Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

Both sides previous revision Previous revision
Next revision
Previous revision
documents:la_racv_i_el_consell_valencia_de_cultura [20/11/2013 17:07]
Bernat
documents:la_racv_i_el_consell_valencia_de_cultura [23/01/2014 18:00] (Actual)
Llínea 98: Llínea 98:
 Pero, l’esterilitat del conflicte supera l’àmbit d'​allò que és estrictament llingüístic per a incidir negativament en la vertebració social del nostre poble. Perque si, parlant ara en general, és veritat que l’iniciativa individual i la competència,​ a tots els nivells, són components insubstituibles de la bona marcha d’una gran formació social qualsevol, també és igualment cert que cal a la vegada la base comuna d’uns referents colectius majoritàriament compartits, d’un fort sentiment de pertinença colectiva, d’una mínima solidaritat,​ perque aquella iniciativa individual i aquella competència puguen ser socialment productives i no degeneren en un clima social insolidari i destructiu. De fet si una comunitat política, com és ara la Comunitat Valenciana, vol alguna cosa mes que subsistir en el concert de les atres comunitats polítiques,​ si vol afirmar la seua personalitat diferenciada,​ si vol reeixir i si vol progressar, caldrà que la part millor dels seus components individuals i colectius desenrolle un ferm sentiment quotidianament operatiu de pertinença i llealtat comunitàries. Justament, una llengua pròpia de cultura, el Valencià en el nostre cas, viva en el carrer i en les institucions,​ reconeguda com a tal per la societat que té la sòrt de posseir-la, és un element de gran valor a l’hora de conformar eixe sentiment comunitari antesala d’un futur social de progrés. Pero, l’esterilitat del conflicte supera l’àmbit d'​allò que és estrictament llingüístic per a incidir negativament en la vertebració social del nostre poble. Perque si, parlant ara en general, és veritat que l’iniciativa individual i la competència,​ a tots els nivells, són components insubstituibles de la bona marcha d’una gran formació social qualsevol, també és igualment cert que cal a la vegada la base comuna d’uns referents colectius majoritàriament compartits, d’un fort sentiment de pertinença colectiva, d’una mínima solidaritat,​ perque aquella iniciativa individual i aquella competència puguen ser socialment productives i no degeneren en un clima social insolidari i destructiu. De fet si una comunitat política, com és ara la Comunitat Valenciana, vol alguna cosa mes que subsistir en el concert de les atres comunitats polítiques,​ si vol afirmar la seua personalitat diferenciada,​ si vol reeixir i si vol progressar, caldrà que la part millor dels seus components individuals i colectius desenrolle un ferm sentiment quotidianament operatiu de pertinença i llealtat comunitàries. Justament, una llengua pròpia de cultura, el Valencià en el nostre cas, viva en el carrer i en les institucions,​ reconeguda com a tal per la societat que té la sòrt de posseir-la, és un element de gran valor a l’hora de conformar eixe sentiment comunitari antesala d’un futur social de progrés.
  
-Pero, ya ho hem dit adés: a hores d’ara, el Valencià, la nostra llengua, és normalment utilisada com un motiu de discòrdia entre valencians, en lloc de ser la característica comunitària desijable d’identificació i d’unió. S’ha de dir ací que l’identificació mecànica que sovint s’ha fet entre llengua i nació, per una part i l’atra, no ha ajudat gens a clarificar la qüestió i a assentar-la sobre les bases d’una mínima serenitat i racionalitat. Cal, puix, saber desactivar eixe conflicte socialment esterilisant,​ perque ademés, en el mon que ens ha tocat viure, el mon de la globalisació,​ dels //mass media//, i de l’escolarisació generalisada,​ una llengua de baix abast demogràfic,​ envoltada de llengües potents, com és la nostra, corre el gran perill de desaparéixer en poc temps si li afegim la dificultat gratuïta d’un conflicte greument pertorbador que es prolonga en el temps sense una perspectiva clara de solució.+Pero, ya ho hem dit adés: a hores d’ara, el Valencià, la nostra llengua, és normalment utilisada com un motiu de discòrdia entre valencians, en lloc de ser la característica comunitària desijable d’identificació i d’unió. S’ha de dir ací que l’identificació mecànica que sovint s’ha fet entre llengua i nació, per una part i l’atra, no ha ajudat gens a clarificar la qüestió i a assentar-la sobre les bases d’una mínima serenitat i racionalitat. Cal, puix, saber desactivar eixe conflicte socialment esterilisant,​ perque ademés, en el món que nos ha tocat viure, el món de la globalisació,​ dels //mass media//, i de l’escolarisació generalisada,​ una llengua de baix abast demogràfic,​ envoltada de llengües potents, com és la nostra, corre el gran perill de desaparéixer en poc temps si li afegim la dificultat gratuïta d’un conflicte greument pertorbador que es prolonga en el temps sense una perspectiva clara de solució.
  
-En funció de tot lo que s’acaba d’argumentar,​ cal que la qüestió de la nostra llengua pròpia siga sostret ​a partir d’ara al debat partidista quotidià i siga aixina l’objecte d’un debat seré entre els partits per tal d’arribar-hi al consensos més amples possibles. Al final d’eixe camí guanyaria la nostra llengua, que vol dir guanyar tots els valencians.+En funció de tot lo que s’acaba d’argumentar,​ cal que la qüestió de la nostra llengua pròpia siga sostreta ​a partir d’ara al debat partidista quotidià i siga aixina l’objecte d’un debat seré entre els partits per tal d’arribar-hi al consensos més amples possibles. Al final d’eixe camí guanyaria la nostra llengua, que vol dir guanyar tots els valencians.
  
 Finalment, en l’esperit de la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià, i en la perspectiva d’enfortir la nostra autoestima com a valencians, d’afirmar i de potenciar la nostra personalitat diferenciada,​ ha arribat el moment de consensuar primer i aplicar en acabant les mides polítiques que cal prendre en urgència per a promoure l’us del valencià als mes diversos nivells, creant a tal fi, si calia, els fòrums polítics previs a on discutir evaluar de manera conjunta aquelles mides (les quals haurien de ser aprovades aplicades per les instàncies pertinents: Corts Valencianes,​ Eixecutiu, Diputacions Ajuntaments). Unes mides per a traure el Valencià de la situació marginal en que es troba en l’esfera publica, a fi de donar-li un futur possible i digne, conjurant així el perill verdader d’una desaparició imminent. Finalment, en l’esperit de la Llei d’Us i Ensenyança del Valencià, i en la perspectiva d’enfortir la nostra autoestima com a valencians, d’afirmar i de potenciar la nostra personalitat diferenciada,​ ha arribat el moment de consensuar primer i aplicar en acabant les mides polítiques que cal prendre en urgència per a promoure l’us del valencià als mes diversos nivells, creant a tal fi, si calia, els fòrums polítics previs a on discutir evaluar de manera conjunta aquelles mides (les quals haurien de ser aprovades aplicades per les instàncies pertinents: Corts Valencianes,​ Eixecutiu, Diputacions Ajuntaments). Unes mides per a traure el Valencià de la situació marginal en que es troba en l’esfera publica, a fi de donar-li un futur possible i digne, conjurant així el perill verdader d’una desaparició imminent.