| |
| documents:conferencia_centenari_catedra_llengua_valenciana_universitat_valencia [05/05/2018 11:17] – creat Bernat | documents:conferencia_centenari_catedra_llengua_valenciana_universitat_valencia [05/05/2018 11:18] (Actual) – Bernat |
|---|
| En 1918 escomencen les classes en esta Casa a les que acodixen reconeguts intelectuals del moment. El prestigi del pare Fullana com a filòlec era inqüestionable, tant que per un Real Decret de 1926 se nomena acadèmic a Fullana en la RAE. | En 1918 escomencen les classes en esta Casa a les que acodixen reconeguts intelectuals del moment. El prestigi del pare Fullana com a filòlec era inqüestionable, tant que per un Real Decret de 1926 se nomena acadèmic a Fullana en la RAE. |
| El decret, tot s'ha de dir, era ambigu pel seu caràcter polític, i si en la seua part expositiva parla del valencià com a variant del català, en la seua part dispositiva introduïx el terme “lengua valenciana”, aixina es diu en l'artícul I: | El decret, tot s'ha de dir, era ambigu pel seu caràcter polític, i si en la seua part expositiva parla del valencià com a variant del català, en la seua part dispositiva introduïx el terme “lengua valenciana”, aixina es diu en l'artícul I: |
| // | |
| “Dos [académicos] para la lengua catalana. Uno para la lengua valenciana. Uno para la mallorquina. Dos para la gallega. Dos para la vascuence.”// | //“Dos [académicos] para la lengua catalana. Uno para la lengua valenciana. Uno para la mallorquina. Dos para la gallega. Dos para la vascuence.”// |
| |
| ¿Vol dir açò que no existien desacorts ortogràfics i gramaticals en 1918 quan el pare Fullana es fa càrrec de la càtedra de la llengua valenciana?. En honor a la veritat s'ha de dir que sí existien; la Societat Castellonenca de Cultura i Joventut Valencianista adoptaren les normes catalanes en quant estes veren la llum en 1913. Dos mesos més tart, el secretari de Lo Rat Penat, Jacint Mª Mustieles, fundador i secretari general de Joventut Valencianista, organisava reunions en l'entitat per a parlar sobre les normes catalanes i la seua possible acceptació. Pero ahí quedà la cosa, perque en 1914 Lo Rat Penat encomanà una ortografia a Fullana com havem dit adés. El Pare Fullana com a filòlec encapçalava una bona colla d'intelectuals i institucions del moment favorables a una normativa ortogràfica i gramatical valenciana com Martínez i Martínez, Francesc Badenes i Dalmau, Lluís Cebrián Mezquita, Faustí Barberà, Martínez Aloy, Llorente Falcó, Mateu i Llopis i un llarc etcétera que eclipsaren als pocs oponents. | ¿Vol dir açò que no existien desacorts ortogràfics i gramaticals en 1918 quan el pare Fullana es fa càrrec de la càtedra de la llengua valenciana?. En honor a la veritat s'ha de dir que sí existien; la Societat Castellonenca de Cultura i Joventut Valencianista adoptaren les normes catalanes en quant estes veren la llum en 1913. Dos mesos més tart, el secretari de Lo Rat Penat, Jacint Mª Mustieles, fundador i secretari general de Joventut Valencianista, organisava reunions en l'entitat per a parlar sobre les normes catalanes i la seua possible acceptació. Pero ahí quedà la cosa, perque en 1914 Lo Rat Penat encomanà una ortografia a Fullana com havem dit adés. El Pare Fullana com a filòlec encapçalava una bona colla d'intelectuals i institucions del moment favorables a una normativa ortogràfica i gramatical valenciana com Martínez i Martínez, Francesc Badenes i Dalmau, Lluís Cebrián Mezquita, Faustí Barberà, Martínez Aloy, Llorente Falcó, Mateu i Llopis i un llarc etcétera que eclipsaren als pocs oponents. |
| Acabe fent meues les paraules que pronuncia Bolufer en la RAE en 1928: | Acabe fent meues les paraules que pronuncia Bolufer en la RAE en 1928: |
| |
| “.//...creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquélla.//” | “//....creo que no debemos callar los valencianos, sino protestar, con todos los respetos debidos, de la tendencia y manera de discurrir de algunos escritores que niegan la existencia de nuestra lengua y de sus manifestaciones, atribuyendo a la suya como propio de ésta lo que no le pertenece por ser de aquélla.//” |
| |
| Moltes gràcies per la seua atenció. | Moltes gràcies per la seua atenció. |