Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<

Site Tools

Vosté està ací: Llengua Valenciana » Documents » Ortografia de la Llengua Valenciana » Estàndart Oral Valencià

Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

Both sides previous revisionPrevious revision
Next revision		Previous revision
Next revisionBoth sides next revision
documents:ortografia:estandart_oral_valencia [27/08/2011 10:39] – Bernatdocuments:ortografia:estandart_oral_valencia [13/08/2012 00:29] – Bernat
Llínea 83: Llínea 83:
  
 c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres
-tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és +tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la //e// oberta:
-major que en el cas de la //e// oberta:+
  
 ^llatí //au//...  ^ǫ (valencià)  ^ọ (castellà)  ^ ^llatí //au//...  ^ǫ (valencià)  ^ọ (castellà)  ^
Llínea 103: Llínea 102:
 |nom  |nombre  | |nom  |nombre  |
  
-d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups +d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//:
-llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//:+
  
 |moure  |(mŏvěre)  | |moure  |(mŏvěre)  |
Llínea 124: Llínea 122:
 El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u. El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.
  
-a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la +a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la //a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans.
-//a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans.+
  
-b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, +b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres informals i no és acceptable en un estàndart oral.
-escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres +
-informals i no és acceptable en un estàndart oral.+
  
 En independència de l’etimologia gàlica direm //embaixada// i //embaixador//, com feen En independència de l’etimologia gàlica direm //embaixada// i //embaixador//, com feen
Llínea 139: Llínea 134:
 //medicina//, //vesita// per //visita//... //medicina//, //vesita// per //visita//...
  
-d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: //v’ritat//, per //veritat//, //c’ranc// per //carranc//, +d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: //v’ritat//, per //veritat//, //c’ranc// per //carranc//, //saf’reig// per //safareig//, //alc’ria// per //alqueria//. No obstant, la forma //fredat// s’ha generalisat en valencià eliminant la forma //feredat// que podem considerar arcaica.
-//saf’reig// per //safareig//, //alc’ria// per //alqueria//. No obstant, la forma //fredat// s’ha generalisat en valencià eliminant la forma //feredat// que podem considerar arcaica.+
  
 e. Es pronunciarà segons l’etimologia, la documentació clàssica valenciana i la tradició oral: e. Es pronunciarà segons l’etimologia, la documentació clàssica valenciana i la tradició oral:
Llínea 449: Llínea 443:
 pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar: pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar:
  
-//un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya// +//un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya//\\ 
-//forat gran// i no //forà gran// +//forat gran// i no //forà gran//\\ 
-//nit fosca// i no //ni fosca//+//nit fosca// i no //ni fosca//\\
 //sèt duros// i no //se duros// //sèt duros// i no //se duros//
  
Llínea 525: Llínea 519:
 donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada: donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada:
  
-//bellea, pobrea, malea, naturalea, i no bellesa, pobresa, malesa, naturalesa//.+//bellea, pobrea, malea, naturalea//, i no //bellesa, pobresa, malesa, naturalesa//.
  
 e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda. e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda.
Llínea 707: Llínea 701:
 emmarcar, immortal...// emmarcar, immortal...//
  
-b. El grup es MN manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar//. Este grup s’ha de simplificar en N en formes com:+b. El grup MN es manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar//. Este grup s’ha de simplificar en N en formes com:
  
 //condena// i no //condemna//\\ //condena// i no //condemna//\\
Llínea 716: Llínea 710:
 c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran: c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran:
  
-//semana// i no //setmana// o //semmana//+//semana// i no //setmana// o //semmana//\\
 //sometre// i no //sotmetre// o //sommetre//. //sometre// i no //sotmetre// o //sommetre//.
  
Llínea 735: Llínea 729:
 === 8.1. [č] palatal, africat, sort === === 8.1. [č] palatal, africat, sort ===
  
-a. És grafia //ch//, i //ig// o //g// en posició final, la seua pronunciació ha de ser palatal, africada i sorda.+a. Es grafia //ch//, i //ig// o //g// en posició final, la seua pronunciació ha de ser palatal, africada i sorda.
  
 És el mateix sò de la //c// italiana de //voce// o //ciao// i el de la //ch// castellana de //leche// o //chimenea//. És el mateix sò de la //c// italiana de //voce// o //ciao// i el de la //ch// castellana de //leche// o //chimenea//.
Fundació Pública des de 1915. 109 anys al servici de la llengua valenciana.
C/ Avellanes, 26 - 46003 VALÉNCIA. Tel. 96 391 69 65. Fax 96 391 56 94.