====== L'apòstrof ====== ===== Grafia i sò ===== L'apòstrof és un signe representat gràficament per una cometa (’) que es posa per a «unir» ortogràficament certes paraules, puix que en fonètica ya estan unides. Indica l’elisió d’una vocal. Per a que es­ta elisió succeïxca és condició principal que es posen en contacte dos paraules de les quals la primera d’elles acabe en vocal i la segona esco­mence per vocal també o haig (que per ser muda permet que les pa­raules que escomencen per eixa lletra seguixquen les mateixes regles d’escritura que les paraules que escomencen per vocal); |d’hivern |dis-m’ho | |dona-li’n |l’únic | |porta’l |l’àngel | Les paraules que s’apostrofen són sempre partícules àtones i és precisament per açò per lo que tendixen a perdre la seua vocal en un intent de buscar recolzament en l’accent de la paraula a la qual acompanyen, formant aixina part d’un mateix grup fònic o, en un atre sentit, d’un mateix sintagma. Per tant, quan escrivim, la parau­la que pert la vocal serà sempre la partícula modificant, mai la pa­raula núcleu del sintagma que constituïxen juntes. I en el lloc de la vocal elidida posarem l’apòstrof per a indicar eixa elisió fonètica. És evident que quan parlem elidim moltes més vocals de les que representem en l’escritura. Les regles d’apostrofament pretenen solament sistematisar, per a la norma escrita, este fenomen de la llengua parlada: posar un poc d’orde en favor d’uns casos i perjuí d’uns atres és purament convencional. I precisament per eixa condició de signe convencional, hi ha llengües que prescindixen d’ell (com el castellà), mentres que les que el gasten creen les seues pròpies regles d’us. Per a una ortografia de la llengua valenciana s’ha procurat establir una norma d’us d’este signe (com la dels atres signes convencionals) que siga lo més senzilla possible per a no complicar l’escritu­ra, sempre pensant en l’usuari. ===== Normes d’apostrofament ===== Les paraules que poden presentar forma apostrofada són els pronoms personals dèbils o àtons: me (‘m, m’), te (‘t, t’), se (‘s, s’), lo (‘l, l’), la (l’), los (‘ls), ne (‘n, n’); els artículs lo/el (l’), la (l’) i la preposició de (d’). ==== Els pronoms me, te, se, los i ne s’apostrofen ==== a) Darrere de verp que acabe en vocal: |compra’n |penja’n | |calla’t |menja’ls | |deixa’ls |veja’s | |dona’m |conta’m | b) Davant de verp que escomence per vocal o haig: |t’esperem |l’he dut | |n’has fet |s’entén | |m’oblidaré |m’entenc | c) En les combinacions binàries i ternàries de pronoms (davant o darrere del verp): |torna-li’n |anar-te’n | |comprem-li’ls |me’ls enduc | |se’ls hi penja |te’n compre | ==== Les formes lo, el i la ==== Les formes //lo//, //el// i //la// (tant si són pronoms dèbils com si són artículs) també s’apostrofen (fem observar que la forma d’artícul //lo// de la que ací parlem és la de masculí singular, junt a //el//, no la del neutre –escrit també //lo// i que no s’apostrofa–): a) Davant de paraula escomençada per vocal o haig: |l’home |l’indústria | |l’enemiga |l’he coneguda | |l’encenia |l’entenc | b) Les formes pronominals //el//, //lo//, quan van darrere de verp o en combinacions de pronoms, seguixen les mateixes regles ya vistes per als atres pronoms. |menja’l |tanca’l | |cura-me’l |endús-te’l | Pero el pronom femení //la// conserva sempre la seua forma plena quan va darrere del verp, no s’apostrofa ni s’invertix. |dona-me-la |duent-te-la | |portar-li-la |trenca-la | |pinta-la |plegueu-la | 2.3 Excepcions a) Els artículs //lo/el// i //la// no s’apostrofen: - quan van davant d’una paraula que escomence per vocal semiconsonant:\\ //la huitava\\ el huit// - quan van davant d’una paraula escrita entre cometes, o subrallada, o destacada per qualsevol atre mig (mayúscules, negreta, cursiva, etc.):\\ |la «Amèrica» |la «honra» | |la **URSS** |la **ortografia** | |el «Institut» |el «home» | |el «etern» |el //atre// | |el __Atles__ |el __Anuari__ | b) L’artícul femení (//la//) no s’apostrofa: - davant de les paraules //host, ira, una// (quan es l’hora del rellonge): |la host |la ira |la una | - davant del nom de les vocals i dels noms de les consonants que escomencen per vocal: |la i |la o |la u | |la ele |la erre |la ene | - davant de les paraules començades per a- privativa: |la anormalitat |la amoralitat | c) L’artícul maculí no s’apostrofa davant de la paraula //hiat//: el hiat. L’artícul masculí (//lo/el//), quan va precedit de les preposicions //a//, //de// i //per//, es contrau en elles formant les contraccions //al//, //del// i //pel//, excepte quan la paraula que seguix a l’artícul comença per vocal o haig, en el qual cas ha de seguir les regles d’apostrofament (que pre­dominen sobre les de la contracció en les preposicions): |al mege |a l’home | |al tercer |a l’últim | |del coche |de l’interés | |del sistema |de l’orde | |pel camí |per l’atre | |pel chiquet |per l’anterior | ==== La preposició de ==== L’atra partícula que es pot apostrofar és la preposició de, sempre davant de paraules que escomencen per vocal o haig: |d’estar |d’haver | |d’ahir |d’hivern | Com succeïx també en l’artícul masculí, no s’apostrofa quan la pa­raula que li seguix escomenca per vocal semiconsonant:\\ de hui\\ de huit\\ o be quan la paraula que seguix és el nom d’alguna vocal o consonant escomençada per vocal:\\ de eme\\ de elle\\ de a\\ de i\\ Tampoc s’apostrofa la preposició de davant de la paraula //hiat//: de hiat. Quan la paraula que seguix ad esta preposició va entre cometes, subrallada, en negreta, en mayúscules, en cursiva o destacada per algun atre mig, ni s’apostrofa ni es contrau (cas de ser un artícul). |de «El Corte Inglés» |de "interés" |de //annus// | |de «l’atre cas» |de AUSTRÀLIA |de __Ortografia Valenciana__ | |de «Lo Rat Penat» |de **entendre** |de __animals peninsulars__ | Finalment, recordem que, quan la preposició //de// va seguida de l’artícul //lo/el// es contrau en ell en la forma //del//, excepte quan a l’artícul li seguix paraula que comence per vocal o haig, en el qual cas la contracció no es produïx ya que l’artícul deu apostrofar-se junt a la paraula a la qual modifica (les regles de l’apostrofament són predominants respecte a les de la contracció).