
|Nos / ens, 'ns (en tot cas i posició).  |
|Obedir / obeir  |
|Obtés (participi de //obtindre//)  / obtengut, obtingut  |
|Parança / trampa, parany  |
|Parot, parotet / libèlula   |
|Parpall / parpalla  |
|Pastura / pasturage  |
|Prenint (gerundi de //prendre//) / prenent  |
|Porga, porgar / purga , purgar  |
|Postiça / castanyola  |
|Puix / ya que  |
|Purneig / borrim  |
|Quet / quiet  |
|Raïl / arrel ( i derivats: arraïlador, arraïlada, arraïlament...)  |
|Rellamp / llamp  |
|Rellampegar, rellampar, rellampejar / llampar, llampegar  |
|Rent, lleudo / llevat  |
|Replanell / replà  |
|Riscle / cingle  |
|Roig / vermell  |
|Rossegar / arrossegar  |
|Sabuderia / sabiduria  |
|Sabut / sabi  |
|Salguera / salze  |
|Sàndel / sàndal  |
|Sangrantana / sargantana  |
|Sarcòfec / sarcófac   |
|Sendemà / l’endemà  |
|Serena / sirena  |
|Serró / sarró  |
|Sigle / segle  |
|Solsida / llau, allau  |
|Supondre, expondre.../ suposar, exposar  |
|Tana / palissa  |
|Tàpena/ tàpera  |
|Tartuga / tortuga  |
|Tengut, obtengut (i millor //obtés//), retengut... / tingut, obtingut, retingut,...  |
|Truja / tramuja (de la campana)  |
|Unflar / inflar  |
|Valdre / valer  |
|Vengut, benvengut, benvenguda, avenguda... / vingut, benvingut, benvinguda, avinguda...  |
|Víncul / vincle  |
|Volta, viage, camí / vegada  |
|Vullc (1ª persona present indicatiu de //voler//) / vull  |
===== Castellanismes =====

{{page>castellanismes&noheader}}

===== Anexos =====

  - {{:documents:informes:nomhist.pdf|ANEX I. El Nom Històric de la Llengua Valenciana}}.
  - {{:documents:informes:tribsupr.pdf|ANEX II. Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana Sobre l’Idioma Valencià, solicitat pel Tribunal Suprem}}.
  - [[manifestciutadans|ANEX III. Manifest dels ciutadans i ciutadanes sobre la llengua valenciana - Dirigit al Govern de la Generalitat i a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua]].
  - [[documents:informes:decalec_avl|ANEX IV. Decàlec presentat per la RACV a la AVL.]].
  - {{:documents:informes:respdictamen.pdf|ANEX V. Resposta de la RACV al dictament de la AVL sobre la llengua valenciana}}.
  - {{:documents:informes:cd2012:anex6.png?linkonly|ANEX VI. Sinònims dins la nostra llengua}}.
  - [[documents:ortografia:estandart_oral_valencia|ANEX VII. Estàndart Oral Valencià.]].
  - {{:documents:informes:gramnv.pdf|ANEX VIII. Informe de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana sobre la Gramàtica Normativa Valenciana de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua}}.
  - [[documents:elsverps#criteris_per_a_la_flexio_verbal|ANEX IX. Criteris aprovats per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV per a la flexió verbal en llengua valenciana]].
  - [[documents:ortografia:vocals_obertes_i_tancades_en_valencia|ANEX X. Regles de les vocals e i o obertes i tancades en valencià.]].
  - [[documents:informes:toponimvalencia|ANEX XI. Consideracions sobre el topònim Valéncia.]].
  - [[documents:toponimia_valenciana|ANEX XII. Apunts Toponímics.]]