====== Ortografia de la M, N i NY ====== ===== Grafia i sò ===== Els sons nassals valencians són tres, representats fonèticament [m], [n], [n̬], i els signes ortogràfics que els representen són M/m, N/n, NY/ny, respectivament. Els tres són sonors i normalment no presen­ten cap de problema en les seues regles d’escritura. La //ny// [n̬] es diferencia de les atres dos en que és palatal. Este dígraf és antiquíssim en la llengua valenciana. S’han utilisat uns atres signes gràfics per a la representació d’este sò, pero sempre ha predominat la solució que s’accepta en l’actualitat la //n// seguida d’una //y// que indica el caràcter palatal d’esta nassal. Recordem que unes atres llengües, com el francés o el portugués, en conte de la nostra //y// gasten una //g// o una //h//, respectivament, per a senyalar la palatalisació del sò. La //n// [n] presenta un alòfon important quan va davant d’una //f// o una //v//; en eixos casos es produïx en ella un procés de labiodentalisació [m] que no obstant no afecta (modifica) l’escritura d’esta grafia: |Enfadar |[em̭fadár] | |Canvi |[kám̭vi] | |Enfit |[em̭fit] | Un atre alòfon d’este mateix sò el constituïx la nassal dental. Realisem esta quan la //n// va davant de les dentals //t// o //d//. En estos ca­sos la representació fonètica del sò és [ņ], en el seu signe de dentalisació incorporat; pero ortogràficament, com en el cas anterior, el sig­ne no varia gens: |Fonda |[fọ́ņda] | |Pont |[pǫ́ņt] | |Reverent |[reverẹ́ņt] | També la [n] es velarisa [h], pel contacte en un atre sò velar ([k], [g]), pero la seua grafia seguix sent //n//. |Encara |[ehkára] | |Ungla |[úhgla] | Convé recordar ací que el grup arcaic //mp// + consonant s’ha reduït en valencià a [n] + consonant, sent esta també la seua ortografia actual: ^grafia arcaica ^fonètica actual ^grafia actual ^ |comptar |[koņtár] |contar | |assumpció |[asunsiọ́] |assunció | La nassal de //comte// (títul nobiliari) també es dentalisa per estar en contacte en una //t//, pronunciant-se [ņ]. No obstant, es manté l’escritura del grup //mt// en esta lexia per qüestions etimològiques i per a evitar una possible (pero improvable) confusió en les atres dos paraules homòfones:\\ //conte// (narració fantàstica) i //conte// (operació arit­mètica). Aixina, esta paraula es manté escrita //comte//. Es conserva només en alguns llocs el procés d’assimilació de la //t// a la //n// en el grup //tn// (sent lo general la seua simplificació en //n//), per lo que les paraules que porten este grup es grafiaran simplificant el grup tn>n:\\ //cotna// a //cona//. ===== Escritura de M ===== ==== S’escriu M: ==== a) En principi, interior o final de paraula:\\ //ma, mort, poma, esmenar, fum//. b) Davant de //b, p//:\\ //gamba, embolic, sempre, amprar, combat, temple//. c) En els prefixos //con-, en-, in-, (com-, em-, im-),// quan van seguits d’una //m//:\\ //comminar, commoure, emmaixquerar, emmurallar, immor­tal, immaculada//. Excepte //granment// i l’aglutinació //enmig//. d) En el prefix //circum-// quan li seguix una atra consonant:\\ //circumflex, circumvalació, circumferència, circumstància, circumloqui, circumscripció//. e) En el grup //mn//:\\ //mnemotècnia, indemnisar, mnemònica, damnificar, mniàcees, alumne//. No obstant, esta classe de grups (com //tm, tn, tl, mp, mpt, ...//) tendixen a desaparéixer, simplificant-se en un sol fonema despuix d’un procés d’assimilació. Com eixemple d’este cas nos pot servir la forma //condenar// i tots els seus derivats, que originàriament posseïa el grup //mn// (//condemnar//) i en l’actualitat ya presenten la forma simplificada en //n//. f) Hi ha alguns casos, ya comentats anteriorment, en els quals no escriurem //m//, sino //n//. Recordem-los: - davant de //f// o de //v//:\\ //enviar, canvi, enfit, inferior, envejar, unflar//. Excepte: //triumvir, triumf, nimfa, amfiteatre, émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora//. - el grup arcaic //mp// + consonant ha donat //n// + consonant en valen­cià i aixina l’escriurem:\\ //contar, atentar, pronte, redenció, síntoma, presunció//. - els grups //tm//, //ptm// –també arcaics i desapareguts– en valencià s’han resolt en //m//, havent caigut els atres sons despuix dels ya coneguts processos d’assimilació i posterior simplificació:\\ //semana, sometre//. ===== Escritura de N ===== ==== S’escriu N: ==== a) En posició inicial i final de paraula:\\ //niu, net, lluna, càntic, món, pren//. b) En els prefixos //con-, en-, in-//: //confiar, contraure, enfrontar, enllustrar, inflamar, insignificant//. Excepte quan la consonant que seguix es //b//, //p//, o //m//; (vore apartats b i c del punt «S’escriu M»). c) Davant de qualsevol consonant que no siga //b//, //p//, o //m//; i sempre davant de //f// i //v// (vore «S’escriu M»):\\ //enveja, gandul, confit, engatuçar, transició, pronte//. ===== Escritura de NY ===== ==== S’escriu NY: ==== a) En posició inicial de paraula. Són pocs casos i quasi tots ells són de formació popular:\\ //nyora, nyespla, nyaular, nyeula, nyas, nyítols//. b) En l’interior de la paraula:\\ //vergonya, penyora, banyar, menys, funyar, monyo//. c) En posició final de paraula:\\ //any, pany, juny, puny, gruny//. Recordem que el dígraf //ny// és inseparable. L’hem de considerar com si fora una sola lletra (igual que fem en la //ll// o la //ch//), de manera que no podem escriure –a final de llínea, per eixemple– la //n// per un costat i la //y// per un atre –a principi de la llínea següent– (de la mateixa manera que no separem la //ll// o la //ch//).