====== El guió ======

===== Definició =====

El guió és un atre dels signes ortogràfics convencionals representat per (-), que té com a funció primordial unir (o separar, segons ho considerem) sílabes, paraules, sintagmes, oracions sanceres... Tam­bé el vorem utilisat en texts (noveles, obres teatrals...) que reflectixen diàlecs; en estos casos el guió servix per a donar entrada a l’intervenció de cada interlocutor, delimita les distintes aparicions dels personages. Est últim cas dels diàlecs no presenta cap de complica­ció, per lo que el deixarem a banda, dedicant-nos a vore quins són els atres usos d’este signe.

===== Us =====

==== Separació Silàbica ====

Per a separar les sílabes de les paraules que no caben sanceres al final d’una llínea escrita nos servirem del guió:
|cen-drer  |pe-ra  |
|es-go-lar  |pos-ti-guet  |
|far-ci-da  |bor-bo-lles  |

Hem de reiterar-nos en que cap dels huit dígrafs que posseïm en l’ortografia de la llengua valenciana (//ch, ig, qu, gu, ll, ny, rr, ss//) po­den portar per separat els components que els conformen.

Aixina, podem fer les següents separacions:
|co-che  |i-gua-lar  |ra-lla  |pa-sse-ra  |
|com-pa-nyi-a  |des-qui-xa-lar  |ca-rro  |ca-nya  |

pero no mai podem fer les següents:
|coc-he  |ig-ua-lar  |ral-la  |pas-se-ra  |
|com-pan-yi-a  |desq-ui-xa-lar  |car-ro  |can-ya  |

La separació serà sempre silàbica. No es recomana que a un extrem o a l’atre de la llínea en l’escritura quede una lletra a soles (una vocal); no obstant, és perfectament permissible. És el cas d’aquelles paraules de les quals la primera o l’última sílaba està formada per una vocal a soles, sense anar precedida d’una haig:
|a-ni-ma-ci-ó  |po-nèn-ci-a  |
|co-mi-ssi-ó  |a-ssis-tèn-ci-a  |
|e-xa-mi-nar  |i-rre-ve-rent  |

En les paraules formades per prefix més radical (i en algunes compostes per dos radicals) s’accepta la separació del prefix respecte del radical al qual acompanya, o be una simple separació silàbica, encara que part del prefix passe a la sílaba vinent:
|trans-ac-ci-ó  |tran-sac-ci-ó  |
|an-ar-qui-a  |a-nar-qui-a  |
|des-o-cu-pa-ci-ó  |de-so-cu-pa-ci-ó  |
|ex-a-cer-bar  |e-xa-cer-bar  |
|nos-a-tres  |no-sa-tres  |

No obstant, en estos casos (i perque en molts d’ells hi haurà dubte) és preferible la separació morfològica (és dir, del prefix) a la silàbica:\\
con-hort o co-nhort\\
in-hu-ma-na o i-nhu-ma-na

Recordem també que la vocal //i// en valencià no forma mai diftonc en cap atra vocal que la puga seguir. Per tant, a final de llínea, la //i// ha de separar-se de la vocal que duga darrere (quan la duga), perque sempre serà de la sílaba següent:
|tri-um-vir  |di-ürn  |
|tri-em  |con-di-ci-o-nar  |
|va-len-ci-a-nis-me  |can-vi-e  |

==== Unió de Pronoms ====

a) Quan el verp acaba en diftonc o en consonant:
|penjar-se’n  |anant-nos-en  |
|encetem-lo  |mireu-les  |
|deixeu-vos-la  |porteu-ne  |

b) Quan el verp acaba en vocal, (en forma d’imperatiu) i va seguit de dos pronoms (que també s’unixen entre ells per un atre guió o per un apòstrof segons el cas):
|menja-te’l  |dona-nos-la  |
|trenca-te’l  |dona-me’n  |
|canta-nos-les  |torna-los-els  |

c) Quan els pronoms enclítics són //ho// o //hi//:
|porta-hi  |escriu-hi  |
|anant-hi  |mira-ho  |
|escriu-ho  |nugant-ho  |

==== Interior de texts ====

Farem us del guió en l’interior de texts a on volem destacar a mo­do d’adició, aclariment, eixemplificació... una paraula, un sintagma, tota una frase... en un us equivalent moltes vegades al d’un parénte­sis:\\
uns atres –que no ells– foren els encarregats\\
són estos –i seguiran sent– els únics que...\\
seguírem anant –ya sense saber perqué– a sa casa...

2.4 Qüestions gràfiques

a) No separem en valencià els numerals en guionets:\\
//vintidós// i no //vint-i-dos//\\
//trentahuit// i no //trenta-huit//\\
//siscents// i no //sis-cents//

b) No separem en guionets els noms composts a on apareix un punt cardinal:\\
//surest// i no //sur-est//\\
//suramèrica// i no //sur-amèrica//

c) Separem sense guionet l’adverbi //no// quan nega al substantiu que el seguix:\\
//no intervenció// i no //no-intervenció//\\
//no res// i no //no-res//

d) Separem els composts expressius en guionet quan u dels dos elements no té sentit independentment:\\
//chino-chano, gori-gori//

e) No separem en guionet les paraules compostes que actuen en la llengua com a paraules independents, encara que siguen el resultat d’una aglutinació, com tampoc separem els prefixos:\\
//collvert, motocarro, parafancs, Malvarrosa, Vilarreal, despusahir, despusdemà, despusanit, contrarrevolucionari, riurau, esclatasanc, correlestotes// i no //coll-vert, moto-ca­rro...//

f) No separem en valencià en guionets expressions estrangeres com:\\
//best seller, rock and roll, play boy, tutti frutti, jet set, déjà vu...// i no //best-seller, rock-and-roll...//