Diferències
Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.
| Both sides previous revision Previous revision | Next revision Both sides next revision | ||
|
documents:ortografia:estandart_oral_valencia [25/09/2011 14:06] Bernat |
documents:ortografia:estandart_oral_valencia [13/08/2012 00:29] Bernat |
||
|---|---|---|---|
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
| c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres | c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres | ||
| - | tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és | + | tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la //e// oberta: |
| - | major que en el cas de la //e// oberta: | + | |
| ^llatí //au//... ^ǫ (valencià) ^ọ (castellà) ^ | ^llatí //au//... ^ǫ (valencià) ^ọ (castellà) ^ | ||
| Llínea 103: | Llínea 102: | ||
| |nom |nombre | | |nom |nombre | | ||
| - | d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups | + | d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//: |
| - | llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//: | + | |
| |moure |(mŏvěre) | | |moure |(mŏvěre) | | ||
| Llínea 124: | Llínea 122: | ||
| El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u. | El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u. | ||
| - | a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la | + | a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la //a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans. |
| - | //a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans. | + | |
| - | b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, | + | b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres informals i no és acceptable en un estàndart oral. |
| - | escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres | + | |
| - | informals i no és acceptable en un estàndart oral. | + | |
| En independència de l’etimologia gàlica direm //embaixada// i //embaixador//, com feen | En independència de l’etimologia gàlica direm //embaixada// i //embaixador//, com feen | ||
| Llínea 139: | Llínea 134: | ||
| //medicina//, //vesita// per //visita//... | //medicina//, //vesita// per //visita//... | ||
| - | d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: //v’ritat//, per //veritat//, //c’ranc// per //carranc//, | + | d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: //v’ritat//, per //veritat//, //c’ranc// per //carranc//, //saf’reig// per //safareig//, //alc’ria// per //alqueria//. No obstant, la forma //fredat// s’ha generalisat en valencià eliminant la forma //feredat// que podem considerar arcaica. |
| - | //saf’reig// per //safareig//, //alc’ria// per //alqueria//. No obstant, la forma //fredat// s’ha generalisat en valencià eliminant la forma //feredat// que podem considerar arcaica. | + | |
| e. Es pronunciarà segons l’etimologia, la documentació clàssica valenciana i la tradició oral: | e. Es pronunciarà segons l’etimologia, la documentació clàssica valenciana i la tradició oral: | ||
| Llínea 449: | Llínea 443: | ||
| pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar: | pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar: | ||
| - | //un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya// | + | //un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya//\\ |
| - | //forat gran// i no //forà gran// | + | //forat gran// i no //forà gran//\\ |
| - | //nit fosca// i no //ni fosca// | + | //nit fosca// i no //ni fosca//\\ |
| //sèt duros// i no //se duros// | //sèt duros// i no //se duros// | ||
| Llínea 525: | Llínea 519: | ||
| donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada: | donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada: | ||
| - | //bellea, pobrea, malea, naturalea, i no bellesa, pobresa, malesa, naturalesa//. | + | //bellea, pobrea, malea, naturalea//, i no //bellesa, pobresa, malesa, naturalesa//. |
| e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda. | e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda. | ||
| Llínea 707: | Llínea 701: | ||
| emmarcar, immortal...// | emmarcar, immortal...// | ||
| - | b. El grup es MN manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar//. Este grup s’ha de simplificar en N en formes com: | + | b. El grup MN es manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar//. Este grup s’ha de simplificar en N en formes com: |
| //condena// i no //condemna//\\ | //condena// i no //condemna//\\ | ||
| Llínea 716: | Llínea 710: | ||
| c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran: | c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran: | ||
| - | //semana// i no //setmana// o //semmana// | + | //semana// i no //setmana// o //semmana//\\ |
| //sometre// i no //sotmetre// o //sommetre//. | //sometre// i no //sotmetre// o //sommetre//. | ||
Fundació Pública des de 1915. 105 anys al servici de la llengua valenciana.
C/ Avellanes, 26 - 46003 VALÉNCIA. Tel. 96 391 69 65. Fax 96 391 56 94.