====== Ortografia de la Llengua Valenciana ======

===== Les lletres =====

^Lletra  ^Nom  ^Eixemple  ^
|a  |a  |aigua  |
|b  |be o be alta  |barca  |
|c  |ce  |cendra, casa  |
|ç  |cedeta o ce trencada  |llançar  |
|ch  |che o ce hac  |chica  |
|d  |de  |dacsa  |
|e  |e  |era, tendre  |
|f  |ef (efe)  |figuera  |
|g  |ge  |gàbia, giner  |
|h  |hac  |herba  |
|i  |i  |idea  |
|j  |jota  |jornada  |
|k  |ka  |kantià  |
|l  |el (ele)  |lux  |
|ll  |ell (elle) o doble el  |llanda  |
|m  |em (eme)  |mare  |
|n  |en (ene)  |navaixa  |
|ny  |eny (enye) o en i grega  |nyespla  |
|o  |o  |òpera, sopa  |
|p  |pe  |pedra  |
|q  |cu  |quatre, queda  |
|r  |er (erre)  |cara  |
|rr  |doble er (doble erre)  |carro  |
|s  |es (esse)  |Senyera, posa  |
|ss  |doble es (doble esse)  |passar  |
|t  |te  |terme  |
|u  |u  |una  |
|v  |ve o ve baixa |vell  |
|w  |ve doble  |water  |
|x  |eix o xe  |bruixa, examen  |
|y  |i grega  |yo  |
|z  |zeta  |zero, dotze  |

===== S’escriu B (batre) =====

  - En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
  - En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
  - Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.
  - Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B:
    * àrap, no àrab, pero arabisar
    * verp, no verb, pero verbal
    * mossàrap, no mossàrab, pero mossarabisme

===== S’escriu C =====

  - En sò de [k] (colp)
    - Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
    - En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
    - Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
    - En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve:
      * pròlec, no pròleg, pero prologar
      * fanc, no fang, pero fangós
  - En sò de [s] (cendra)
    - Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
    - Davant de A, O, U escriurem ç (cedeta): caçar, llançol, vençut.
    - En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c:
      * capaç, capacitat
      * comerç, comerciar.
    - En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.

===== S’escriu Ç =====

(vore C, 2.2., 2.3. i 2.4.)

===== S’escriu CH =====

  - En sò de [č] (chic)
    - Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, clòchina, archiu.
    - En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3.).
  - En sò de [k] (March)
    - En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.

===== S’escriu D (dit) =====

  - En principi i mig de paraula: donar, idea.\\ Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
  - En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.
  - Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D:
    * vert, no verd, pero verdor.
    * reverent, no reverend, pero reverenda.

===== S’escriu F (farina) =====

  - Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf.
  - En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o se mantinga:
    * serf, no serv, pero servir.
    * tuf, no tuv, pero atufar.

===== S’escriu G =====

  - En sò de [g] (gat)
    - Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
    - Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.
    - Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan es pronuncie: aigües, llingüístic.
    - En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.
    - Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància.\\ Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
    - Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G:
      * amic, no amig, pero amiga.
      * rec, no reg, pero regar.
      * amarc, no amarg, pero amargar.
      * sanc, no sang, pero sangonera.
  - En sò de [ğ] (girar)
    - En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.\\ Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
    - En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga.
    - En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme:
      * mig, pero miger.
      * oreig, pero orejar.
    - No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
      * viage, no viatge.
      * juge, no jutge.
      * llenguage, no llenguatge.
      * correja, no corretja.
  - En sò de [č] (roig)
    - En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).
    - En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.
    - En posició final de paraula apareix sempre [č], representat per IG, G, encara que en derivar es transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos):
      * trapig, trapigen.
      * mig, mija.
      * despaig, despachar.

===== S’escriu H (heretar) =====

No té cap de sò.

  - En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern.
  - No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir.

===== S’escriu J (jardí) =====

  - En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U: jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta.
  - Davant de –ecc–, –ect–: objecte, objecció, subjecte, objectiu (excepcions vore Y, 4.).
  - Davant de E (vore G, 2.1.).
  - No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J:
    * plaja, no platja.
    * mija, no mitja.
  - Darrere de prefix AD: adjacent.

===== S’escriu K (York) =====

  - Només s’escriu en paraules d’orige estranger o tècniques: Kant, krausisme.

===== S’escriu L (lenta) =====

  - En inicial de paraula: local, líquit.
  - En interior i fi de paraula: almagasén, dol.
  - En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar.

===== S’escriu LL (llanda) =====

  - En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.

===== S’escriu M (mana) =====

  - En inicial, interior, i final de paraula: mar, mestre, flama, camí, fum, estem.
  - Davant de P, B, M: rompre, gamba, immortal.\\ Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.
  - En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstància, circumnavegació, circumferència.
  - Mai davant de V ni F: enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2. i M 3.).
  - No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana.
    * semana, no setmana.
    * sometre, no sotmetre.
  - No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimològiques s’haja usat:
    * atentar, no atemptar.
    * pronte, no prompte.

===== S’escriu N (nas) =====

  - En inicial, interior i fi de paraula: niu, lluna, món.
  - Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: confiar, enfadar, inflamar.\\ Excepte els cultismes: émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora.
  - Davant de consonant, excepte B, M, P: enveja, confit, planta, gandul.
  - Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial: enmig, granment.

===== S’escriu NY (pany) =====

  - En inicial, interior i fi de paraula: nyespla, pinyó, riny.

===== S’escriu P (posar) =====

  - En posició inicial de paraula: puny.
  - En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse.\\ Excepte: dissabte, dubte, sobte.
  - En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural es conserva) se transforme en B o se mantinga:
    * cap, no cab pero cabut.
    * llop, no llob, pero lloba.
    * colp, no colb, pero colpejar.
    * adop, no adob, pero adobar.

===== S’escriu Q (quinze) =====

  - En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alqueria, séquia.\\ Si la U se pronuncia, du diéresis, com es diu en el número 3.
  - En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: quatre, quotidià.\\ Excepte: ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
  - En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I i s’haja de pronunciar portarà diéresis: qüestió, obliqüitat.

===== S’escriu R =====

  - En sò de [R] (carreter)
    - En inicial de paraula: roda, rajola.
    - En interior de paraula darrere de M, N, S: somriure, enriquir, israelí.
  - En sò de [r] (cara)
    - En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.
    - En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.

===== S’escriu RR (guerra) =====

  - En posició intervocàlica: carro, errar.

===== S’escriu S =====

  - En sò de [s] (sap)
    - En inicial de paraula: solt, sabut.
    - Darrere de consonant: ansa, dacsa.
    - Darrere dels prefixos llatins i grecs: ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc., i de la a- en valor negatiu: asilàbic.
    - En final de paraula encara que en derivar es conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda:
      * mes, mesos.
      * nas, nassos.
  - En sò de [z] (cosa)
    - En posició intervocàlica: casa, promesa.
    - En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: desaiguar, desheretar, desviure.
    - En els participis: d’entés, entesa, entesos, enteses; d’imprés, impresa, impresos, impreses.
    - En derivats de gentilicis:
      * andalús, andalusos.
      * francés, francesos.
    - En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec.
      * abat, abadesa.
      * duc, duquesa.
      * príncip, princesa.

===== S’escriu SS (passar) =====

  - En posició intervocàlica: posseir, massa.
  - En les paraules començades pels sons a + s (ass) + una atra vocal: assimilar.\\ Excepte: ase, Àsia, asil; també darrere del prefix negatiu A (que se pronuncia S sorda): asimètric.
  - En els sufixos –íssim, –íssima:  boníssim, cregudíssima.
  - En alguns derivats de les paraules que acaben en –as, –es, –is, –os, –us.
    * fracàs, fracassos. 
    * espés, espessos.
    * gos, gossos.
    * tramús, tramussos.
  - Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: dessecat, dissoldre.

===== S’escriu T (tornar) =====

  - Inicial i interior de paraula: toca, costella, setze.
  - En el grup consonàntic TR: truc, atraure.
  - En el prefix grec AT-: atmòsfera (vore D, 1)
  - Davant de Z: dotze.
  - En posició final de paraula posarem sempre T encara que en derivar se transforme en D o se conserve:
    * fort, fortalea.
    * cert, certea.
    * càlit, no càlid, pero caliditat.
    * abat, no abad, pero abadia.

===== S’escriu V (vindre) =====

  - En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall.
  - En les terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu: -AVA, -AVES, -AVA, -ÀVEM, -ÀVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en –AR.
  - Mai en posició final de paraula encara que en derivar s’escriga V:
    * serf, no serv, pero servir.

===== S’escriu X =====

  - En sò de [š] (eixida)
    - Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
    - Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
    - En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
    - En final de paraula: exigix, ix.
  - En sò de [ks] (text)
    - Entre vocals: reflexió, axial.
    - En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.
  - En sò de [gz] (exacte)
    - En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.

===== S’escriu Y (yo) =====

  - En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
  - Entre vocals: epopeya, apoyar. 
  - En el dígraf NY per a representar el sò de [n]: pinya, puny.
  - Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats.
  - En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.

===== S’escriu Z (zero) =====

  - En inici i interior de paraula: zona, dotze.
  - En totes les paraules començades pel prefix ZOO-: zoologia.
  - En les terminacions –zoari, -zoic: protozoari, benzoic.

===== Apòstrof =====

És un signe ortogràfic (‘) que es posa en unir certes paraules, elidint una vocal.
Les paraules que poden presentar la forma apostrofada són:
  - Els pronoms personals dèbils: ME, TE, SE, LO, NOS, LOS, NE.
    - Darrere de verp que acabe en vocal: porta’m, penja’n.
    - Davant de verp que comence per vocal o haig: s’entén, s’haguera.
    - En les combinacions binàries i ternàries de pronoms: se’n va, se’ls hi menja.
  - Els artículs determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: l’home, l’indústria, l’espiritista. Excepte:
    * EL o LA davant de paraula començada per semiconsonant.
    * LA davant de les paraules host, ira, una (hora).
    * LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc.
    * LA davant de les paraules començades per a- privativa: la anormalitat, etc.\\ Les preposicions A, DE, PER més l’artícul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL.
  - La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: d’estar, d’ahir, d’haver. Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: de hui.

===== L’accent =====

L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té set vocals: a, e,(ę), i, o, (ǫ), u. La //a// es considera sempre oberta. La //i// i la //u// es consideren sempre tancades. La //e// i la //o// poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran gràficament: //tècnica, perla, tònica, porta//.

  - S’accentuen  gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica **//-a, -e, -i, -o, -u//**, en vocal tònica més **//s (-as, -es, -is, -os, -us)//**, i les acabades en **//-en//**: //tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, ningú, arròs, tramús//; pero no les acabades en diftonc, seguit o no de **//-s//**: //renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi,// etc. per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc //Llombay, Alcoy,// etc.
  - S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de **//-s//**: //cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau,// etc.
  - Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: //música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava//.
  - En general, els monosílaps no duen accent gràfic: //baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les//...
  - Les paraules agudes acabades en **//ment//** seguixen la regla general d’accentuació gràfica: //monument, depriment, ajuntament, document, medicament,// no obstant, els adverbis en **//ment//** duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: //contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament,// pero //bonament, fredament, amplament//.
  - Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: //cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo//.

===== La Diéresis =====

La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la //u// en grups silàbics a on no es sol pronunciar, o be senyalar en determinats casos el hiat o inexistència de diftonc.

  - En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles d’accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: //país, veí, agraíem//; pero //països, veïns, agraïx//.
  - S’escriu diéresis damunt de la //u// quan esta es pronuncia en les sílabes **//qüe, qüi, güe, güi//**: //qüestions, llengües, aqüífer, ambigüitat//.
  - Porten diéresis la //u// i la //i// darrere d’una vocal quan no formen diftonc ni porten accent gràfic segons les regles generals: //peüc, raïm, ablaürat, agraïa, roïns, raïmet, veïnat, gratuït, succeït, malaït, traïdor, agraïment, continuïtat, substituïx, sobreïx, constituïxen, fortuïta, reduïda, reduïdes//.\\ S’exceptuen d’esta regla l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en **//-air, -eir, -oir, -uir//**; també la //i, u// darrere dels prefixos **//a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-,//** etc., i la //i// dels sufixos **//-isme, -ismes, -iste, -ista, -istes, -ible, -ibles//**: //aduir, agraint, reunió, contraindicació, egoisme, increible//.

===== Accentuació diacrítica =====

La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu diacrítica. 

  * Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: //M’agrada el **més** de maig, **mes** no el que **més**. **Te** vol donar un **té** que **té** guardat. **Són** les paraules de **son** pare les que li lleven la **sòn**//.
  * Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: //El forment no està **molt** ben **mòlt**. No **sòlc** fer mai un **solc** dret. Lo que aquella **dòna** li **dona** no és bo//.

^En accent diacrític  ^Sense accent diacrític  ^
|**bè** (belit; pujar o dur al bè)  |**be** (possessió o adverbi) |
|**bès** (belits)  |**bes** (acció de besar) |
|**chèc** i **chècs** (document mercantil)  |**chec** i **checs** (de la República Checa)  |
|**chòp** i **chòps** (soroll; chopat)  |**chop** i **chops** (arbre)  |
|**còbra** i **còbres** (verp cobrar: còbra açò, còbres molt)  |**cobra** i **cobres** (serp)  |
|**cóm** (interrogatiu i exclamatiu: ¿cóm és?, cóm dir-ho)  |**com** (comparatiu: és com tu)  |
|**còla** i **còles** (verp colar)  |**cola** i **coles** (pegament)  |
|**còure** (verp)  |**coure** (metal)  |
|**dèu** (10)  |**deu** (deïtat; verp deure: ell deu diners)  |
|**dò** (gràcia, be)  |**do** (nota musical)  |
|**dòna** i **dònes** (substantiu: la dòna, les dònes)  |**dona** i **dones** (verp donar)  |
|**és** (verp ser: ell és ric)  |**es** (pronom: es parla rus)  |
|**fòc** i **fòcs** (combustió)  |**foc** i **focs** (de llum elèctrica)  |
|**fòn** (verp fondre: es fòn el formage)  |**fon** (verp ser: fon un gran acte; post d’un barril circular)  |
|**fòra** (en l’exterior)  |**fora** (verp ser: si ell fora ric)  |
|**gèl**, **gèls**  (aigua solidificada)  |**gel**, **gels** (estat gelatinós; sabó gelatinós)  |
|**gòlf** (deport)  |**golf** (geogràfic)  |
|**mà** (substantiu: la mà dreta; aigua en llenguage infantil)  |**ma** (possessiu: ma casa)  |
|**més** (adverbi comparatiu; partició de l’any; verp metre)  |**mes** (pero, conjunció adversativa; possessiu: mes germanes)  |
|**mèu** i **mèus** (crit del gat)  |**meu** i **meus** (possessiu: és meu)  |
|**mòc** (verp moure: yo mòc)  |**moc** (mucositat)  |
|**mòle** (peça cóncava)  |**mole** (cosa gran)  |
|**mòlt**, **mòlta**, **mòlts** i **mòltes** (verp moldre: café mòlt, dacsa mòlta)  |**molt**, **molta**, **molts** i **moltes** (quantitat)  |
|**món** (substantiu)  |**mon** (possessiu: mon pare)  |
|**mòra** i **mòres** (musulmana)  |**mora** i **mores** (verp morar; fruit)  |
|**mòs** (de mossegar)  |**mos** (possessiu: mos pares)  |
|**nós** (pronom fort: nós, el rei)  |**nos** (pronom dèbil: anem-nos-en)  |
|**ón** (interrogatiu)  |**on** (enunciatiu)  |
|**pèl** i **pèls** (cabell)  |**pel** i **pels** (contracció per+el, per+els)  |
|**perqué** (substantivat: el perqué)  |**perque** (causal, final)  |
|**pòl** (alquitrà, asfalt)  |**pol** (extrem)  |
|**quàn** (interrogatiu i exclamatiu: ¿quàn ve?)  |**quan** (adverbi)  |
|**quànt** (interrogatiu i exclamatiu: ¿quànt val?, ¡quànt ha fet!)  |**quant** (enunciatiu)  |
|**qué** (interrogatiu o exclamatiu: ¿qué vols?, ¿per qué?, ¿per a qué?,¡qué bo!)  |**que** (relatiu, conjunció)  |
|**quí** (interrogatiu i exclamatiu: ¿quí ve?. Sé de quí depén)  |**qui** (enunciatiu)  |
|**rés** (acció de resar)  |**res** (pronom)  |
|**ròure** (verp)  |**roure** (arbre)  |
|**sà** (en bona salut)  |**sa** (possessiu: sa casa)  |
|**sabèu** (de Saba)  |**sabeu** (verp saber)  |
|**sé** (verp saber)  |**se** (pronom: se sent)  |
|**sés** (intestí)  |**ses** (possessiu: ses cases)  |
|**sèt** i **sèts** (7)  |**set** i **sets** (ganes de beure; set de tenis)  |
|**sèu** i **sèus** (lloc social)  |**seu** i **seus** (possessiu: el seu amic)  |
|**sí** (afirmació; sinada; pronom: cap a sí)  |**si** (condició: si vols vaig; nota musical)  |
|**sò** (sonoritat)  |**so** (contracció de senyor)  |
|**sòbres** (verp sobrar; lo que sobra)  |**sobres** (de carta)  |
|**sòc** (calcer)  |**soc** (verp ser: yo soc; mercat)  |
|**sòlc** ( verp soldre: yo sòlc berenar)  |**solc** (substantiu: cavalló)  |
|**sòn** (ganes de dormir) i **són** (verp ser: ells són)  |**son** (possessiu: son germà)  |
|**sòrt** i **sòrts** (bona fortuna)  |**sort** i **sorts** (que no sent)  |
|**sòu** (salari)  |**sou** (verp ser: sou bons)  |
|**té** (verp tindre; infusió)  |**te** (pronom: te la done)  |
|**tés** (infusions)  |**tes** (possessiu: tes germanes)  |
|**tòs** (verp tondre; part del coll) i **tós** (de tossir)  |**tos** (possessiu)  |
|**tòrt** i **tòrts** (torçut; sense un ull; injúria, agravi)  |**tort** i **torts** (pardal)  |
|**vós** (pronom fort: vós, el rei)  |**vos** (pronom dèbil: vos ho dic)  |

  * Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: //Ell **vol** que el **vol** del colom siga més ràpit. El **sol** no **sol** calfar massa el **sol** del meu terrat, i no del meu terrat **sol**. Li **roba** la poca **roba** que té. Els **ràpits** d’este riu no són més **ràpits** que els de qualsevol atre//.

|**cap** (pronom; preposició; substantiu: part del cos)  |
|**cas** (substantiu: part oposta a la fulla en l’aixada; substantiu: succés)  |
|**cau** (verp caure; substantiu: amagatall)  |
|**cor** (substantiu: víscera; substantiu: grup coral)  |
|**creu** (verp creure; substantiu: la creu cristiana)  |
|**en** (títul de cortesia: En Jaume; preposició de lloc: en ma casa; preposició de companyia: estic en tu)  |
|**fa** (verp fer; substantiu: nota musical)  |
|**fem** (verp fer; substantiu: desperdicis)  |
|**fera** (verp fer; substantiu: animal)  |
|**feu** (verp fer; substantiu: feudalisme)  |
|**net** (substantiu: fill d’un fill; adjectiu: sense brutícia)  |
|**nou** (9; adjectiu; anou)  |
|**pot** i **pots** (verp poder: ell pot fer-ho, tu pots fer-ho; substantiu: un pot de mel, dos pots de mel)  |
|**ràpit** i **ràpits** (substantiu: corrent d’aigua; adjectiu: uns trens ràpits)  |
|**roba** (verp robar: ell roba molt; substantiu: peces de vestir)  |
|**sobra**  (verp sobrar; substantiu: lo que sobra)  |
|**sol** (verp soldre: ell sol vindre; substantiu: el pis o paviment; astre; adjectiu: sense companyia)  |
|**veu** (verp vore; substantiu: sò vocal)  |
|**viu** (verp vore; substantiu: aresta; adjectiu: que té vida)  |
|**vol** (verp voler: ell vol dinar; substantiu: acte de volar)  |

==== Interrogatius i exclamatius ====

S’accentuen els interrogatius i exclamatius que tenen homógrafs homòfons no interrogatius ni exclamatius: //qué, quàn, cóm, quí, quànt, ón: ¿Que quàn vindré? sé cóm dir-ho, com tampoc sé qué dir. Lo que sí sé és de quàntes coses i de quí depén. ¡Quin embolic! ¿A ón anem a parar?//

===== Guió =====

El guió és el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d’una paraula per a distinguir-los.

Usarem el guió:
  - Per a separar paraules per sílabes en final de línea.
    - Per a unir els pronoms que van darrere (enclítics) del verp.
    - Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: mireu-les, penjar-se’n.
    - Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: menja-te’l, prengau-ne.
    - Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: mira-ho, porta-hi.
  - En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats: crític-bibliogràfic, històric-científic.

===== Interrogació i admiració =====

Els signes ortogràfics d’entrada en l’interrogació i l’admiració no han de suprimir-se per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a ón comença l’interrogació o l’admiració.

El signe de principi s’ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo.

La pràctica d’estos criteris ortogràfics dona claritat a l’escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d’una atra forma, podria arribar tart. Ademés de ser d’us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.