Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.
Both sides previous revisionPrevious revisionNext revision | Previous revisionNext revisionBoth sides next revision | ||
documents:ortografia:estandart_oral_valencia [25/09/2011 14:06] – Bernat | documents:ortografia:estandart_oral_valencia [23/01/2014 18:00] – edició externa 127.0.0.1 | ||
---|---|---|---|
Llínea 83: | Llínea 83: | ||
c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres | c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres | ||
- | tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és | + | tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la //e// oberta: |
- | major que en el cas de la //e// oberta: | + | |
^llatí // | ^llatí // | ||
Llínea 103: | Llínea 102: | ||
|nom |nombre | |nom |nombre | ||
- | d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups | + | d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//: |
- | llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//: | + | |
|moure | |moure | ||
Llínea 124: | Llínea 122: | ||
El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u. | El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u. | ||
- | a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la | + | a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la //a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans. |
- | //a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans. | + | |
- | b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, | + | b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres informals i no és acceptable en un estàndart oral. |
- | escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres | + | |
- | informals i no és acceptable en un estàndart oral. | + | |
En independència de l’etimologia gàlica direm // | En independència de l’etimologia gàlica direm // | ||
Llínea 139: | Llínea 134: | ||
// | // | ||
- | d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: // | + | d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: // |
- | // | + | |
e. Es pronunciarà segons l’etimologia, | e. Es pronunciarà segons l’etimologia, | ||
Llínea 449: | Llínea 443: | ||
pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar: | pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar: | ||
- | //un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya// | + | //un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya//\\ |
- | //forat gran// i no //forà gran// | + | //forat gran// i no //forà gran//\\ |
- | //nit fosca// i no //ni fosca// | + | //nit fosca// i no //ni fosca//\\ |
//sèt duros// i no //se duros// | //sèt duros// i no //se duros// | ||
Llínea 461: | Llínea 455: | ||
excepte // | excepte // | ||
- | e. Els grups consonàntics //TM, TN, TL, TLL// s’han simplificat en //M, N, L, LL//, després | + | e. Els grups consonàntics //TM, TN, TL, TLL// s’han simplificat en //M, N, L, LL//, despuix |
PTM > NM > MM > M\\ | PTM > NM > MM > M\\ | ||
Llínea 525: | Llínea 519: | ||
donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada: | donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada: | ||
- | //bellea, pobrea, malea, naturalea, i no bellesa, pobresa, malesa, naturalesa// | + | //bellea, pobrea, malea, naturalea//, i no //bellesa, pobresa, malesa, naturalesa// |
e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda. | e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda. | ||
Llínea 707: | Llínea 701: | ||
emmarcar, immortal...// | emmarcar, immortal...// | ||
- | b. El grup es MN manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar// | + | b. El grup MN es manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar// |
//condena// i no // | //condena// i no // | ||
Llínea 716: | Llínea 710: | ||
c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran: | c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran: | ||
- | //semana// i no //setmana// o //semmana// | + | //semana// i no //setmana// o //semmana//\\ |
//sometre// i no // | //sometre// i no // | ||