Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<

Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

documents:el_pare_fullana_catedratic_i_academic [28/04/2018 10:40] – creat Bernatdocuments:el_pare_fullana_catedratic_i_academic [05/05/2018 11:27] (Actual) Bernat
Llínea 1: Llínea 1:
-Discurs llegit el dia 3 de març, dia de la llengua valenciana, per l'acadèmic J.F Ballester-Olmos y Anguís en la Llonja de Valéncia sobre Lluís Fullana, commemorant el centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia. 
- 
 ====== EL PARE FULLANA, CATEDRÀTIC I ACADÈMIC ====== ====== EL PARE FULLANA, CATEDRÀTIC I ACADÈMIC ======
  
-JOSÉ F. BALLESTER-OLMOS Y ANGUÍS+**JOSÉ F. BALLESTER-OLMOS Y ANGUÍS** 
 + 
 +Discurs llegit el dia 3 de març, dia de la llengua valenciana, per l'acadèmic J.F Ballester-Olmos y Anguís en la Llonja de Valéncia sobre Lluís Fullana, commemorant el centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l'Universitat de Valéncia.
  
 Real Acadèmia de Cultura valenciana Real Acadèmia de Cultura valenciana
Llínea 52: Llínea 52:
 Com havem dit, fra Lluís fon destinat al convent de Benissa i d'allí passà al colege de la Concepció d'Ontinyent. En abdós coleges eixercí com a professor de francés, lo que li va permetre una major dedicació a la filologia i a la llingüística. Sabia el llatí a la perfecció i parlava i escrivia valencià, castellà, francés, anglés, italià i grec. A este respecte serà curiós, al mateix temps que ilustratiu per a molts de vostés, saber que en octubre de 1940, en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol de Marroc, el Pare Lluís Fullana i Mira actuà d’intèrpret requerit pel Ministeri d’Assunts Exteriors, pels seus coneiximents dels dialectes del Rif. Com havem dit, fra Lluís fon destinat al convent de Benissa i d'allí passà al colege de la Concepció d'Ontinyent. En abdós coleges eixercí com a professor de francés, lo que li va permetre una major dedicació a la filologia i a la llingüística. Sabia el llatí a la perfecció i parlava i escrivia valencià, castellà, francés, anglés, italià i grec. A este respecte serà curiós, al mateix temps que ilustratiu per a molts de vostés, saber que en octubre de 1940, en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol de Marroc, el Pare Lluís Fullana i Mira actuà d’intèrpret requerit pel Ministeri d’Assunts Exteriors, pels seus coneiximents dels dialectes del Rif.
  
-Com a intelectual, el Pare Fullana fon el puntal del renaiximent valencianiste i les seues ensenyances i les seues teories sobre la llengua valenciana arribaren a formar escola. Colaborà intensament en Teodoro Llorente, fundador del diari Las Provincias, i en uns atres ilustres pensadors de l'época com Ramón Menéndez Pidal, José María Pemán i Gregorio Marañón. Gran erudit en llengües romàniques, el Pare Fullana té una extensa obra, a on abunden les gramàtiques, els vocabularis, els estudis etimològics, ortogràfics i morfològics, i inclús històrics i genealògics1.+Com a intelectual, el Pare Fullana fon el puntal del renaiximent valencianiste i les seues ensenyances i les seues teories sobre la llengua valenciana arribaren a formar escola. Colaborà intensament en Teodoro Llorente, fundador del diari Las Provincias, i en uns atres ilustres pensadors de l'época com Ramón Menéndez Pidal, José María Pemán i Gregorio Marañón. Gran erudit en llengües romàniques, el Pare Fullana té una extensa obra, a on abunden les gramàtiques, els vocabularis, els estudis etimològics, ortogràfics i morfològics, i inclús històrics i genealògics<sup>[[#1|1]]</sup>.
  
 En 1907 publicà la seua “//Morfología del verbo en la lengua valenciana//” i ademés volgué deixar clares les influències del català sobre el valencià per a que no hi haguera dubtes de que no eren lo mateix, per a això escrigué “//Característiques catalanes a Valéncia//”, en 1907. En 1907 publicà la seua “//Morfología del verbo en la lengua valenciana//” i ademés volgué deixar clares les influències del català sobre el valencià per a que no hi haguera dubtes de que no eren lo mateix, per a això escrigué “//Característiques catalanes a Valéncia//”, en 1907.
Llínea 184: Llínea 184:
  
 Moltes gràcies Moltes gràcies
 +
 +==== 1) ====
 +
 +1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana.\\
 +1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.\\
 +1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.\\
 +1914. Normes ortogràfiques.\\
 +1915. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana.\\
 +1915. La Palatalisació Valenciana.\\
 +1915. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el Valencià i el Català.\\
 +1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana.\\
 +1918. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª edició).\\
 +1921. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà.\\
 +1922. Compendi de la Gramàtica Valenciana.\\
 +1925. Evolució Fonogràfica de la Llengua Valenciana.\\
 +1926. Temes pràctics per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana.\\
 +1928. Evolució del verp en la Llengua Valenciana.\\
 +1932. Ortografia Valenciana.\\
 +1933. Ortografia Valenciana.  (2ª edició).
 +
 +