====== Ortografia de la M, N i NY ======

===== Grafia i sò =====

Els sons nassals valencians són tres, representats fonèticament [m], [n], [n̬], i els signes ortogràfics que els representen són M/m, N/n, NY/ny, respectivament. Els tres són sonors i normalment no presen­ten cap de problema en les seues regles d’escritura.

La //ny// [n̬] es diferencia de les atres dos en que és palatal. Este dígraf és antiquíssim en la llengua valenciana. S’han utilisat uns atres signes gràfics per a la representació d’este sò, pero sempre ha predominat la solució que s’accepta en l’actualitat la //n// seguida  d’una //y// que indica el caràcter palatal d’esta nassal. Recordem que unes atres llengües, com el francés o el portugués, en conte de la nostra //y// gasten una //g// o una //h//, respectivament, per a senyalar la palatalisació del sò.

La //n// [n] presenta un alòfon important quan va davant d’una //f// o una //v//; en eixos casos es produïx en ella un procés de labiodentalisació [m] que no obstant no afecta (modifica) l’escritura d’esta grafia:
|Enfadar  |[em̭fadár]  |
|Canvi  |[kám̭vi]  |
|Enfit  |[em̭fit]  |

Un atre alòfon d’este mateix sò el constituïx la nassal dental. Realisem esta quan la //n// va davant de les dentals //t// o //d//. En estos ca­sos la representació fonètica del sò és [ņ], en el seu signe de dentalisació incorporat; pero ortogràficament, com en el cas anterior, el sig­ne no varia gens:
|Fonda  |[fọ́ņda]  |
|Pont  |[pǫ́ņt]  |
|Reverent  |[reverẹ́ņt]  |

També la [n] es velarisa [h], pel contacte en un atre sò velar ([k], [g]), pero la seua grafia seguix sent //n//.
|Encara  |[ehkára]  |
|Ungla  |[úhgla]  |

Convé recordar ací que el grup arcaic //mp// + consonant s’ha reduït en valencià a [n] + consonant, sent esta també la seua ortografia actual:
^grafia arcaica  ^fonètica actual  ^grafia actual  ^
|comptar  |[koņtár]  |contar  |
|assumpció  |[asunsiọ́]  |assunció  |

La nassal de //comte// (títul nobiliari) també es dentalisa per estar en contacte en una //t//, pronunciant-se [ņ]. No obstant, es manté l’escritura del grup //mt// en esta lexia per qüestions etimològiques i per a evitar una possible (pero improvable) confusió en les atres dos paraules homòfones:\\
//conte// (narració fantàstica) i //conte// (operació arit­mètica). Aixina, esta paraula es manté escrita //comte//.

Es conserva només en alguns llocs el procés d’assimilació de la //t// a la //n// en el grup //tn// (sent lo general la seua simplificació en //n//), per lo que les paraules que porten este grup es grafiaran simplificant el grup tn>n:\\
//cotna// a //cona//.

===== Escritura de M =====

==== S’escriu M: ====

a) En principi, interior o final de paraula:\\
//ma, mort, poma, esmenar, fum//.

b) Davant de //b, p//:\\
//gamba, embolic, sempre, amprar, combat, temple//.

c) En els prefixos //con-, en-, in-, (com-, em-, im-),// quan van seguits d’una //m//:\\
//comminar, commoure, emmaixquerar, emmurallar, immor­tal, immaculada//.

Excepte //granment// i l’aglutinació //enmig//.

d) En el prefix //circum-// quan li seguix una atra consonant:\\
//circumflex, circumvalació, circumferència, circumstància, circumloqui, circumscripció//.

e) En el grup //mn//:\\
//mnemotècnia, indemnisar, mnemònica, damnificar, mniàcees, alumne//.

No obstant, esta classe de grups (com //tm, tn, tl, mp, mpt, ...//) tendixen a desaparéixer, simplificant-se en un sol fonema despuix d’un procés d’assimilació. Com eixemple d’este cas nos pot servir la forma //condenar// i tots els seus derivats, que originàriament posseïa el grup //mn// (//condemnar//) i en l’actualitat ya presenten la forma simplificada en //n//.

f) Hi ha alguns casos, ya comentats anteriorment, en els quals no escriurem //m//, sino //n//. Recordem-los:

- davant de //f// o de //v//:\\
//enviar, canvi, enfit, inferior, envejar, unflar//.

Excepte:
//triumvir, triumf, nimfa, amfiteatre, émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora//.

- el grup arcaic //mp// + consonant ha donat //n// + consonant en valen­cià i aixina l’escriurem:\\
//contar, atentar, pronte, redenció, síntoma, presunció//.

- els grups //tm//, //ptm// –també arcaics i desapareguts– en valencià s’han resolt en //m//, havent caigut els atres sons despuix dels ya coneguts processos d’assimilació i posterior simplificació:\\
//semana, sometre//.

===== Escritura de N =====

==== S’escriu N: ====

a) En posició inicial i final de paraula:\\
//niu, net, lluna, càntic, món, pren//.

b) En els prefixos //con-, en-, in-//:
//confiar, contraure, enfrontar, enllustrar, inflamar, insignificant//.

Excepte quan la consonant que seguix es //b//, //p//, o //m//; (vore apartats b i c del punt «S’escriu M»).

c) Davant de qualsevol consonant que no siga //b//, //p//, o //m//; i sempre davant de //f// i //v// (vore «S’escriu M»):\\
//enveja, gandul, confit, engatuçar, transició, pronte//.

===== Escritura de NY =====

==== S’escriu NY: ====

a) En posició inicial de paraula. Són pocs casos i quasi tots ells són de formació popular:\\
//nyora, nyespla, nyaular, nyeula, nyas, nyítols//.

b) En l’interior de la paraula:\\
//vergonya, penyora, banyar, menys, funyar, monyo//.

c) En posició final de paraula:\\
//any, pany, juny, puny, gruny//.

Recordem que el dígraf //ny// és inseparable. L’hem de considerar com si fora una sola lletra (igual que fem en la //ll// o la //ch//), de manera que no podem escriure –a final de llínea, per eixemple– la //n// per un costat i la //y// per un atre –a principi de la llínea següent– (de la mateixa manera que no separem la //ll// o la //ch//).