Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<

Site Tools

Vosté està ací: Llengua Valenciana » Documents » Normes Bàsiques sobre la Mètrica Valenciana

Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

Next revision		Previous revision
Last revisionBoth sides next revision
documents:metrica [03/04/2012 22:44] – creat Bernatdocuments:metrica [20/11/2013 17:09] – Bernat
Llínea 1: Llínea 1:
-====== Normes bàsiques sobre la mètrica valenciana ======+====== Normes Bàsiques sobre la Mètrica Valenciana ======
  
 La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) vol difondre una série de regles bàsiques al voltant de la poesia i la mètrica clàssica en llengua valenciana per a clarificar possibles dubtes i facilitar la comprensió dels llectors i dels poetes novells de tots els gèneros. A partir del //Tractat de mètrica valenciana// (Ed. Del Sénia al Segura, Valéncia, 1999) del director de la Secció, el doctor en Filologia Valenciana **Voro López Verdejo**. La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) vol difondre una série de regles bàsiques al voltant de la poesia i la mètrica clàssica en llengua valenciana per a clarificar possibles dubtes i facilitar la comprensió dels llectors i dels poetes novells de tots els gèneros. A partir del //Tractat de mètrica valenciana// (Ed. Del Sénia al Segura, Valéncia, 1999) del director de la Secció, el doctor en Filologia Valenciana **Voro López Verdejo**.
Llínea 13: Llínea 13:
 Podem aportar vàries explicacions segons els crítics i tractadistes ad esta costum, pero siga com siga esta és la manera clàssica valenciana i segons este procedir s’ha escrit la nostra lliteratura del Segle d’Or, contemplant este criteri tots els nostres escritors cults fins als nostres dies. Per desgràcia, alguns escritors actuals seguixen fent us del sistema castellà contradient tota la producció poètica valenciana àurica i culta. Podem aportar vàries explicacions segons els crítics i tractadistes ad esta costum, pero siga com siga esta és la manera clàssica valenciana i segons este procedir s’ha escrit la nostra lliteratura del Segle d’Or, contemplant este criteri tots els nostres escritors cults fins als nostres dies. Per desgràcia, alguns escritors actuals seguixen fent us del sistema castellà contradient tota la producció poètica valenciana àurica i culta.
  
-Vejam un eixemple de còmput silàbic clàssic de versos de dèu sílabes segons el model 4+6 en cesura després de la quarta sílaba. És un poema de Joan Roïç de Corella (segle XV):+Vejam un eixemple de còmput silàbic clàssic de versos de dèu sílabes segons el model 4+6 en cesura despuix de la quarta sílaba. És un poema de Joan Roïç de Corella (segle XV):
  
 |Es pietat, / si be y voleu atendre,  |Es-pi-e-tat, / si-bey-vo-leu-a-tén-(dre),  | |Es pietat, / si be y voleu atendre,  |Es-pi-e-tat, / si-bey-vo-leu-a-tén-(dre),  |
 |Dolor de mal / ab bona voluntat.  |Do-lor-de-mal / ab-bo-na-vo-lun-tát.  | |Dolor de mal / ab bona voluntat.  |Do-lor-de-mal / ab-bo-na-vo-lun-tát.  |
 |La vida molts / de si han bandejat,  |La-vi-da-molts / de-si-han-ban-de-ját,  | |La vida molts / de si han bandejat,  |La-vi-da-molts / de-si-han-ban-de-ját,  |
-|perque d’enuigs / no’s podien defendre;  |Per-que-d’e-nuigs / no’s-po-di-en-de-fén-(dre);  | +|perque d’enuigs / no’s podien defendre;  |per-que-d’e-nuigs / no’s-po-di-en-de-fén-(dre);  | 
-|los segundins, / segons yo puch coneixer,  |Mo-ri-ren-tots / per-ha-ver-li-ber-tát;  | +|los segundins, / segons yo puch coneixer,  |los-se-gun-dins, / se-gons-yo-puch-co-néi-(xer),  | 
-|moriren tots / per haver libertat;  |Mo-ri-ren-tots / per-ha-ver-li-ber-tát;  |+|moriren tots / per haver libertat;  |mo-ri-ren-tots / per-ha-ver-li-ber-tát;  |
 |d’on s’esdeve, / se causa pietat  |d’on-s’es-de-ve, / se-cau-sa-pi-e-tat  | |d’on s’esdeve, / se causa pietat  |d’on-s’es-de-ve, / se-cau-sa-pi-e-tat  |
 |en lo matar / com en la vida creixer  |en-lo-ma-tar / com-en-la-vi-da-créi-(xer)  | |en lo matar / com en la vida creixer  |en-lo-ma-tar / com-en-la-vi-da-créi-(xer)  |
Llínea 66: Llínea 66:
 |q, g + uo (o oberta)  |quota, llenguota  | |q, g + uo (o oberta)  |quota, llenguota  |
 |q, g + uo (o tancada)  |quotidianitat  | |q, g + uo (o tancada)  |quotidianitat  |
- +|u intervocàlica + a  |meua, encauar  | 
-u intervocàlica + a: meua, encauar.\\ +|u intervocàlica + e (e tancada)  |teues, clauer, veuen.  | 
-u intervocàlica + e (e tancada): teues, clauer, veuen.\\ +|q, g + u + i  |obliqüitat, pingüí  | 
-q, g + u + i: obliqüitat, pingüí\\ +|ui precedides o no de consonant  |buixo, cuixa, cuixot, huit, huitanta, puix, arruixar...  |
-ui precedides o no de consonant: buixo, cuixa, cuixot, huit, huitanta, puix, arruixar...+
  
 En valencià, l’única vocal que funciona com a semiconsonant és la //u//; considerar la //i// com a semiconsonant és acceptar un castellanisme fonètic, ya que en castellà la //i// sí que funciona com a semiconsonant i forma diftonc seguida de vocal, pero no ha segut aixina en la nostra llengua, cosa que solien tindre en conte els nostres clàssics i que continuen tenint en conte els nostres poetes actuals més responsables. En valencià, l’única vocal que funciona com a semiconsonant és la //u//; considerar la //i// com a semiconsonant és acceptar un castellanisme fonètic, ya que en castellà la //i// sí que funciona com a semiconsonant i forma diftonc seguida de vocal, pero no ha segut aixina en la nostra llengua, cosa que solien tindre en conte els nostres clàssics i que continuen tenint en conte els nostres poetes actuals més responsables.
Fundació Pública des de 1915. 109 anys al servici de la llengua valenciana.
C/ Avellanes, 26 - 46003 VALÉNCIA. Tel. 96 391 69 65. Fax 96 391 56 94.