Les regles d’accentuació indiquen que entre dos o més paraules monosilàbiques homógrafes i homòfones s´accentuen les de major tonicitat (té del vep tindre i té infusió, davant de te pronom). Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (en relació oberta / tancada. La dòna, davant de: ell dona) s’accentuen les obertes. Fòra d’estos casos, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat es distinguixen pel context (El sol no sol calfar este sol de fanc).

La millor manera de vore estos accents diacrítics és fent un llistat complet de tots els casos que podem trobar.

bè (pujar o dur al bè)	be (posssessió o adverbi)
chòp (banyat; soroll)	chop (arbre)
còbra (del verp cobrar: còbra açò)	cobra (serp)
còbres (del verp cobrar: còbres molt)	cobres (serps)
cóm (interrogatiu i exclamatiu: ¿cóm és?. Cóm dir-ho)	com (comparatiu: és com tu)
còure (verp)	coure (metal)
còla (verp colar) còla (verp colar)	cola (pegament)
dèu (10)	deu (deïtat) i deu (ell deu diners)
dò (gràcia, be)	do (nota musical)
dòna, dònes (substantiu: la dòna, les dònes)	dona, dones (verp donar)
és ( verp: ell és ric)	es (pronom: es parla rus)
fòc (combustió)	foc (de llum elèctrica)
fòn (verp fondre: es fòn el formage)	fon (verp ser: fon un gran acte)
fòra (a l’exterior)	fora (verp ser: si ell fora ric)
gòlf (deport)	golf (geogràfic)
més (quantitat) i  més (de l’any)	mes (pero, conjunció adversativa)
mèu (crit del gat)	meu (possessiu: és meu)
mà (substantiu: la ma dreta)	ma (possessiu: ma casa)
mòc (verp moure: yo moc)	moc (mucositat)
mòle (peça cóncava; per a molerar)	mole(cosa gran)
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (verp moldre: café molt. Dacsa molta)	molt, molta, molts, moltes (quantitat)
món (substantiu)	mon (possessiu: mon pare)
mòra (musulmana)	mora (verp morar) i mora (fruit)
mòs (de mossegar)	mos (possessiu: mos pares)
nós (pronom fort: nós, el rei)	nos (prom dèbil: anem-nos-en)
ón (interrogatiu)	on (enunciatiu)
pèl i pèls (cabell)	pel i pels (contracció per+el, per+els)
pòls (plr. pol geogràfic, elèctric, etc.)	pols (partícules) i pols (glatit)
perqué, el (substantivat)	perque (causal, final)
quàn (interrogatiu i exclamatiu: ¿quàn ve?	quan (adverbi)
quànt (interrogatiu i exclamatiu: ¿quànt val? ¡ quant ha fet!	quant (pronom)
qué (interrogatiu o exclamatiu: ¿qué vols?, ¿per qué?,¿per a qué?,¡qué bo!)	que (relatiu, conjunció)
quí (interrogatiu i exclamatiu: ¿quí ve?. Se de quí depén	qui (pronom)
récort (màxim)	recort (memòmia)
rés (acció de resar)	res (pronom)
ròure (verp)	roure (arbre)
sà (en bona salut)	sa (possessiu: sa casa)
sé (verp saber)	se (pronom: se sent)
sés (intestí)	ses (possessiu: ses cases)
sèt (7)	set (ganes de beure)
sèu (lloc social)	seu (possessiu: el seu amic)
sí (afirmació) i sí (sinada) sí (pronom: cap a sí)	si (condició:si vols vaig), si (nota musical)
sò (sonoritat)	so (contracció de senyor)
sòbres (de sobrar)	sobres (de carta)
sòc (calcer)	soc (verp ser: yo soc)
sòlc ( verp soldre: yo solc berenar)	solc (substantiu: cavalló)
són (verp ser: ells són) i sòn (ganes de dormir)	son (possessiu: son germà)
sòrt (bona fortuna)	sort (que no sent)
sòu (salari)	sou (verp ser: sou bons)
té (verp tindre) i té (infusió)	te (pronom: te la done)
tòs (part del coll) i tós (de tossir)	tos (possessiu)
tòrt (torçut, sense un ull) i tòrt (injúria, agravi)	tort (pardal)
vós (pronom fort: vós, el rei)	vos (pronom dèbil: vos ho dic)

Fòra d’estos casos, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat es distinguixen pel context i no per l’accent, com ara les següents:

vol (verp voler: ell vol  dinar)	vol (substantiu. Acte de volar)
sol (astre)	sol (verp soldre: ell sol vindre)	sol (substantiu, el pis o paviment)	sol (a soles)
roba (del verp robar: ell roba molt)	roba (substantiu: peces de vestir)
ràpits (substantiu, coorent d’aigua)	ràpits (adjectiu, uns trens ràpits)
net (substantiu, fill d’un fill)	net (sense brutícia)
pot, pots (verp poder: ell pot fer-ho. Tu pots fer-ho)	pot, pots (substantiu: un pot de mel. Dos pots de mel)
cor (víscera)	cor (grup coral)
en (títul de cortesia: En Jaume)	en (preposició de lloc: en ma casa)	en (preposició de companyia: estic en tu.)
cau (verp caure)	cau (substantiu: amagatall)
feu (verp fer)	feu (substantiu: feudalisme)
creu (verp creure)	creu (substantiu: la creu cristiana)
fem (verp fer)	fem (susbtantiu: desperdicis)
fera (verp fer)	fera (animal)
veu (verp vore)	veu (substantiu: so bocal)
viu (vep vore)	viu (susbtantiu: aresta)	viu (adjectiu: que té vida)
fa (verp fer)	fa (nota mucical)
cap (pronom)	cap (preposició)	cap (substantiu: part del cos)
nou (9)	nou  (adjectiu)	nou (anou)
cas (substantiu: part oposta a la fulla en l’aixada)	cas (substantiu: succés)