Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

documents:el_pare_fullana_catedratic_i_academic [28/04/2018 10:40]
Bernat creat
documents:el_pare_fullana_catedratic_i_academic [05/05/2018 11:27]
Bernat
Llínea 1: Llínea 1:
-Discurs llegit el dia 3 de març, dia de la llengua valenciana, per l'​acadèmic J.F Ballester-Olmos y Anguís en la Llonja de Valéncia sobre Lluís Fullana, commemorant el centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l'​Universitat de Valéncia. 
- 
 ====== EL PARE FULLANA, CATEDRÀTIC I ACADÈMIC ====== ====== EL PARE FULLANA, CATEDRÀTIC I ACADÈMIC ======
  
-JOSÉ F. BALLESTER-OLMOS Y ANGUÍS+**JOSÉ F. BALLESTER-OLMOS Y ANGUÍS** 
 + 
 +Discurs llegit el dia 3 de març, dia de la llengua valenciana, per l'​acadèmic J.F Ballester-Olmos y Anguís en la Llonja de Valéncia sobre Lluís Fullana, commemorant el centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana en l'​Universitat de Valéncia.
  
 Real Acadèmia de Cultura valenciana Real Acadèmia de Cultura valenciana
Llínea 52: Llínea 52:
 Com havem dit, fra Lluís fon destinat al convent de Benissa i d'​allí passà al colege de la Concepció d'​Ontinyent. En abdós coleges eixercí com a professor de francés, lo que li va permetre una major dedicació a la filologia i a la llingüística. Sabia el llatí a la perfecció i parlava i escrivia valencià, castellà, francés, anglés, italià i grec. A este respecte serà curiós, al mateix temps que ilustratiu per a molts de vostés, saber que en octubre de 1940, en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol de Marroc, el Pare Lluís Fullana i Mira actuà d’intèrpret requerit pel Ministeri d’Assunts Exteriors, pels seus coneiximents dels dialectes del Rif. Com havem dit, fra Lluís fon destinat al convent de Benissa i d'​allí passà al colege de la Concepció d'​Ontinyent. En abdós coleges eixercí com a professor de francés, lo que li va permetre una major dedicació a la filologia i a la llingüística. Sabia el llatí a la perfecció i parlava i escrivia valencià, castellà, francés, anglés, italià i grec. A este respecte serà curiós, al mateix temps que ilustratiu per a molts de vostés, saber que en octubre de 1940, en motiu de la visita a Espanya del Gran Visir del Protectorat Espanyol de Marroc, el Pare Lluís Fullana i Mira actuà d’intèrpret requerit pel Ministeri d’Assunts Exteriors, pels seus coneiximents dels dialectes del Rif.
  
-Com a intelectual,​ el Pare Fullana fon el puntal del renaiximent valencianiste i les seues ensenyances i les seues teories sobre la llengua valenciana arribaren a formar escola. Colaborà intensament en Teodoro Llorente, fundador del diari Las Provincias, i en uns atres ilustres pensadors de l'​época com Ramón Menéndez Pidal, José María Pemán i Gregorio Marañón. Gran erudit en llengües romàniques,​ el Pare Fullana té una extensa obra, a on abunden les gramàtiques,​ els vocabularis,​ els estudis etimològics,​ ortogràfics i morfològics,​ i inclús històrics i genealògics1.+Com a intelectual,​ el Pare Fullana fon el puntal del renaiximent valencianiste i les seues ensenyances i les seues teories sobre la llengua valenciana arribaren a formar escola. Colaborà intensament en Teodoro Llorente, fundador del diari Las Provincias, i en uns atres ilustres pensadors de l'​época com Ramón Menéndez Pidal, José María Pemán i Gregorio Marañón. Gran erudit en llengües romàniques,​ el Pare Fullana té una extensa obra, a on abunden les gramàtiques,​ els vocabularis,​ els estudis etimològics,​ ortogràfics i morfològics,​ i inclús històrics i genealògics<​sup>​[[#​1|1]]</​sup>​.
  
 En 1907 publicà la seua “//​Morfología del verbo en la lengua valenciana//​” i ademés volgué deixar clares les influències del català sobre el valencià per a que no hi haguera dubtes de que no eren lo mateix, per a això escrigué “//​Característiques catalanes a Valéncia//​”,​ en 1907. En 1907 publicà la seua “//​Morfología del verbo en la lengua valenciana//​” i ademés volgué deixar clares les influències del català sobre el valencià per a que no hi haguera dubtes de que no eren lo mateix, per a això escrigué “//​Característiques catalanes a Valéncia//​”,​ en 1907.
Llínea 184: Llínea 184:
  
 Moltes gràcies Moltes gràcies
 +
 +==== 1) ====
 +
 +1907. Morfologia del verp en la Llengua Valenciana.\\
 +1908. Ullada general a la Morfologia Valenciana.\\
 +1909. Estudi sobre Filologia Valenciana.\\
 +1914. Normes ortogràfiques.\\
 +1915. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana.\\
 +1915. La Palatalisació Valenciana.\\
 +1915. Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques,​ Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el Valencià i el Català.\\
 +1916. Diferencies dialectals en la Llengua Valenciana.\\
 +1918. Gramàtica elemental de la Llengua Valenciana. (2ª edició).\\
 +1921. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà.\\
 +1922. Compendi de la Gramàtica Valenciana.\\
 +1925. Evolució Fonogràfica de la Llengua Valenciana.\\
 +1926. Temes pràctics per a l'​ensenyança de la Llengua Valenciana.\\
 +1928. Evolució del verp en la Llengua Valenciana.\\
 +1932. Ortografia Valenciana.\\
 +1933. Ortografia Valenciana. ​ (2ª edició).
 +
 +