====== L'accent i la diéresis ======

===== Definició i classificació de l’accent =====

L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que, segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es denomina accent fonètic o prosòdic).

L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: //a//, //e//, (//ę//), //i//, //o//, (//ǫ//), //u//. La //a// es considera sempre oberta. La //i// i la //u// es consideren sempre tancades. La //e// i la //o// poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran gràficament: //tècnica, perla, tònica, porta//.

===== Regles d’accentuació =====

a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica //-a//, //-e//, //-i//, //-o//, //-u//, en vocal tònica més //s// (//-as, -es, -is, -os, -us//), i les acabades en //-en//:\\
//tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús//.

Pero no les acabades en diftonc, seguit o no de //-s//:\\
//renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi,// etc., per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc //Llombay, Alcoy,// etc.

b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de //-s//:\\
//cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau,// etc.

c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament:\\
//música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava//.

d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic:
//baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les...//

e) Les paraules agudes acabades en //-ment// seguixen la regla general d’accentuació gràfica:\\
//monument, depriment, ajuntament, document, medicament//.

No obstant, els adverbis en //-ment// duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven:\\
//contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament, amplament//.

f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general:\\
//cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo//.

===== Accentuació diacrítica =====

La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu diacrítica.

==== Regles d’accentuació diacrítica ====

a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat:\\
//M’agrada el més de maig, mes no el que més.\\
Te vol donar un té que té guardat.\\
Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.//

b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta:\\
//El forment no està molt ben mòlt.\\
No sòlc fer mai un solc dret.\\
Lo que aquella dòna li dona no és bo.//

c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general.\\
//Ell vol que el vol del colom siga més ràpit.\\
El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol.\\
Li roba la poca roba que té.\\
Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.//

==== Interrogatius i exclamatius ====

S’accentuen els interrogatius i exclamatius que tenen homógrafs homòfons no interrogatius ni exclamatius: //qué//, //quàn//, //cóm//, //quí//, //quànt//, //ón//.

//No sé cóm dir-ho, com tampoc sé qué dir.//\\
//¿Que quàn vindré?//\\
//Lo que sí sé és de quàntes coses i de quí depén.//\\
//¿A ón anirem demà?//
 
==== Llistat de paraules homógrafes i l’accent diacrític ====

|**arrèu** (aïna)  |**arreu** (de qualsevol manera)  |
|**bè** (belit; pujar o dur al bè)  |**be** (possessió o adverbi) |
|**bès** (belits)  |**bes** (acció de besar) |
|**chèc** i **chècs** (document mercantil)  |**chec** i **checs** (de la República Checa)  |
|**chòp** i **chòps** (soroll; chopat)  |**chop** i **chops** (arbre)  |
|**còbra** i **còbres** (verp cobrar: còbra açò, còbres molt)  |**cobra** i **cobres** (serp)  |
|**cóm** (interrogatiu i exclamatiu: ¿cóm és?, cóm dir-ho)  |**com** (comparatiu: és com tu)  |
|**còla** i **còles** (verp colar)  |**cola** i **coles** (pegament)  |
|**còure** (verp)  |**coure** (metal)  |
|**dèu** (10)  |**deu** (deïtat; verp deure: ell deu diners)  |
|**dò** (gràcia, be)  |**do** (nota musical)  |
|**dòna** i **dònes** (substantiu: la dòna, les dònes)  |**dona** i **dones** (verp donar)  |
|**és** (verp ser: ell és ric)  |**es** (pronom: es parla rus)  |
|**fòc** i **fòcs** (combustió)  |**foc** i **focs** (de llum elèctrica)  |
|**fòn** (verp fondre: es fòn el formage)  |**fon** (verp ser: fon un gran acte; post d’un barril circular)  |
|**fònc** (verp fondre: fònc el formage)  |**fonc** (organisme heteròtrof)  |
|**fòns** (verp fondre: fòns el formage)  |**fons** (posts d’un barril circular)  |
|**fòra** (en l’exterior)  |**fora** (verp ser: si ell fora ric)  |
|**gèl**, **gèls**  (aigua solidificada)  |**gel**, **gels** (estat gelatinós; sabó gelatinós)  |
|**gòlf** (deport)  |**golf** (geogràfic)  |
|**mà** (substantiu: la mà dreta; aigua en llenguage infantil)  |**ma** (possessiu: ma casa)  |
|**més** (adverbi comparatiu; partició de l’any; verp metre)  |**mes** (pero, conjunció adversativa; possessiu: mes germanes)  |
|**mèu** i **mèus** (crit del gat)  |**meu** i **meus** (possessiu: és meu)  |
|**mòc** (verp moure: yo mòc)  |**moc** (mucositat)  |
|**mòle** (peça cóncava)  |**mole** (cosa gran)  |
|**mòlt**, **mòlta**, **mòlts** i **mòltes** (verp moldre: café mòlt, dacsa mòlta)  |**molt**, **molta**, **molts** i **moltes** (quantitat)  |
|**món** (substantiu)  |**mon** (possessiu: mon pare)  |
|**mòra** i **mòres** (musulmana)  |**mora** i **mores** (verp morar; fruit)  |
|**mòs** (de mossegar)  |**mos** (possessiu: mos pares)  |
|**nós** (pronom fort: nós, el rei)  |**nos** (pronom dèbil: anem-nos-en)  |
|**ón** (interrogatiu)  |**on** (enunciatiu)  |
|**pèl** i **pèls** (cabell)  |**pel** i **pels** (contracció per+el, per+els)  |
|**perqué** (substantivat: el perqué)  |**perque** (causal, final)  |
|**pòl** (alquitrà, asfalt)  |**pol** (extrem)  |
|**quàn** (interrogatiu i exclamatiu: ¿quàn ve?)  |**quan** (adverbi)  |
|**quànt** (interrogatiu i exclamatiu: ¿quànt val?, ¡quànt ha fet!)  |**quant** (enunciatiu)  |
|**qué** (interrogatiu o exclamatiu: ¿qué vols?, ¿per qué?, ¿per a qué?,¡qué bo!)  |**que** (relatiu, conjunció)  |
|**quí** (interrogatiu i exclamatiu: ¿quí ve?. Sé de quí depén)  |**qui** (enunciatiu)  |
|**rés** (acció de resar)  |**res** (pronom)  |
|**ròure** (verp)  |**roure** (arbre)  |
|**sà** (en bona salut)  |**sa** (possessiu: sa casa)  |
|**sabèu** (de Saba)  |**sabeu** (verp saber)  |
|**sé** (verp saber)  |**se** (pronom: se sent)  |
|**sés** (intestí)  |**ses** (possessiu: ses cases)  |
|**sèt** i **sèts** (7)  |**set** i **sets** (ganes de beure; set de tenis)  |
|**sèu** i **sèus** (lloc social)  |**seu** i **seus** (possessiu: el seu amic)  |
|**sí** (afirmació; sinada; pronom: cap a sí)  |**si** (condició: si vols vaig; nota musical)  |
|**sò** (sonoritat)  |**so** (contracció de senyor)  |
|**sòbres** (verp sobrar; lo que sobra)  |**sobres** (de carta)  |
|**sòc** (calcer)  |**soc** (verp ser: yo soc; mercat)  |
|**sòlc** ( verp soldre: yo sòlc berenar)  |**solc** (substantiu: cavalló)  |
|**sòn** (ganes de dormir) i **són** (verp ser: ells són)  |**son** (possessiu: son germà)  |
|**sòrt** i **sòrts** (bona fortuna)  |**sort** i **sorts** (que no sent)  |
|**sòu** (salari)  |**sou** (verp ser: sou bons)  |
|**té** (verp tindre; infusió)  |**te** (pronom: te la done)  |
|**tés** (infusions)  |**tes** (possessiu: tes germanes)  |
|**tòn** (verp tondre)  |**ton** (possessiu)  |
|**tòs** (verp tondre; part del coll) i **tós** (de tossir)  |**tos** (possessiu)  |
|**tòrt** i **tòrts** (torçut; sense un ull; injúria, agravi)  |**tort** i **torts** (pardal)  |
|**vós** (pronom fort: vós, el rei)  |**vos** (pronom dèbil: vos ho dic)  |

Fòra d’estos casos, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat es distinguixen pel context i no per l’accent, com ara les següents:

|**cap** (pronom; preposició; substantiu: part del cos)  |
|**cas** (substantiu: part oposta a la fulla en l’aixada; substantiu: succés)  |
|**cau** (verp caure; substantiu: amagatall)  |
|**cor** (substantiu: víscera; substantiu: grup coral)  |
|**creu** (verp creure; substantiu: la creu cristiana)  |
|**en** (títul de cortesia: En Jaume; preposició de lloc: en ma casa; preposició de companyia: estic en tu)  |
|**fa** (verp fer; substantiu: nota musical)  |
|**fem** (verp fer; substantiu: desperdicis)  |
|**fera** (verp fer; substantiu: animal)  |
|**feu** (verp fer; substantiu: feudalisme)  |
|**net** (substantiu: fill d’un fill; adjectiu: sense brutícia)  |
|**nou** (9; adjectiu; anou)  |
|**pot** i **pots** (verp poder: ell pot fer-ho, tu pots fer-ho; substantiu: un pot de mel, dos pots de mel)  |
|**ràpit** i **ràpits** (substantiu: corrent d’aigua; adjectiu: uns trens ràpits)  |
|**roba** (verp robar: ell roba molt; substantiu: peces de vestir)  |
|**sobra**  (verp sobrar; substantiu: lo que sobra)  |
|**sol** (verp soldre: ell sol vindre; substantiu: el pis o paviment; astre; adjectiu: sense companyia)  |
|**veu** (verp vore; substantiu: sò vocal)  |
|**viu** (verp vore; substantiu: aresta; adjectiu: que té vida)  |
|**vol** (verp voler: ell vol dinar; substantiu: acte de volar)  |

===== La diéresis =====

==== Definició ====

La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la //u// en grups silàbics a on no es sol pronunciar, o be senyalar en determinats casos el hiat o inexistència de diftonc.

==== Regles ====

a) En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles d’accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis:\\
//país, veí, agraíem ; pero països, veïns, agraïx//.

b) S’escriu diéresis damunt de la //u// quan esta es pronuncia en les sílabes //qüe, qüi, güe, güi//:\\
//qüestions, llengües, aqüífer, ambigüitat//.

c) Porten diéresis la //u// i la //i// darrere d’una vocal quan no formen diftonc ni porten accent gràfic segons les regles generals:\\
//peüc, raïm, ablaürat, agraïa, roïns, raïmet, veïnat, gratuït, succeït, malaït, traïdor, agraïment, continuïtat, substituïx, sobreïx, constituïxen, fortuïta, reduïda, reduïdes//.

d) S’exceptuen d’esta regla l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en //-air, -eir, -oir, -uir//; també la //i//, //u// darrere dels prefixos //a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-,// etc., i la //i// dels sufixos //-isme, -ismes, -iste, -ista, -istes, -ible, -ibles//:
//aduir, agraint, reunió, contraindicació, egoisme, egoiste, increible//.