====== Ortografia de la S, SS, C i Ç ====== ===== Grafia i sò ===== El sò [s], alveolar sibilant sort, es representa en valencià per quatre grafies: //s, ss, c, ç//. Estes són les posicions o llocs a on apareix cada grafia: a) s\\ - inicial de paraula: //sabata, sorprendre, servici// - interior darrere de consonant: //pansa, dacsa// - interior intervocàlica, darrere d’un prefix que acabe en vocal: //antesala, asimètric, contrasagell, presupost//. b) ss\\ - interior entre vocals: //pressió, massa//. c) c\\ - inicial o interior, sempre que vaja seguida de //e, i//: //cendrer, francés, places, cinc, accident, felicitat//. d) ç\\ - final de paraula, sempre que en derivar faça //ç// o //c//:\\ //infeliç: infeliços, infelicitat//\\ //audaç: audaços, audàcia//\\ //comerç: comerços, comerciant// La //-s// final, o interior //-s-//, pot transformar-se en sonora [z], en contacte en la vocal o consonant sonora següents: //esgarrany, des d’ahir// (pronunciant la //s// sonora) Per a l’escritura d’este sò se seguix, com a norma general i en els casos certs, el criteri següent: ^LLATÍ ^VALENCIÀ ^ |c+e, i |c/ç | |t+e, i |c/ç | |ch+e, i |c/ç | |qu+e, i |c/ç | Unes atres etimologies no llatines es grafien en s/ss. ===== Escritura de S ===== **S’escriu S:** a) En inicial de paraula, darrere de consonant i en final: //suro, sucar, bàlsem, conversar, furs, mas//. b) Entre vocals, quan vaja darrere d’un prefix acabat en vocal be siga d’orige llatí o grec. La pronunciació és de esse sorda: - prefixos llatins:\\ ante: //antesala//\\ bi/bis: //bisecció, bisemanal//\\ contra: //contrasentit//\\ sobre: //sobreseïment, sobresou//\\ supra: //suprasensible//\\ tri: //trisacàrit, trisecció//\\ uni: //unisexual, uníson// - prefixos grecs:\\ a (negació): //asèpsia, asincronisme//\\ anti: //antisemita, antisèptic, antisocial//\\ di/dis (significant //dos// o //trastorn//): //disépal, disúria, disenteria//\\ hipo: //hiposulfat, hiposulfurós//\\ mono: //monosilàbic, monosépal//\\ para: //parasíntesis, parasístole//\\ penta: //pentasilàbic//\\ tetra: //tetrasilàbic// c) En el prefix //trans-//, quan vaja seguit d’una paraula que comence per una //s//:\\ transubstanciació (del llatí eclesiàstic //transsubstantiatio//)\\ transudar (de //trans// + //sudar//)\\ transunt (del llatí //transumptus//) ===== Escritura de SS ===== **S’escriu SS:** a) Entre vocals: //travessa, missa, vassall, necessari, sessió//. b) En les paraules que escomencen per //a// + //s// + vocal, sempre que esta a no funcione com un prefix negatiu: //assistència, assimilar, associar, assessorar//. c) En les paraules formades pels prefixos //des-// o //dis-// i una paraula que tinga per inicial una //s//. Estos prefixos indiquen: oposició-contrarietat, orige-procedència i extensió-separació: //dessalar, dessucar, dessuar, dissecció, dissenyar, dissolució//. d) En el sufix //-íssim// (femení i plurals també): //rectíssim, pleníssima, blanquíssims, rogíssimes//. Pero en la terminació //-èsim// (distinta a la que estem tractant) s’escriu solament una esse: //centèsim, deumilèsim//. e) En paraules com les següents, en els seus derivats o que pertanyguen a la mateixa família (substantius, adjectius o verps): //agressió, agressor, congressiste, digressió, ingressar, ingressos, progressar, regressió, transgressor//. - bessó, bessona, bessonada.\\ - cassar, cassació, fracassar, fracassos.\\ - cessió, cessar, accessible, accessos, accessori, inaccessible, antecessor, concessió, concessionari, excessiu, incessable, intercessor, predecessor, processó, processat, recessió, successos, successor.\\ - classe, classificar, clàssic, classificació.\\ - (colós) colossos, colossal, colossalisme.\\ - confessar, confessió, professar, professió, professor.\\ - (cras) crassa, crassitut.\\ - escissió, rescissió, abscissa.\\ - (espés) espessa, espessos, espessar, desespessar.\\ - (ser) essència, interessar, interessos, desinteressar.\\ - fossa, fosser, fossar, fòssil, fossilisar.\\ - (gros) grossos, grossor, grossària.\\ - massa, massage, massificar.\\ - missa, comissió, dimissió, admissió, transmissió.\\ - necessari, necessitar, innecessari.\\ - (os) ossos, ossificar.\\ - passar, passara, passejar, passiu, impassible.\\ - possible, possibilitar, possessiu, possessionar.\\ - (ros) rossa, rossejar.\\ - (tós) tosseta, tossir.\\ - vassall, vassallage, avassallar. f) En paraules que assimilen el grup llatí rs a ss:\\ (bursa) //bossa//\\ (morsu) //mòs, mossegar, mossos//\\ (versu) //travessar, travessa, travesser// g) En paraules d’etimologia no llatina com:\\ //Alcàsser//\\ //Almàssera//\\ //alficòs: alficossos, alficossera//\\ //arròs: arrossos, arrosser//\\ //cafís: cafissos//\\ //tramús: tramussos//\\ //tros: trossos, trossejar// h) En final de paraula no apareix mai, pero podem trobar que en els derivats es duplique o es conserve simple, segons les regles de formació del femení i del plural que es troben en la gramàtica:\\ //gros: grossa//\\ //tramús: tramussos//\\ //pereós: pereosa, pereoses//\\ //més: mesos// ===== Escritura de C ===== **S’escriu C:** a) En inicial i interior de paraula davant de les vocals //e, i//: //cent, necessari, cinquanta, posició...// En final de paraula, per al sò que estem tractant [s], s’usa la //ç//, mai la //c// que sonaria [k]: //feliç, comerç//. b) En les terminacions //-anci, -ància, -ència//: //ranci, Constanci, elegància, abundància, residència, excelència//. Excepte: //Valéncia// c) En les terminacions //-ici, -ícia, -ície//: //edifici, servici, avarícia, justícia, calvície, superfície//. d) En les terminacions //-aci, -àcia//: //Ignaci, prefaci, Horaci, desgràcia, Alsàcia, democràcia, farmàcia//. Excepte: //Atanasi, gimnasi, Anastasi, potassi, antonomàsia, Àsia, Atanàsia, Eufràsia, paranomàsia, eutanàsia//. e) En l’acabament //-ció//; pero cal tindre en conte la possibilitat d’escriure //-sió// / //-ssió//. Per ad estos casos convé consultar les regles sobre //s// i //ss//: //acceptació, aplicació, condició, votació//. f) En paraules de la mateixa família podem trobar alternances entre c/ç, depenent únicament de la vocal següent. No mai es produirà una alternança entre //c// / //ç// i //s// / //ss//:\\ //forcejar, forçut, força//\\ //dolcea, endolcir, dolç, dolçor//\\ cacera,caça,caçador\\ //calcer, calceta, calça, calçar//\\ //capacitat, capaç, capaços// g) En interior de paraula, formant part dels grups consonàntics heterosilàbics següents: - CC, pronunciat [ks] |abstracció |afecció |ficció |satisfacció | |accedir |calefacció |aflicció |seducció | |accelerar |cocció |inspecció |succés | |accent |conducció |predicció |succeir | |acceptar |direcció |producció |transacció | |accident |diccionari |proyecció |extracció | |acció |deducció |refracció |restricció | - PC, pronunciat [ps] //accepció, concepció, excepció, opció, recepció// - SC, pronunciat [ss] //abscissa, ascens, ascensió, asceta, discernir, disciplina, consciència, escena, escenari, escèptic, fasciste, suscitar// - XC, pronunciat [ks] //excedència, excedir, excelència, excelent, excels, excèntric, excepció, excepte, excés, excessiu, excitar// ===== Escritura de Ç ===== **S’escriu Ç:** a) En interior de paraula seguida de les vocals //a, o, u//, i en final quan els derivats porten //c// o //ç//: //alçar, alçària, llançar, açò, veloços, vençut, forçut, tenaç// (//tenaços//, //tenacitat//), //feliç// (//feliços//, //felicitat//) b) En les terminacions //-ança, -ença//: //ensenyança, esperança, lloança, renaixença, coneixença//. Excepte en unes atres paraules, que s’escriuen en //s//, perque no es tracta d’esta terminació: //ansa, cansa, dansa, descansa, defensa, ofensa, pensa//. c) En els adjectius de tres terminacions (una per al singular i dos per al plural) acabats en el sò de [s]. El singular i el plural masculí porten //ç//, mentres que el plural femení porta //c//: //atroç, audaç, capaç, contumaç, eficaç, feraç, feliç, feroç, incapaç, ineficaç, infeliç, loquaç, mordaç, perspicaç, rapaç, sagaç, suspicaç, tenaç, veloç//. //atroç: atroços, atroces//\\ //audaç: audaços, audaces//\\ //feliç: feliços, felices// d) En els derivats en //-uçar// i //-uçó// //esbatuçar, engatuçar, escabuçó//. e) En els sufixos //-aç, -iç, -uç//, que indiquen aument, implicació, propietat o que són despectius:\\ //gran: grandaç, grandaça, grandaços (grandaces)//\\ //ma: manaça (manaces)//\\ //groc: groguiç, groguiça, groguiços (groguices)//\\ //ferro: ferriç, ferriça, ferriços (ferrices)//\\ //canya: canyiç, canyiços//\\ //pa: paniç, paniços//\\ //palla: palluç, palluços, palliça (pallices)//\\ //pobre: pobruç, pobruça, pobruços (pobruces)// i aixina una série de paraules que porten estos sufixos en la seua forma masculina o femenina: //fogaça, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça, pelliça, rabaça//; tenint present que usarem la //ç// quan es tracte d’estos sufixos, pero no quan es tracte de paraules primitives que porten ya estes terminacions com: //tassa, bassa, missa, matís, tramús//.