====== Ortografia de la X ====== ===== Grafia i sò ===== La prepalatal fricativa sorda –la transcripció fonètica de la qual és [š]– es representa ortogràficament per mig de la grafia X/x:\\ //peix, Xeresa, nàixer, cuixot, oix, xaloc//. Normalment va precedit de la vocal palatal //i//, i es dona una forta tendència a realisar eixe increment palatal. Aixina, inclús podem apreciar la palatalisació en un increment en la forma //ei// davant de la //x-// inicial de paraula, sobretot quan es tracta de noms de localitats (encara que no sempre, com //Xixona//):\\ //Xeraco/Eixeraco\\ Xàtiva/Eixàtiva\\ xàrcia/eixàrcia// Est increment no és acceptable en nivells formals de la llengua. En molts casos la grafia //x// per ad este sò fricatiu de que estem parlant [š] correspon a la //j// castellana; pero no sempre és aixina, per lo que no nos podem fiar d’esta referència a la llengua castellana. ^valencià ^castellà ^valencià ^castellà ^ |caixa |caja |créixer |crecer | pero ^valencià ^castellà ^valencià ^castellà ^ |baixar |bajar |feix |haz | |coixí |cojín |peix |pez | |bruixa |bruja |aixina |así | Com també succeïx en uns atres sons ([p], [t], [k], etc.), quan la fricativa [š] apareix entre uns atres sons sonors tendix a sonorisar-se ell també (fonèticament [ž]), sobretot si va en posició final de pa­raula i la que li seguix escomença per vocal: ^valencià ^castellà ^ |peix ample |[pẹ́i̭ž ámple] | |baix de tot |[bái̭ž de tọ́t] | Pero la seua ortografia no es modifica per estos casos de fonètica sintàctica. Per açò, a pesar d’estos casos, la grafia //x// és sempre la mateixa. Esta grafia //x// representa també als sons [ks] (sort) i [gz] (sonor) que, com podem vore, són la pronunciació d’una gutural velar i una sibilant juntes (pero en el primer cas són sordes i en el segon són sonores):\\ //lèxic, examen, xenofòbia, oxamida, extra, exorbitant//. ===== Escritura de X en sò de [š] ===== ==== S’escriu X en sò de [š] ==== a) En posició inicial de paraula, sobretot en noms de poblacions:\\ //Xeresa, Xàbia, Xeraco, Xaló, Xixona, Xàtiva//. b) En interior de paraula, darrere dels diftoncs decreixents //ai, ei, oi, ui//:\\ //caixa, deixar, coixí, bruixa, eixamplar, arruixar//. c) En interior de paraula, generalment darrere de la vocal //i//: //quixal, pixum//. d) En els increments incoatius de verps de la tercera conjugació. Est increment (//-ix-//) apareix en els presents d’indicatiu i subjuntiu i també en l’imperatiu:\\ //oferixes, patixc, servixques, exigixca, ferixen, substituïx//. e) En final de paraula:\\ //calaix, dibuix, fleix, baix, fluix, creix//. ===== Escritura de X en sò de [ks] ===== ==== S’escriu X en sò de [ks] ==== a) En posició inicial de paraula, en els prefixos //xeno-//, //xilo-//, etc.:\\ //xenofòbia, xilòfon, xenòfil, xeroftàlmia, xilòfec, xilogràfic//. b) Entre vocals:\\ //proximitat, reflexionar, existir, oxidació, sexual, praxis//. c) Davant de consonant sorda:\\ //text, excelent, exquisit, excavació//. d) En posició final absoluta de paraula: //sufix, anex, Fèlix, índex//. e) En les paraules escomençades pel prefix //ex-// procedent de la preposició llatina de les mateixes característiques gràfiques (//ex//):\\ //excloure, explorar, extremar, experiència, extraure//. ===== Escritura de X en sò de [gs] ===== ==== S’escriu X en so de [gs] ==== En el prefix //ex-// quan va seguit de vocal, haig o una consonant so­nora:\\ //exacte, examinar, exhortació, exlibris//. Este cas no és més que la sonorisació –per anar entre sons sonors– de l’anterior [ks] vist adés. Pero esta regla no és molt exacta, ya que les mateixes paraules no nos sonen estranyes si la //x// la pronunciem [ks], és únicament una qüestió de posició del sò dins de la paraula.