Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.
Previous revision | |||
— | documents:informes:manifestciutadans [23/01/2014 18:00] (Actual) – edició externa 127.0.0.1 | ||
---|---|---|---|
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
+ | ====== Manifest dels Ciutadans i Ciutadanes sobre la Llengua Valenciana ====== | ||
+ | **Dirigit al govern de la Generalitat i a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.** | ||
+ | |||
+ | La llengua valenciana és la llengua pròpia i històrica dels valencians. Normalment la denominem en el nom de “valencià”. El valencià, a lo llarc de la nostra història, ha segut considerat sempre com a llengua; no com una simple varietat llingüística de cap atra llengua veïna o bessona. Fon, com totes les romàniques, | ||
+ | |||
+ | Hem de reivindicar, | ||
+ | |||
+ | L’Estatut d’Autonomia en 1982, acabà en una absurda polèmica sobre quina era la llengua dels valencians en el seu Títul Primer artícul 7. Punts 1, 2, 3.: | ||
+ | |||
+ | - **Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conéixer-los i usar-los.** | ||
+ | - **La Generalitat Valenciana garantisarà l’us normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mides necessàries per a assegurar el seu coneiximent.** | ||
+ | - **Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.** | ||
+ | |||
+ | La llengua valenciana és, per tant, la nostra llengua i nosatres, els valencians i les valencianes que l’utilisem, | ||
+ | |||
+ | No volem oblidar en esta qüestió la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983 de 23 de novembre, d’Us i Ensenyança del Valencià. Esta llei en el seu Títul Preliminar, Artícul 2, també arreplega el consens conseguit sobre la llengua dels valencians: | ||
+ | |||
+ | **“El valencià es llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, | ||
+ | |||
+ | ===== El nom de la llengua: llengua valenciana ===== | ||
+ | |||
+ | Com a conseqüència de lo dit anteriorment, | ||
+ | |||
+ | Pel be de la convivència i el consens, conseguit, refermant les lleis valencianes, | ||
+ | |||
+ | ===== Qué entenem per llengua valenciana ===== | ||
+ | |||
+ | La llengua valenciana és la llengua que històricament parla gran part del Poble Valencià. Per la seua evolució peculiar, per tradició clàssica, per diversos factors històrics i per ser una llengua viva i d’us entre valencians, durant segles ha evolucionat i ha anat configurant-se d’una manera específica, | ||
+ | |||
+ | La fonètica valenciana, el lèxic valencià, la morfologia verbal i nominal o la sintaxis valenciana de hui, posem per cas, no poden modificar-se; | ||
+ | |||
+ | Modificar, manipular o forçar la flexió verbal o la formació del plural, eliminar totes les característiques peculiars del valencià, desterrar de la llengua estàndart les formes generals valencianes per ser diferents a les catalanes, introduir arcaismes innecessaris, | ||
+ | |||
+ | La llengua és com és; hem d’intentar eliminar els castellanismes i els vulgarismes que té, com a conseqüència de ser una llengua que durant segles ha estat al marge de l’oficialitat i l’ensenyança, | ||
+ | |||
+ | La llengua valenciana, com a llengua en caràcter propi, ha de tindre una ortografia específica que reflectixca la seua fonètica general, deixant a banda les fonètiques dialectals, com fa qualsevol llengua normativisada. | ||
+ | |||
+ | Confiem en una futura ortografia consensuada i acceptada per tots els valencians, no obstant hem de dir que no és científic, llògic o recomanable, | ||
+ | |||
+ | Lo mateix podem dir en el cas contrari, és dir, quan grafies distintes com la **g** i la **tg** o la **j** i la **tj** representen un mateix fonema palatal africat sort, com és el cas de “PLUGES” i **“jutges”** o “ROJA“ i **“fotja”**. Tota esta artificiositat ve quan l’ortografia seguix la fonètica catalana i, a l’hora d’aplicar-se al valencià nos crea estos i molts problemes. | ||
+ | |||
+ | Uns eixemples més d’incoherència ortogràfica i de conflicte: per un costat l’us del digraf **-tz-**, a l’hora d’escriure el sufix **-ISAR-** i derivats, quan la romanística internacional reconeix que el valencià realisa este sufix i derivats simplement en **s** sonora, llevat d’alguns casos etimològics com “dotze”, | ||
+ | |||
+ | L’accentuació gràfica també és tema de debat conflictiu, puix sempre hauria de representar la fonètica del valencià i no una atra. | ||
+ | |||
+ | En cas d’accentuar-se, | ||
+ | |||
+ | ===== Quin és el valencià que volem ===== | ||
+ | |||
+ | Com a ciutadans i ciutadanes valencians no podem acceptar més manipulacions de la nostra llengua i, acollint-nos a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, concretament al seu Títul Primer, Artícul 7 i a la Llei de creació de la AVL, que en el seu Títul I artícul 3 diu que la AVL velarà pel valencià: **“partint de la tradició lexicogràfica, | ||
+ | |||
+ | Seria impossible expondre ara quines són totes les característiques llingüístiques del valencià, que considerem que han de respectar-se i alçar-se a la categoria de norma: açò equivaldria a presentar ací un diccionari, una fonètica i una gramàtica, pero sí que volem apuntar-ne algunes que singularisen el valencià i que, desgraciadament, | ||
+ | |||
+ | Per un atre costat, moltes característiques llingüístiques valencianes no s’arrepleguen ací, per ser evidentíssimes i perque, afortunadament, | ||
+ | |||
+ | ==== El lèxic valencià ==== | ||
+ | |||
+ | La nostra proposta en este camp està arreplegada en el **Diccionari Valencià/ | ||
+ | |||
+ | Intentarem resumir-ho en uns quants criteris, que són els aplicats per les llengües modernes en els seus diccionaris. | ||
+ | |||
+ | * Els vocables d’us general marquen la norma. | ||
+ | * Les formes dialectals o locals són acceptades fòra de la llengua estàndart : | ||
+ | **natros/ | ||
+ | * Els castellanismes han de ser substituïts per formes valencianes vives, encara que estes es conserven únicament en una comarca o població; en cas de ser necessari recorrerem a la llengua clàssica: **mesa camilla** és castellanisme que deu substituir-se per TENDUR, paraula viva en la Vall d’Albaida. | ||
+ | * Els nous vocables tècnics i moderns que no existixquen, | ||
+ | * Les paraules que hagen evolucionat i hui tinguen una forma d’us general moderna i evolucionada diferent a la clàssica, seran les utilisades en la llengua estàndart i les formes no evolucionades seran considerades arcaismes: **nosaltres**, | ||
+ | * Es fugirà de castellanismes i catalanismes sempre que es puga aportar una forma valenciana, de la mateixa manera s’actuarà en qualsevol barbarisme: **basura**, castellanisme, | ||
+ | * Un vocable es considera vulgar o dialectal si conviu en un atre més etimològic i clàssic, en cas de només existir viva la forma considerada vulgar o dialectal haurà de ser presa esta com a forma normativa. | ||
+ | * La recuperació i incorporació del lèxic patrimonial, | ||
+ | |||
+ | ==== La fonètica valenciana ==== | ||
+ | |||
+ | La fonètica que ha de marcar la norma és la del valencià general i no la d’un dialecte concret. | ||
+ | |||
+ | Els fets fonètics que han de ser norma en valencià són els següents: | ||
+ | |||
+ | * Diferenciació entre vocals obertes i tancades, tenint en conte la fonètica valenciana general diferent de la catalana en diversos casos. | ||
+ | * Diferenciació entre **s** sorda i sonora.. | ||
+ | * Diferenciació entre **b** i **v**. | ||
+ | * Caiguda de -d- intervocàlica en la terminació **-ada-**, **-ades-**, encara que es conserve en l’escritura. | ||
+ | * Pronunciació dels grups consonàntics finals –NCS, -NC, -MPS, -MP. –NTS, NT, -LTS, -LT, -RTS, -RT: FANCS, FANC, CAMPS, CAMP, CANTS, CANT, MOLTS, MOLT, PARTS, PART. | ||
+ | * Simplificació dels grups consonàntics **tm**, **tn**. **tl**, **tll** en M, N, L, LL: somoure, cona, mole, bolletí. Igualment el grup **mpt** s’ha de reduir a NT: CONTE, CONTAR, PERENTORI. | ||
+ | * El sufix -isar- i derivats, són en S sonora, no en **-tz-**: REALISAR, ORGANISATIU, | ||
+ | * El sufix llatí -ITIA- ha donat en valencià -EA-, fet que ya es constata en els nostres clàssics: NOBLEA, CERTEA, VELLEA, POBREA. | ||
+ | * El valencià es fidel a l’etimologia i no palatalisa la **s** inicial en formes com: SIMPLE, SEIXA, SIFRA O SOLIGUER i no **“ximple”**, | ||
+ | * El valencià ha simplificat la ele geminada (**l.l**) en ele simple (L). | ||
+ | * La ele de les formes arcaiques **altre**, **altra**, **nosaltres**, | ||
+ | * La ele inicial tendix a palatalisar-se en elle en valencià i s’han d’acceptar estes palatalisacions: | ||
+ | * En valencià existix un fonema fricatiu palatal sonor (y): YO (pronom), YA (adverbi) i no **jo**, **ja** pronunciat com diem JOVE o JARDÍ. | ||
+ | * Llevat de les paraules “DINERS” i “SOCORS” , a on la –r- final no es pronuncia, esta s’ha de pronunciar sempre. | ||
+ | * Existix en valencià un fonema palatal africat sort **ch** que, s’ha d’escriure i pronunciar: PANCHA, CARCHOFA, FLECHA. | ||
+ | * El fonema palatal africat sonor no es deu ensordir com fa el dialecte apichat: MEGE, PLAGES i no “meche”, | ||
+ | * El valencià general pronuncia la I davant de X i esta ha de ser la norma: CAIXA, FAIXA i també EIXEMPLE, EIXERCICI... | ||
+ | * El valencià ha adaptat alguns tecnicismes i neologismes de la següent forma i en el següent accent: REPTíL, ATMòSFERA, TEXTíL, MISSíL, OBóE, TíMPAN, AEROlíT, MONOLíT, MèDULA, AtíLA, DIOPTRíA, AUREòLA, RUBEòLA, ETIOPíA, OLIMPIàDA, HIMALàYA. | ||
+ | |||
+ | ==== La flexió verbal valenciana ==== | ||
+ | |||
+ | Com hem fet anteriorment, | ||
+ | |||
+ | * Us a nivell estàndart del Pretèrit Perfecte Simple, etimològic i clàssic (COMPRÍ, COMPRARES, COMPRÀ, COMPRÀREM, COMPRÀREU, COMPRAREN) junt en la forma perifràstica (VAIG COMPRAR, VARES COMPRAR, VA COMPRAR, VÀREM COMPRAR, VÀREU COMPRAR, VAREN COMPRAR), les formes perifràstiques sincopades (VAS COMPRAR, VAM COMPRAR, VAU COMPRAR, VAN COMPRAR) queden per a usos no formals de la llengua. | ||
+ | * El Pretèrit Imperfecte en valencià es: ANARA, ANARES, ANARA, ANÀREM, ANÀREU, ANAREN i no **“anàs, anasses, anàs, anassem, anasseu, anassen”** que son formes arcaiques i dialectals. | ||
+ | * El Present d’Indicatiu i Subjuntiu dels verps incoatius de la 3ª conjugació (-ir) son hui en valencià: PATIXC, PATIXES, PATIX, PATIM, PATIU, PATIXEN i no **“patisc, | ||
+ | * Els Imperatius en -am, -au són clàssics i característics hui del valencià: TINGAM, TINGAU i no **“tinguem, | ||
+ | * En el Pretèrit Imperfecte d’Indicatiu de verps com: RIURE, JAURE, FER, VORE, CAURE, TRAURE, DIR, es manté la forma clàssica i hui general en valencià, que ha de ser acceptada i utilisada en la llengua normativa: DIA, DIES, DIA, DIEM, DIEU, DIEN/CAÏA, CAÏES, CAÏA, CAÍEM, CAÍEU, CAÏEN. | ||
+ | * En valencià el Present d’Indicatiu i Subjuntiu de verps com: LLEGIR, VESTIR, MENTIR, TEIXIR., ENGOLIR, AFEGIR, no porten increment, puix no són incoatius: LLIGC, LLIGES, LLIG, LLEGIM, LLEGIU, LLEGIU, LLIGEN i no **“llegisc, | ||
+ | * Els Infinitius a utilisar han de ser els valencians actuals: TINDRE, VINDRE, VALDRE, VORE, AFONA, UNFLAR, DESENROLLAR, | ||
+ | * El Present de Subjuntiu del verp VOLER és: VULLGA, VULLGUES, VULLGA, VULLGAM, VULLGAU, VULLGUEN i no **“vulga, vulgues, vulga.. “**. Igualment, l’Imperatiu fa: VULLGA, VULLGAM, VULLGAU, VULLGUEN i no **”vulga, vulguem, vulgueu, vulguen”**. | ||
+ | * La 3ª persona del singular del Present d’Indicatiu del verp SER és: ERES en la llengua parlada o EST en llenguage lliterari, i no **“ets”**. | ||
+ | * La 3ª persona del singular del Pretèrit Perfecte Simple del verp SER és en valencià: FON i no **”fou”**. | ||
+ | * L’Imperatiu del verp MORIR és hui en valencià general: MOR, MUIGA, MUIGAM. MUIGAU, MUIGUEN i no **“muir, muira, muiren”**. | ||
+ | * El Present d’Indicatiu del verp DUR és en valencià: TU DUS, ELL DU, i no **“duus, duu”**, i l’Imperatiu és: DUS TU i no **“du tu”**. | ||
+ | * El valencià presenta unes formes velarisades en el Present d' | ||
+ | * El valencià fa un us específic dels verps SER i ESTAR ben distint del català. La norma ha de ser l’us valencià d’estos verps: YA ESTEM ACÍ, HA SEGUT ASSESSINAT, NO ESTÀ EN CASA... | ||
+ | |||
+ | ==== Algunes qüestions de morfologia valenciana ==== | ||
+ | |||
+ | També en este camp, la llengua valenciana goja d’unes particularitats que la fan singular, i encara que siga més propi de l' | ||
+ | |||
+ | * El valencià diferencia entre el sufix masculí -iste i el femení -ista: DENTISTE/ | ||
+ | * Les paraules que indiquen títuls, càrrecs i professions, | ||
+ | * El valencià no fa diferència entre: LES LLUMS i **“els llums”**, LA SÒN i **“el son”**. El valencià només té les formes femenines clàssiques. | ||
+ | * En valencià les paraules que acaben en E àtona fan el plural segons l’etimologia i la llengua clàssica en -ns: HOME/ | ||
+ | * En valencià les paraules que acaben en els grups consonàntics -st, -xt, -sp i -sc, fan el plural segons el model clàssic i etimològic afegint una -s final: VIST/VISTS, IMPOST/ | ||
+ | * En valencià existix un artícul neutre LO, etimològic, | ||
+ | * El valencià utilisa el pronom personal de 1ª persona de plural NOS davant i darrere del verp: NOS PARLA, DONAR-NOS, AJUDA-NOS. La forma " | ||
+ | * Només coneix el valencià una forma per al pronom personal de segona persona plural que es VOS. La forma " | ||
+ | * El valencià utilisa les formes simples o àtones dels adjectius possessius davant de parentius i certs substantius; | ||
+ | * En valencià l' | ||
+ | * Les formes com ara: TORPEDO, QUADRO, METRO, LITRO... no són castellanismes. | ||
+ | * El valencià, seguint la fòrmula culta, fa terminacions en -cul com ara: ARTÍCUL, VEHÍCUL, ESPECTÀCUL, | ||
+ | * Els neologismes acabats en -is són valencians com ara: CRISIS, SINTAXIS, ANÀLISIS, CRISIS... | ||
+ | * Els pronoms i adjectius demostratius tenen en valencià tres graus de localisació i les seues formes actuals són: ESTE, EST, ESTA, ESTOS, ESTES, EIXE, EIXA, EIXOS, EIXES, AQUELL, AQUELLA, AQUELLS, AQUELLES. Els neutres són: AÇÒ, AIXÒ, ALLÒ. Els adverbials: ACÍ, AHÍ, ALLÍ. | ||
+ | * Els possessius femenins tònics valencians són: MEUA, TEUA, SEUA, MEUES, TEUES SEUES. El possessiu " | ||
+ | * El valencià té uns numerals cardinals propis que han de ser els de la llengua normativa: U, DOS (masculí i femení) HUIT, DÈSSET, DÍHUIT, DÈNEU, XIXANTA, HUITANTA, HUITCENTS, HUITMIL, MILLÓ, BILLÓ. | ||
+ | * Els ordinals valencians seguixen la forma erudita i han desaparegut els de formació vulgar: PRIMER, SEGON, TERCER, QUART, QUINT, SEXT, SÈPTIM, OCTAU, NOVÉ, DÈCIM, UNDÈCIM, DUODÈCIM, DÈCIM TERCER, VIGÈSIM, VIGÈSIM PRIMER, TRIGÈSIM, QUADRAGÈSIM, | ||
+ | * El valencià té algunes formes adverbials específiques, | ||
+ | |||
+ | ==== Algunes qüestions de sintaxis valenciana ==== | ||
+ | |||
+ | * El valencià posa la preposició A davant de l' | ||
+ | * El valencià fa diferenciació entre les preposicions PER (causa, agent) i PER A (finalitat): | ||
+ | * La preposició que en valencià indica companyia o instrument es des del segle XV EN o la també clàssica i arcaica AB. La forma " | ||
+ | * En valencià la preposició A davant de pronoms personals i demostratius pren la forma clàssica AD: PER AD AÇÒ HEM VINGUT, DONA-LI-HO AD ELL. | ||
+ | * En la negació el valencià no utilisa l' | ||
+ | * El valencià utilisa els adverbis MOLT, CASI/QUASI, LLAVORS, INCLÚS, AIXINA I NO **" | ||
+ | * El valencià utilisa indistintament en les determinacions de lloc les preposicions EN i A, predominant una forma o una atra segons la comarca, per lo que no pot eliminar-se sistemàticament la forma EN, que és la més corrent davant dels topònims: EN ALACANT, EN CASTELLÓ. La forma A determina generalment immediatea, proximitat, per això lo normal és: EN BENILLOBA, A LA PORTA DE CASA PRENC LA FRESCA. | ||
+ | |||
+ | En oferir estes pautes, que, com hem dit adés podrien ampliar-se en totes i cada una de les qüestions tractades, que han segut elaborades per un equip d' |