====== Ortografia de la L, LL i Y ====== ===== Grafia i sò ===== Estes tres lletres corresponen, respectivament, als següents sons: ^Grafia / dígraf ^Sò ^ |L,l (ele) |[l] líquida, lateral. alveolar, sonora | |Ll, ll (elle) |[ḻ] líquida, lateral, palatal, sonora | |Y, y (i grega) |[y] fricativa, palatal, sonora | Lo únic que tenen completament en comú estos tres sons és que els tres són sonors, lo qual supon una vibració de les cordes vocals al pronunciar-los. I les corresponents grafies coincidixen en representar tres sons consonàntics (no obstant, hem de recordar que la //y// apareix també en el dígraf //ny// per a indicar la palatalisació del sò que este dígraf representa). Els dos primers sons dels que nos estem ocupant (representats gràficament per //l// i //ll//) tenen en comú la condició de ser els dos líquits, laterals i sonors. Lo que els diferencia és que la //l// és alveolar i la //ll// és palatal. Una atra cosa que els unix és el fet, tan característic de la diacronia de la llengua valenciana, d’haver una gran quantitat de paraules actuals que porten //ll// (fonamentalment en posició inicial de paraula) i que provenen de la palatalisació de //l// inicial llatina. És dir, que moltes de les //ll// actuals (sobretot en posició inicial) tenen el seu orige en anteriors //l// llatines (tal és l’intima relació que entre es­tos dos sons-lletres existix):\\ //luna> lluna\\ lingua> llengua\\ lana> llana\\ lupu> llop\\ lampuge> llampuga// De fet, el valencià actual posseïx molt poques paraules en //l-// (ini­cial) perque la tendència és, com ya s’ha dit, convertir-les en //ll-//. La //l// té una realisació dental quan va en contacte en una [t] o una [d], cosa que no afecta a la seua grafia: |alt |[áᶅt] | |balde |[báᶅde] | |moltes |[móᶅtes] | |caldre |[káᶅdre] | Per la seua banda, el problema de la //ll// el tenim en el massa estés defecte de pronunciació de la //ll// com si fora una //y//. Aixina: |pollastre |[poyástre] | |palla |[páya] | |callar |[kayár] | Hem de fugir d’este defecte i procurar una correcta pronunciació de la llengua valenciana. Respecte als dos últims sons (la elle i la i grega), els unix la seua condició de palatals i la sonoritat. Ara be, es diferencien en que la //ll// és una grafia que representa un sò líquit i lateral, mentres que l’atra grafia, la //y//, representa una //i// consonant i és fricatiu. ===== Escritura de L ===== ==== S’escriu L: ==== Ya hem dit que normalment la lateral líquida sonora valenciana en posició inicial sol ser la //ll//, puix que la llengua valenciana tendix a palatalisar les //l-// (inicials) tant en les paraules de formació popular com en les d’orige cult o neològic. Aixina, s’escriu //l//: a) Excepcionalment en posició inicial en aquelles paraules de pro­cedència o caràcter erudit, neològic o cult en les quals la palatalisació sona estranya:\\ //laca, lema, lòbul, lupa...// En ocasions nos trobem en paraules cultes del mateix radical que unes atres d’orige popular que porten //ll// sense cap de problema. //llet// / //làctic// a //llàctic// //lluna// / //lunar// a //llunar// //llavi// / //labial// a //llavial// //llengua// / //lingüística// a //llingüística// L’us de la //ll// en estos cultismes no sona, en realitat, molt estrany, possiblement –i precisament– per la coexistència en les atres for­mes populars palatalisades. Per això, no hem de posar cap d’inconvenient en escriure totes estes paraules en //ll// inicial (la tendència es de pronunciar-les en [ᶅ]). b) En posició inicial en les formes pronominals àtones (o dèbils) //lo, la, los, les, U// i els artículs //la// (femení singular), //lo// (neutre i masculí singular), //les// (femení plural) i //los// (masculí plural). (nota: encara que alguns denominen com a arcaic l’artícul mascu­lí //lo// i //los// –i ho fem aixina únicament per a diferenciar-lo del neutre–, senyalem també que és una forma –tant en singular com en plural– que encara està viva en la parla popular, per la qual cosa hem d’acceptar-la sense cap de perjuí i incloure-la en el paradigma de l’artícul valencià). c) En interior i fi de paraula: //gola, dol, almagasén, pèl//. d) En els grups consonàntics //bl, cl, fl, gl, pl//: //blau, ungia, clau, pluja, flama, unflar...// e) En algunes paraules es conserva el grup //tl// en el que s’observa el procés d’assimilació de la //t// a la //l//, pronunciant-se [ll], dos eles; i també podem trobar este grup completament simplificat en //l//, que és la tendència normal de la llengua valenciana. Estes paraules les escriurem en //l// (que representa la simplificació del grup, la pronuncia­ció més corrent):\\ //guatla// a //guala//\\ //batles// a //bales//\\ //espatla// a //espala// La ele geminada (escrita //ŀl//) ha desaparegut de la fonètica actual i, per tant, del sistema ortogràfic. ===== Escritura de Y ===== ==== S’escriu y: ==== Procedix del grec i d’ací que se la conega en el nom de //i// «grega» per a diferenciar-la de l’atra //i//, denominada «llatina». Representa un sò consonàntic i s’escriu: a) En posició inicial de paraula, sempre davant de (o seguida de) vocal:\\ //yo, yuxtapondre, ya, yanqui, yàmbic, yugular//. b) Quan va en posició interior de paraula, sempre apareix entre vocals:\\ //epopeya, feya, yayo, onomatopeya//. c) Formant part del dígraf //ny// per a representar la condició de palatal d’este sò nassal, [n̬]:\\ //pinya, puny, llenya, canya, pany, cunyat//. (Hem d’insistir en recordar que les dos lletres que formen este dígraf no poden anar separades en l’escritura). En els substantius acabats en //-ent// darrere de vocal, com //afluent// sol caure’s en el defecte d’escriure una //y// entre la //u// i la //e// per influèn­cia del castellà en la majoria de casos. //Afluyent// és incorrecte i hem d’evitar-ho. ^INCORRECTE ^CORRECTE ^ |Afluyent* |afluent | |Constituyent* |constituent | |Influyent* |influent | |Restituyent* |restituent |