Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

documents:ortografia:estandart_oral_valencia [13/08/2012 00:29]
Bernat
documents:ortografia:estandart_oral_valencia [23/01/2014 18:00]
Llínea 1: Llínea 1:
-====== Estàndart Oral Valencià ====== 
- 
-**Estàndart Oral Valencià**,​ acordat per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la 
-RACV per a l’us de l’idioma valencià, a proposta de l’Acadèmic **Voro López i Verdejo**, en 
-les sessions del 20 de setembre, 3 i 18 d’octubre,​ i 7 de novembre de l’any 2000. 
- 
-===== I – VOCALISME ===== 
- 
-==== 1. Vocals Tòniques ==== 
- 
-El sistema vocàlic tònic del valencià presenta sèt vocals: 
- 
-|a  |(mà) ​ | 
-|e  |(fe)  | 
-|e  |(mel) [ę]  | 
-|i  |(fill) ​ | 
-|o  |(tot) ​ | 
-|o  |(por) [ǫ]  | 
-|u  |(fum) ​ | 
- 
-La perfecta realisació fonètica i diferenciació entre vocals obertes i tancades és fonamental en 
-la llengua estàndart oral. 
- 
-=== 1.1 Regles generals d’obertura === 
- 
-== 1.1.1 Regles de la E oberta [ę] == 
- 
-a. Quan a la //e// tònica li seguixca una //i// en la sílaba següent: 
-//geni, premi, misteri, epidèrmic, endèmic...//​ 
- 
-Solament s’exceptuen estes paraules: 
-//​Valéncia,​ Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia// i //​església//​. 
- 
-b. Quan la //e// tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una //u//: 
-//crèdul, mèdula, perpetu, pèrdua...//​ 
- 
-c. Quan la //e// tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups: 
- 
-  * e + rr: //guerra, serra, ferro, verro...// 
-  * e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): //inversa, vert, merla, infern, caterva...//​ 
-  * e + consonant labial (m, p, b), llevat de //Josep//, //​eixemple//​ i //Pep//; en tots els atres casos és tancada: //fem, ceba, cep...// 
-  * e + x [ks]: //nexe, text, pretext, sext...// 
-  * e + l: //tela, mel, empelt, Elig//, llevat de: //armela// que es pronuncia en la //e// tancada. 
-  * e + ct/pt (-ect-, -ept-): //objecte, precepte, recepta, insecte...//​ 
- 
-d. En el diftonc decreixent //eu//, quan la //u// procedix de la vocalisació de //-d-, -e-// o //-ty-// llatines, sent la //e// breu en llatí vulgar: 
- 
-|peu  |(peděm) ​ | 
-|dèu  |(děcem) ​ | 
-|preu  |(prětǐum) ​ | 
- 
-pero també tenim casos de //e// tancada: 
- 
-|creure ​ |(credĕre) ​ | 
-|creu  |(crŭce) ​ | 
- 
-e. Hi ha una certa correspondència entre el valencià i el castellà. Quan nosatres tenim una //e// 
-oberta, el castellà sol tindre //ie//: 
- 
-|terra ​ |tierra ​ | 
-|obert ​ |abierto ​ | 
-|mel  |miel  | 
-|sèt  |siete ​ | 
- 
-encara que açò no és absolut, hi ha excepcions: 
- 
-|guerra ​ |guerra ​ | 
-|pèl  |pelo  | 
-|verge ​ |virgen ​ | 
-|perla ​ |perla ​ | 
-|concepte ​ |concepto ​ | 
- 
-f. Els numerals cardinals //dèsset// (//​děcem-sěptem//​) i //dèneu// (//​děcem-nŏven//​) presenten la 
-peculiaritat que tant la //e// tònica com l’àtona són obertes. Les formes //dènou//, //dènau//, i //dèneu// en la segona //e// tancada són dialectals en valencià. 
- 
-== 1.1.2 Regles de la O oberta [ǫ] == 
- 
-a. Quan la //o// tònica vaja seguida, en la sílaba següent, d’una vocal //i//: 
-//​prosòdia,​ hidrofòbic,​ oli, odi...// 
- 
-b. Quan la //o// tònica vaja seguida per una //u// en la sílaba següent: 
-//sòcul, mòdul, monòcul, lòbul, glòbul...//​ 
- 
-c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres 
-tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la //e// oberta: 
- 
-^llatí //​au//​... ​ ^ǫ (valencià) ​ ^ọ (castellà) ​ ^ 
-| |pobre ​ |pobre ​ | 
-| |cosa  |cosa  | 
-| |poc   ​|poco ​ | 
-| |tesor ​ |tesoro ​ | 
-| |or  |oro  | 
-^llatí //​ŏ//​... ​ ^ǫ (valencià) ​ ^ọ (castellà) ​ ^ 
-| |nou  |nuevo ​ | 
-| |roda  |rueda ​ | 
-| |coll  |cuello ​ | 
-| |sol  |suelo ​ | 
- 
-no obstant, podem trobar casos de //o// oberta en valencià que tenen //o// tancada en castellà i no //ue//: 
- 
-|home  |hombre ​ | 
-|nom  |nombre ​ | 
- 
-d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//: 
- 
-|moure ​ |(mŏvěre) ​ | 
-|còure ​ |(cŏcěre) ​ | 
-|jou  |(iǔgu) ​ | 
-|roure ​ |(rǒbǒre) ​ | 
-|pou  |(pǔtěu) (la forma [pọu] en //o// tancada és una pronunciació dialectal) ​ | 
-|bou  |(bǒve) ​ | 
- 
-e. Generalment tenim //o// oberta, quan la //o// tònica va seguida per una consonant que no siga 
-labial (b, m, p): 
-//agrònom, ogre, taronja, teòlec, hipòdrom, osteòtom...//​ 
- 
-pero tenim paraules en //o// + labial que presenten la //o// oberta: 
-//nom, fenomen, moble, poble, obra, canelobre...//​ 
- 
-==== 2. Vocals Àtones ==== 
- 
-El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u. 
- 
-a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la //a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans. 
- 
-b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres informals i no és acceptable en un estàndart oral. 
- 
-En independència de l’etimologia gàlica direm //​embaixada//​ i //​embaixador//,​ com feen 
-molts dels nostres clàssics i com fan els parlants valencians que no canvien la //e// àtona inicial 
-per //a//, i no pronunciarem ni escriurem //​ambaixada//​ o //​ambaixador//​. 
- 
-c. Són inadmissibles assimilacions i dissimilacions com //dicidir// per //​decidir//,​ //vegilar// per 
-//​vigilar//,​ //viritat// per //​veritat//,​ //​elictricitat//​ per //​electricitat//,​ //​calandari//​ per //​calendari//,​ //​medecina//​ per 
-//​medicina//,​ //vesita// per //​visita//​... 
- 
-d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: //​v’ritat//,​ per //​veritat//,​ //​c’ranc//​ per //​carranc//,​ //​saf’reig//​ per //​safareig//,​ //​alc’ria//​ per //​alqueria//​. No obstant, la forma //fredat// s’ha generalisat en valencià eliminant la forma //feredat// que podem considerar arcaica. 
- 
-e. Es pronunciarà segons l’etimologia,​ la documentació clàssica valenciana i la tradició oral: 
-//ampar// (*imparare),​ //jaure// (iacere), //​llançar//​ (llancěare),​ //nadar// (natā̄re),​ //nàixer// 
-(nascěre), //traure// (trahěre) i derivats, i no //empar//, //jeure//, //​llençar//,​ //nedar//, //​néixer//,​ //treure//, i derivats. 
-                  
-Igualment es pronunciarà per tradició i segons la documentació clàssica valenciana, 
-encara que no tan etimològiques o d’etimologia incerta: 
-//arrancar, charrar, llauger, maravella, resplandor, sancer// i derivats, i no 
-//arrencar, cherrar, lleuger, meravella, resplendor, sencer// i derivats. 
- 
-La forma //​Micalet//,​ diminutiu de //Miquel// (Michael) és la popular, tradicional i general i 
-aixina s’haurà de pronunciar i no //​Miquelet//​. 
- 
-f. Es respectarà la distinció característica del valencià que diferencia entre el sufix masculí 
-//–iste// i el femení //​–ista//:​ 
- 
-^MASCULÍ ​ ^FEMENÍ ​ ^ 
-|//​artiste// ​ |//​artista// ​ | 
-|//​comuniste// ​ |//​comunista// ​ | 
-|//​dentiste// ​ |//​dentista// ​ | 
- 
-Igualment es manté la forma masculina //–iste// en aquelles paraules que no tenen femení 
-com //​Batiste//​. 
- 
-g. No s’admet el tancament de //e// en //i// per contacte en una consonant palatal: no direm //dejú// 
-(ieiūnu), //sinyor// (sěniōre) per //senyor//, //ginoll// (genǔcǔlu) per //​genoll//​... excepte //giner//, //quixal// i //xixanta// (xixantaú, xixantadós...) que generalment i per tradició són pronunciades d’esta manera. Tampoc es permet que la preposició //sense// es pronuncie //sinse//, ni //​endevinalla//​ i totes les formes del verp //​endevinar//​ es pronuncien //​endivinalla//​ i //​endivinar//​. 
- 
-h. No s’admet la pronunciació //au// de la //o// inicial: //aufegar// per //ofegar//, //aulorar// per //olorar//, //aubert// per //obert//, fet que s’hauria de tindre en conte en tota la conjugació del verp //obrir// (òbric, òbriga, obria, obrirà, obrí, obriré, obrira, obrint,​...). 
- 
-i. La //i// no deu pronunciar-se com a semiconsonant en paraules com //​tendència//,​ //​ciència//,​ 
-//​preposició//,​ //​Valéncia//,​ fet que es considera un castellanisme fonètic. Pronunciarem (ten-dèn-ci-a,​ ci-èn-ci-a...),​ igualment pronunciarem els seus plurals (ten-dèn-ci-es,​ ci-èn-ci-es,​ pre-po-si-ci-ons...). 
- 
-j. No s’admet la reducció de diftoncs com: //coranta// per //​quaranta//,​ //custió// per //​qüestió//,​ //​consevol//​ per //​qualsevol//,​ //​casolitat//​ per //​casualitat//,​ //​conscència//​ per //​consciència//,​ //ixe, ixa, ixos, ixes// per //eixe, eixa, eixos, eixes//. 
- 
-k. El pronom //ho// es pot pronunciar //u// i en alguns casos //eu//: 
- 
-//ho pense// [u] / [ew]\\ 
-//ho he dit// [u]\\ 
-//li ho dic// [u]\\ 
-//​conta-li-ho//​ [u]\\ 
-//​pensa-t’ho//​ [ew]\\ 
-//​dis-m’ho//​ [ew]\\ 
-//ho escolte// [u] 
-                  
-excepte darrere de consonant, com és el cas del gerundi o infinitiu a on es pronuncia sempre //ho// 
- 
-//​fer-ho//​\\ 
-//​dir-ho//​\\ 
-//​portar-ho//​\\ 
-//​dient-ho//​\\ 
-//​pensant-ho//​\\ 
-//​duent-ho//​ 
- 
-l. No s’admet l’harmonia vocàlica del valencià meridional, per la qual la //e// o //o// obertes 
-assimilen la //–a// final fent-la passar a //e// o //o// obertes: 
-//pǫrtǫ// per //porta//, //dǫnǫ// per //dòna//, //​tarǫnjǫ//​ per //​taronja//,​ //sęrrę// per //​serra//​... 
- 
-ll. No s’admet la transformació del diftonc //ou//, en //au//, que es produïx en el valencià meridional i en els poblats marítims de la ciutat de Valéncia: 
-//pou, mou, bou, plou, ou// i no //pau, mau, bau, plau, au//. 
-                  
-m. No s’admet la substitució de //o// per //u// en paraules com: //​monocipal//​ per //​municipal//,​ ni //u// per //o// en paraules com: //Jusep// per //Josep//, //cusir//, per //cosir//, //tussir// per //tossir//, //pual// per //poal//, //cullita// per //​collita//,​ //sufrir// per //sofrir//, //​juventut//​ per //​joventut//,​ //juvenil// per //​jovenil//,​ //Juan//, per //Joan//, //ubrir// per 
-//obrir//, //sun// per //son// (possessiu),​ //mun// per //mon// (possessiu). 
- 
-Tampoc s’admet la conjunció adversativa //poro// per //pero// (plana, mai aguda i per tant en 
-//o// tancada). 
- 
-n. Les formes valencianes,​ clàssiques i etimològiques com ara: //redó// (del llatí vulgar retǔndu), 
-//fenoll// (fenǔcǔlu),​ //genoll// (genǔcǔlu),​ //rastoll// (del llatí vulgar restǔcǔlu) són les estàndarts i mai //rodó, fonoll, jonoll// o //​rostoll//​. 
- 
-o. Es produirà una elisió de la //a// per fonètica sintàctica en casos com: 
- 
-//quin(a) hora//\\ 
-//un(a) atra volta//\\ 
-//mij(a) hora// 
- 
-Esta elisió, que és obligatòria en la pronunciació,​ no deu afectar a l’escritura a on la //a// 
-s’ha de mantindre. 
- 
-p. S’ha de pronunciar la //i// segregada de la //x// en paraules com les següents i els seus derivats: 
- 
-//​eixemple//​ i no //​exemple//​\\ 
-//​eixercici//​ i no //​exercici//​\\ 
-//​eixèrcit//​ i no //​exèrcit//​\\ 
-//​eixecutar//​ i no //​executar//​ 
- 
-q. En els verps acabats en //–iar//, en la primera persona singular del perfecte d’indicatiu,​ sol fer-se una reducció fonètica en coincidir la //-i-// del radical en la //-i// de la terminació corresponent. Cal pronunciar les dos: 
- 
-//​estudií//​ i no //​estudí//​\\ 
-//​ensomií//​ i no //​ensomí//​\\ 
-//canvií// i no //canví// 
- 
-r. Només en la pronunciació d’unes combinacions de pronoms dèbils és acceptable l’us d’una 
-//e// de recolzament,​ per la dificultat que presenta per al parlant la realisació d’estes 
-combinacions sense este recolzament i lo generalisat que està este fet. Estos són els casos: 
- 
-//vos (e) n’aneu//​\\ 
-//nos (e) n’anem//​\\ 
-//se nos (e) n’ix// 
- 
-És dir, els pronoms //nos// o //vos// més un verp de moviment que escomence per vocal i que 
-exigix el pronom //en//. Esta //e// de recolzament no es reflectirà en l’escritura;​ és un fet 
-estrictament fonètic. 
- 
-No són admissibles per contra, combinacions com les següents, pròpies de nivells 
-vulgars del llenguage: 
- 
-//vos (e) la done// per //vos la done//\\ 
-//nos (e) la dus// per //nos la dus// 
- 
-===== II – CONSONANTISME ===== 
- 
-==== 1. Alfabet Consonàntic Valencià ==== 
- 
-|b,  |be o be alta  | 
-|c,  |ce  | 
-|ch,  |che  | 
-|ç,  |ce trencada ​ | 
-|d,  |de  | 
-|f,  |efe  | 
-|g,  |ge  | 
-|h,  |haig  | 
-|j,  |jota  | 
-|k,  |ca  | 
-|l,  |ele  | 
-|ll,  |elle  | 
-|m,  |eme  | 
-|n,  |ene  | 
-|ny,  |enye  | 
-|p,  |pe  | 
-|q,  |cu  | 
-|r,  |ere  | 
-|rr,  |erre  | 
-|s,  |esse  | 
-|t,  |te  | 
-|v,  |ve o ve baixa  | 
-|w,  |ve doble  | 
-|x,  |xe o equis  | 
-|y,  |i grega  | 
-|z,  |zeta  | 
- 
-Les lletres i dígrafs //f, l, ll, m, n, ny, rr, s//, reben en valencià els noms //efe, ele, elle, eme, ene, enye, erre, esse//. 
- 
-Les formes //efa, ela, ella, ema, ena, enya, erra, essa// són les pròpies del català oriental i el resultat de traslladar a l’escritura la neutralisació de la //e// àtona; segons este criteri haurien d’escriure //Jauma//, //mara// o //Para// en conte de //Jaume//, //mare// o //Pere//. 
- 
-El nom de les lletres és fonamental en un estàndart oral a l’hora de pronunciar les sigles: 
- 
-RTVV (erre, te, ve, ve)\\ 
-PVN (pe, ve, ene)\\ 
-FM (efe, eme)\\ 
-SA (esse, a) 
- 
-==== 2. Oclusives ==== 
- 
-=== 2.1. [b] oclusiu, bilabial, sonor === 
- 
-a. S’ha de distinguir entre //b// i //v//. 
- 
-b. Es pronuncia com una //p// davant de consonant sorda i en posició final: 
-//dissabte, sobte, club...// 
-                ​ 
-c. S’ha de pronunciar en els sufixos //abs-, obs-, subs-//: 
-//abstenen, abstraure, obstaculisar,​ subscriure...//​ 
- 
-d. En el grup // /bl/ //, precedit de vocal, la //b// es realisa fricativa [pǫƀle], sense germinacions ni ensordiments. 
- 
-e. No s’admet l’emmudiment de la //b// inicial, propi dels registres vulgars, en //buit// i la  conjugació del verp //buidar//. 
- 
-Direm //buit// i no //uit// o //güit//\\ 
-Direm //buidar// i no //uidar// o //güidar// 
- 
-Tampoc s’admet l’emmudiment de la //b// en la conjugació del verp //obrir//, pròpia també de registres vulgars. 
- 
-Direm //obert// i no //auert//\\ 
-Direm //obrir// i no //aurir// 
- 
-=== 2.2 [p] oclusiu, bilabial, sort === 
- 
-a. S’ha de pronunciar quan va en posició final, darrere de nassal i seguida o no de //s//: 
- 
-//llamp// o //llamps// i no //llam// o //llams//\\ 
-//temps// i no //tems// 
- 
-b. No s’admet que es pronuncie com a //b// seguida de consonant sonora o vocal: 
- 
-//cap ací// i no //cab ací// 
- 
-c. La //-p// es posició final, precedida de vocal i seguida de consonant, sol emmudir-se en una 
-pronunciació poc cuidada, cosa que haurem d’evitar: 
- 
-//un glop d’aigua// i no //un glo d’aigua//​\\ 
-//cap de suro// i no //ca de suro//\\ 
-//prop d’ací// i no //pro d’ací// 
- 
-d. No s’ha de pronunciar en els grups triconsonàntics //​mpt/​mpc//,​ dels quals la //p// forma part, 
-pronunciació que resulta afectada i que el valencià simplificà fa temps. 
- 
-MPT>​MMT>​MT>​NT 
- 
-//contar// i no //​comptar//​\\ 
-//exent// i no //​exempt//​\\ 
-//tentar// i no //​temptar//​\\ 
-//​síntoma//​ i no //​símptoma//​\\ 
-//​redenció//​ i no //​redempció//​ 
- 
-Excepte en paraules molt cultes o llatinismes pertanyents a nivells especialisats de la llengua com: //​impromptu//​ o //​metempsícosis//​. 
- 
-e. No s’ha de pronunciar la //p// del grup //ps-// inicial en //​psiquiatria//​ i derivats, //​seudònim,​ 
-seudomorfisme,​ sicoanàlisis,​ sicologia...//​ 
- 
-=== 2.3 [k] oclusiu, velar, sort === 
- 
-Representat per les grafies //c, q, k,// i els dígrafs //qu// i //–ch//. 
- 
-a. S’ha de pronunciar en els grups: 
- 
-CC. //accent// i no //acent//, //​acceptar//​ i no //​aceptar//,​ //​accelerar//​ i no //​acelerar//​... [ks]\\ 
-CD. //​anècdota//​ i no //​anèdota//​... [gd]\\ 
-CM. //dracma// i no //​drama//​... [gm]\\ 
-CN. //​icnografia//​ i no //​inografia//​... [gn]\\ 
-CS. //​facsímil//​ i no //​fassímil//​... [ks]\\ 
-CT. //tracte// i no //trate//, //​respecte//​ i no //​respete//​... [kt]\\ 
-CZ. //eczema// i no //​essema//​... [gz] 
- 
-b. S’ha de pronunciar la //c// darrere de //n, l, r//: 
- 
-//fanc// o //fancs// i no //fan// o //fans//\\ 
-//amarc// o //amarcs// i no //amar// o //amars//\\ 
-//molc// i no //mol// 
- 
-c. La //–c// en posició final, precedida de vocal o consonant i seguida de consonant, sol emmudir-se en una pronunciació poc cuidada, cosa que s’haurà d’evitar: 
- 
-//és poc gran// i no és //po gran//\\ 
-//suc de bresquilla//​ i no //su de bresquilla//​\\ 
-//vinc per a vore’t// i no //vin per a vore’t// 
- 
-=== 2.4. [g] oclusiu, velar, sonor === 
- 
-a. S’admet que, per fonètica sintàctica,​ una //–c// final de paraula es pronuncie com una //g// seguida de vocal o consonant sonora: 
- 
-//poc alt, fòc viu...// 
- 
-b. S’ha de pronunciar en els grups consonàntics següents: 
- 
-GD. //​Magdalena,​ amígdala...//​\\ 
-GM. //fragment, magma...//​\\ 
-GN. //signe, benigne...//​ 
-                  
-=== 2.5. [d] oclusiu, dentoalveolar,​ sonor === 
- 
-a. La caiguda de la //-d-// intervocàlica en la terminació //–ada, –ades// és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta //-d-//, que es manté en l’escritura;​ //trompada, portada, comprada//, pronunciades sense caiguda de //-d-//, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. 
- 
-Alguns vocables d’orige popular o molt popularisats han passat inclús a perdre en l’escritura esta //-d-// intervocàlica,​ que per supost no s’ha de pronunciar: 
- 
-//​mocadorà,​ mascletà, cremà, plantà...//​ 
- 
-Recordem que, contra l’etimologia i la documentació clàssica, el català o el francés emmudixen la erre final, cosa que en valencià o castellà es considera vulgar. En estos casos l’us generalisat marca la norma. 
- 
-b. La caiguda de la //-d-// en el sufix //–ador, -adora, -adors//, -adores és prou corrent, pero encara es pronuncia esta en alguns parlars valencians i s’ha de mantindre la seua pronunciació:​ 
-//mocador// i no //mocaor//, //​llaurador//​ i no //​llauraor//,​ //​treballadora//​ i no //​treballaora//,​ //​creadors//​ i no //​creaors//,​ //​treballadores//​ i no //​treballaores//​... 
-                
-c. La caiguda de la //-d-// intervocàlica del valencià meridional no és acceptable: 
- 
-//roda// i no //roa//\\ 
-//ajuda// i no //ajua// 
- 
-d. En cas d’aparéixer una //-d-// en posició final es pronunciarà //-t//. 
- 
-e. En fer els diminutius dels participis acabats en //-at//, la //-t//, en quedar intervocàlica,​ es 
-transforma en //-d-//, no obstant s’emmudix,​ encara que es manté en l’escritura. Esta caiguda de 
-//-d-//, és general i pròpia de registres orals formals: 
- 
-//​cremaet/​a//,​ i no //​cremadet/​a//​\\ 
-//​ofegaet/​a//,​ i no //​afegadet/​a//​\\ 
-//​foradaet/​a//,​ i no //​foradadet/​a//​ 
- 
-En cas de substantius com //forat// i participis substantivisats farem: 
- 
-//foraet//, i no //​foradet//​\\ 
-//gelaet//, i no //​geladet//​\\ 
-//​tancaet//,​ i no //​tancadet//​\\ 
-//​trencaet//,​ i no //​trencadet//​ 
- 
-f. En fer els superlatius dels participis acabats en //-at//, com en el cas anterior, la //-t//, en quedar intervocàlica,​ passa a //-d-//, si be la tendència és emmudir-la. Esta caiguda o emmudiment de la //-d-// és pròpia de registres molt informals i s’haurà de pronunciar en els registres informals i 
-formals: 
- 
-//gelat//, //​geladíssim/​a//​ i no //​gelaíssim/​a//​\\ 
-//cremat//, //​cremadíssim/​a//​ i no //​cremaíssim/​a//​\\ 
-//corcat//, //​corcadíssim/​a//​ i no //​corcaíssim/​a//​\\ 
-//buscat//, //​buscadíssim/​a//​ i no //​buscaíssim/​a//​ 
- 
-=== 2.6. [t] oclusiu, dentoalveolar,​ sort === 
- 
-a. La //t// s’ha de pronunciar darrere de //n, l, r//, en posició final o seguida de //s//: 
- 
-//​interessant//​ i no //​interessan//​\\ 
-//molts// i no //mols//\\ 
-//parts// i no //pars//\\ 
-//​cantants//​ i no //cantans// 
- 
-b. S’ha de pronunciar la //t// dels gerundis seguits de pronoms: 
- 
-//​cantant-la//​ i no //​cantan-la//​\\ 
-//​dient-ho//​ i no //dien-ho// o //​diemvo//​\\ 
-//​donant-nos//​ i no //​donan-nos//​ 
- 
-c. La //-t// en posició final, precedida de vocal i seguida de consonant, sol emmudir-se en una 
-pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar: 
- 
-//un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya//\\ 
-//forat gran// i no //forà gran//\\ 
-//nit fosca// i no //ni fosca//\\ 
-//sèt duros// i no //se duros// 
- 
-d. S’han de pronunciar en //t// les paraules que provenen de la forma llatina //-ITARE//: 
- 
-//​falsetat//​ del llatí FALSITATE i no //​falsedat//​\\ 
-//​claritat//​ del llatí CLARITATE i no //​claredat//​\\ 
-//soletat// del llatí SOLITATE i no //​soledat//​\\ 
-excepte //​mortaldat//​ del llatí MORTALITATE. 
- 
-e. Els grups consonàntics //TM, TN, TL, TLL// s’han simplificat en //M, N, L, LL//, després d’un procés com el següent: 
- 
-PTM > NM > MM > M\\ 
-PTM > TM > MM > M\\ 
-TSM > TM > M 
- 
-No s’ha de pronunciar ni escriure la //t// d’estos grups. La simplificació es pot documentar ya en 
-tots els clàssics. Tampoc s’han de pronunciar geminades les consonants a les quals acompanyava:​ 
- 
-//semana// i no //setmana// o //​semmana//​\\ 
-//somoure// i no //​sotmoure//​ o //​sommoure//​\\ 
-//velar// i no //vetlar// o //​veŀlar//​\\ 
-//​enrollar//​ i no //​enrotllar//​\\ 
-//mole// i no //motle//\\ 
-//ralla// i no //​ratlla//​\\ 
-//billet// i no //​bitllet//​\\ 
-//​bolletí//​ i no //​butlletí//​\\ 
-//cona// i no //cotna// o //conna// 
- 
-excepte en paraules cultes a on sí es pronuncia la //t//: 
- 
-//​etnografia,​ ètnia// i derivats. 
- 
-f. El dígraf TZ 
- 
-Este dígraf es pronuncia en aquelles paraules que tenen etimològicament un grup D’C llatí + //e, 
-i//, com és el cas dels numerals dotze DUODĚCIM, tretze TREDĚCIM, setze SEDĚCE i també en paraules 
-àraps com: //atzemble, Atzúvia, atzavara, Atzuara, Atzaneta// i unes atres com //guitza, batzoles, 
-betzo//. El sufix llatí -IZARE ha donat en valencià //-isar//, en //s// sonora i aixina s’haurà de pronunciar i escriure. 
- 
-g. No s’admet la pronunciació d’una //-t// no etimológica en paraules com: 
- 
-//canvi// i no //​cànvit//​\\ 
-//premi// i no //​prèmit//​\\ 
-//nervi// i no //​nèrvit//​\\ 
-//juí// i no //juït// 
- 
-Tampoc s’admet la pronunciació d’una //-t// final en l’adverbi de temps //quan//, puix esta tendència, encara que ben antiga, a pronunciar //quant// fa que es confonga en l’adverbi de quantitat //quant//, que sí la du. Pensem que //quan// equival al castellà //cuando// i //quant// a //cuanto//: 
- 
-//quan vaja a ta casa// i no //quant vaja a ta casa//\\ 
-//vine quan vullgues// i no //vine quant vullgues//​\\ 
-//¿quàn ha aplegat?// i no //¿quànt ha aplegat?//​\\ 
-//parla quan vullgues// i no //parla quant vullgues// 
- 
-==== 3. Sibilants ==== 
- 
- 
-=== 3.1. [z] alveolar, fricatiu, sonor i [s] alveolar, sibilant, sort === 
- 
- 
-a. La //-s-// entre vocals serà sempre sonora i no s’admet una pronunciació sorda en esta posició: 
- 
-//casa// [káza] i no //cassa// 
- 
-b. S’admet que la //s// sorda es pronuncie sonora quan va seguida d’un sò sonor vocàlic o consonàntic:​ 
- 
-//els dèu, desviure// 
- 
-c. La grafia //z// sempre representa una alveolar, fricativa, sonora en qualsevol posició: 
-//zero, onze, recolzar, zeta// 
- 
-d. El sufix llatí -ITIA, que servix per a formar substantius que designen qualitats abstractes, ha 
-donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada:​ 
- 
-//bellea, pobrea, malea, naturalea//,​ i no //bellesa, pobresa, malesa, naturalesa//​. 
- 
-e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda. 
- 
-No pronunciarem //fillch// sino //fills//\\ 
-No pronunciarem //ballch// sino //balls// 
- 
-f. Igualment que en el punt anterior, pronunciarem [s], com una alveolar, sibilant, sorda, en 
-posició final darrere de //-t-//, i no com una palatal, africada, sorda [č]. 
- 
-Direm //prats, molts, ports, vestits// i no //prach, molch, porch, vestich//. 
- 
-g. El valencià, fidel a l’etimologia i tradició clàssiques,​ no palatalisa, com fa el català, la 
-sibilant inicial en paraules com: //simple// (//​simplex//​),​ //seixa// (provablement del cèltic //saĭa//), //sifra// (de l’àrap //sifr//), //​soliguer//​ (//​soricarĭu//​),​ //ciprés// o //ciprer// (del llatí //​Cypressus//​). Per tant pronunciarem:​ 
- 
-//simple// i no //​ximple//​\\ 
-//seisa// i no //xeixa//\\ 
-//sifra// i no //xifra//\\ 
-//​soliguer//​ i no //​xoliguer//​ o //​xoriguer//​\\ 
-//ciprés// i no //xiprer// 
- 
-==== 4. Labiodentals ==== 
- 
-=== 4.1. [v] labiodental,​ fricatiu, sonor === 
- 
-a. S’ha de diferenciar fonèticament la [v] de la [b]. No s’admet una realisació bilabial de la //v//, 
-pròpia del dialecte apichat: 
- 
-//viure, vore//, i no //biure, bore// 
- 
-=== 4.2. [f] labiodental,​ fricatiu, sort === 
- 
-a. Apareix en totes les posicions (//fum, corfa, baf//) i no presenta cap de problema destacable. 
- 
-==== 5. Laterals ==== 
- 
-=== 5.1. [l] lateral, líquit, alveolar, sonor === 
- 
-a. La ele geminada (ŀl), no es pronuncia ni s’escriu, no existix en la fonètica valenciana, 
-reduint-se a una //l// simple. 
- 
-Les formes dialectals //mole, espaŀla, veŀlar, ameŀla//, no són autèntiques geminacions 
-etimològiques sino una pronunciació assimilada de l'​antiga //tl// (//motle, espatla, vetlar, ametla//). 
- 
-b. La ele de les formes arcaiques //altre, altra, altres, nosaltres, vosaltres// no es pronuncia ni 
-s’escriu. Esta caiguda de la //-l-// és general en valencià i es pot documentar en els nostres 
-clàssics. 
- 
-c. La //l// s'ha de pronunciar en una resonància velar mija, entre la //l// castellana i la catalana. 
- 
-d. La //l-// inicial en valencià tendix a palatalisar-se. Esta és una tendència molt pròpia de la 
-nostra llengua. Recordem que els nostres clàssics escriuen //libre, ladre, leis// i hui s'​escriu i 
-pronuncia //llibre, lladre, lleis//. 
- 
-Són acceptables les palatalisacions com: //llògic, lliberal, lliterari, llegislació,​ llaberint, llacre, llànguit, llectura, llegítim// i derivats excepte aquelles que es grafien en //l-// inicial i que s’arrepleguen en el Diccionari Ortogràfic de la RACV. 
- 
-e. No s’admet l’emmudiment de la //l// en l’artícul masculí i femení plural, davant de consonant 
-i inclús davant de vocal en alguns llocs, fet característic en algunes comarques del valencià 
-meridional: 
- 
-//les palmeres, les cases, els carrers, els pardalets, els amics, les amigues// i no 
-//es palmeres, es cases, es carrers, es pardalets, es amics, es amigues//. 
- 
-=== 5.2. [1] lateral, líquit, palatal, sonor === 
- 
-a. La elle s’ha de pronunciar en posició inicial, medial i final com a tal i no com a //y//. 
- 
-//llenç// i no //yenç//\\ 
-//falla// i no //faya//\\ 
-//cavall// i no //cavay// 
- 
-b. El substantiu //llenya// i els seus derivats solen prendre, per assimilació,​ la forma //nyenya//. S’ha de pronunciar: 
- 
-//llenya// i no //​nyenya//​\\ 
-//​llenyador//​ i no //​nyenyador//​\\ 
-//​llenyater//​ i no //​nyenyater//​\\ 
-//​llenyera//​ i no //​nyenyera//​\\ 
-//​llenyós//​ i no //​nyenyós//​ 
- 
-=== 5.3. [y] fricatiu, palatal, sonor === 
- 
-a. Existix en valencià un fonema fricatiu, palatal, sonor en paraules com: 
- 
-//joya, Foyos, Aldaya, epopeya, yayo, Alboraya// 
- 
-De la mateixa manera s’ha de pronunciar el pronom personal //yo// (en o tancada) i l’adverbi o 
-conjunció //ya//. Mai es pronunciaran //jo//, //ja// com //joc// o //jardí//. 
- 
-==== 6. Vibrants ==== 
- 
-=== 6.1. [r] vibrant, alveolar, sonor === 
- 
-a. S'ha de pronunciar sempre la //r// etimològica en final de paraula o seguida de consonants: 
- 
-//valer, patir, carrers, dinars// 
- 
-Excepte en //diners// i //socors// a on no es pronuncia la //r//, com tampoc es pronuncia en la 
-paraula //arbre// la primera //r//. En el cas de la paraula //​dimarts//,​ la //r// s'ha de pronunciar, cosa que no es fa mai en la parla coloquial i vulgar. 
- 
-b. S'ha de pronunciar la //r// dels infinitius seguits de pronom: 
- 
-//​portar-li//​ i no //​porta-li//​\\ 
-//​dir-li-ho//​ i no //​di-li-ho//​\\ 
-//​anar-se’n//​ i no //​ana-se’n//​ 
- 
-c. S’ha de pronunciar la //r// dels infinitius seguits del pronom neutre //ho//, sense convertir-la en una //v//, com es fa en alguns llocs meridionals:​ 
- 
-//​penjar-ho//​ i no //​penja-vo//​\\ 
-//dir-ho// i no //di-vo// 
- 
-d. S'​admet en el llenguage coloquial la pronunciació sense //r// de la primera sílaba del verp 
-//perdre//, ‘pedre’ o del verp //​deprendre//,​ ‘dependre’,​ pero és aconsellable la pronunciació en tota la seua flexió en els nivells superiors del llenguage. 
- 
-e. No s’admet la pronunciació d'una //r// no etimològica en alguns substantius i infinitius. 
- 
-//vore// i no //​vórer//​\\ 
-//conte// i no //​cónter//​\\ 
-//caure// i no //​càurer//​\\ 
-//traure// i no //​tràurer//​\\ 
-//​quinqué//​ i no //​quinquer//​\\ 
-//creure// i no //​créurer//​\\ 
-//riure// i no //ríurer// 
- 
-f. Tampoc s’admet la pronunciació d'una //r// epentètica no etimològica,​ pròpia del català central, en paraules i els seus derivats com: 
- 
-//murta// del llatí MYRTA i no //​murtra//​\\ 
-//cartó// del llatí CHARTA i no //​cartró//​\\ 
-//orde// del llatí ORDINE i no //ordre//\\ 
-//tesor// del llatí THESAURU i no //​tresor//​\\ 
-//​alfàbega//​ de l’àrap //al habaqa// i no //​alfàbrega//​ 
- 
-==== 7. Nassals ==== 
- 
-=== 7.1. [n] nassal, sonor === 
- 
-a. La //n// davant de //f// o //v// es pronuncia //m-//: //canvi// ‘camvi’,​ //enfit// ‘emfit’. 
- 
-b. El grup MP + consonant es reduïx a N + consonant 
-//contar// i derivats i no //comptar// 
- 
-c. Es pronunciaran en //n// les paraules //rellonge, llangosta, estrínjol, llonja, mensage// i derivats, i no //relloge, llagosta, estríjol, lloja, missage / message//. 
- 
-La forma llonja ya apareix en **l’Espill** del clàssic valencià Jaume Roig (1459). 
-> //"​passant per Lonja / ab una monja"//​ (2615) 
- 
-També apareix en el **Liber Elegantiarum** de Joan Esteve (1489). 
-> //"La longia dels mercaders: Forus negotiationis mercatorum"//​ 
- 
-La forma rellonge ya apareix en els nostres clàssics, com en el **Procés de les Olives** (1497). 
-> //"Hi no desconcerten un punt los relonges"//​ (1615) 
- 
-També apareix en les obres de Roïç de Corella. 
-> //"Ab rellonge de amor sotlicita despertà les altres..."//​ (330) 
- 
-La forma mensager apareix, entre unes atres obres, en **l’Espill** de Jaume Roig (1459) 
-> //“Que el mensager / de la muller”// (11215) 
- 
-Les formes //​llangosta,​ mangrana, brinsa// i derivats són les generals en tot el valencià i no 
-poden ser proscrites de l’estàndart oral. 
- 
-d. S'ha de pronunciar //nervi// i derivats, mai //nyervi//; de la mateixa manera s'ha de pronunciar 
-//nuc// i derivats i no //nyuc//. 
- 
-e. No és acceptable en cap de registre l’emmudiment de la //-n-// en el plural de les paraules 
-acabades en //-e// àtona, puix és etimològica,​ clàssica i general en valencià: 
- 
-//hòmens// i no //homes//\\ 
-//jóvens// i no //joves//\\ 
-//​térmens//​ i no //​termes//​\\ 
-//​vèrgens//​ i no //​verges//​\\ 
-//ràvens// i no //raves//\\ 
-//​òrguens//​ i no //​orgues//​\\ 
-//órdens// i no //ordes//\\ 
-//​màrgens//​ i no //marges// 
- 
-f. S’admeten els plurals analògics //cafens// o //sofans// i els diminutius //cafenet// i //​sofanet//​. 
- 
-=== 7.2. [m] nassal, sonor === 
- 
-a. Els sufixos //con-, en-, in-// seguits de //m// es transformen en //com-, em-, im-//: //commoure, 
-emmarcar, immortal...//​ 
- 
-b. El grup MN es manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar//​. Este grup s’ha de simplificar en N en formes com: 
- 
-//condena// i no //​condemna//​\\ 
-//​niàcees//​ i no //​mniàcees//​\\ 
-//​nemònica//​ i no //​mnemònica//​\\ 
-//​nemotècnia//​ i no //​mnemotècnia//​. 
- 
-c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran:​ 
- 
-//semana// i no //setmana// o //​semmana//​\\ 
-//sometre// i no //​sotmetre//​ o //​sommetre//​. 
- 
-=== 7.3. [n̬] nassal, palatal === 
- 
-a. La paraula //llunt// és el resultat d’una dissimilació de les palatals de //lluny//; este fet és 
-característic i general en valencià i ha donat derivats com: 
- 
-//lluntà, lluntanança,​ lluntania// 
- 
-La forma estàndart serà //llunt// i derivats. 
- 
-b. S'​admet la forma //nyas// d'​imperatiu per //jas// en expressions com ‘¡nyas!’ o ‘¡nyas, coca!’, 
-pròpies del llenguage coloquial o familiar. 
- 
-==== 8. Palatals ==== 
- 
-=== 8.1. [č] palatal, africat, sort === 
- 
-a. Es grafia //ch//, i //ig// o //g// en posició final, la seua pronunciació ha de ser palatal, africada i sorda. 
- 
-És el mateix sò de la //c// italiana de //voce// o //ciao// i el de la //ch// castellana de //leche// o //​chimenea//​. 
- 
-D'esta manera es pronunciaran per eixemple les següents paraules: 
- 
-//chiquet, pancha, maig, chincha, flecha, mig// 
- 
-=== 8.2. [ğ] palatal, africat, sonor === 
- 
-a. No s’admet en l'​estàndart oral la pronunciació sorda d’este fonema, pronunciació 
-característica del dialecte apichat. 
- 
-[mẹğẹ] i no [mẹčẹ] (meche)\\ 
-[mağọr] i no [mačọr] (machor) 
- 
-b. No s’admet la pronunciació fricativa d’este fonema, ya que en valencià només hi ha un 
-fonema prepalatal, sonor, africat, no fricatiu. 
- 
-[viáğẹ] africat, i no [viážẹ] fricatiu 
- 
-c. Algunes localitats de les comarques valencianes septentrionals solen antepondre una //i// a la 
-palatal, africada, sonora [ğ] que s’ha d’evitar en registres formals: 
- 
-direm //viage// i no //viaige//, //major// i no //maijor//, //juge// i no //juige//, //fege// i no //​feige//​... 
- 
-==== 9. Prepalatals ==== 
- 
-=== 9.1. [s] prepalatal, fricatiu, sort === 
- 
-a. No s’admet en la llengua estàndart l’increment palatal //ei-//: 
- 
-//Xàtiva// i no //​Eixàtiva//​\\ 
-//xàrcia// i no //​eixàrcia//​\\ 
-//Xeraco// i no //​Eixeraco//​ 
- 
-b. Tampoc s’admet l’elisió de la //i// que sol precedir a la //x//, pròpia d'​algunes zones. 
- 
-//caixa// i no //caxa//\\ 
-//faixa// i no //faxa//\\ 
-//reixa// i no //rexa// 
- 
-c. S’admet la sonorisació d’este fonema, per fonètica sintàctica,​ quan va entre sons sonors: 
-//peix ample, baix de tot...// 
- 
-d. La grafia //x// representa també els sons [ks] sort com ara: //extra, màxim, tòxic//; i [gz] sonor en la combinació ex+vocal o consonant sonora com ara: //examen, existir, exorbitant, exlibris//. 
- 
-e. No s’ha de pronunciar [sk] (//s// sorda) l'​increment //-xc-// dels verps de la tercera conjugació i algun de la segona com viure: 
- 
-//partixca, servixca, vixca i no patisca, servisca, visca...// 
- 
-En estos casos la //x// és prepalatal, fricativa, sorda com en //peix, Xàtiva, caixa//. 
- 
-f. En alguna zona del valencià septentrional,​ com la Plana, es produïx una despalatalisació de 
-la [š] en el grup //-ix-//, fet que es detecta també en els nous parlants que s’incorporen a l’idioma. 
- 
-S’ha d’evitar esta despalatalisació:​ 
- 
-//faixa// i no //faisa//\\ 
-//caixa// i no //caisa//\\ 
-//feix// i no //feis//\\ 
-//peix// i no //peis//\\ 
-//reixa// i no //reisa// 
- 
-g. El numeral cardinal //xixanta// i derivats presenta, en el valencià general, una palatalisació de 
-la //s-// llatina (sexagĭnta) pròpia de l'​estàndart oral valencià, i no ‘sixanta’ o ‘seixanta’. 
- 
-Cas a banda és la lletra //h// que en valencià és muda. No obstant, en aquelles paraules 
-estrangeres que no han segut adaptades al valencià sona aspirada [h]: //holding, handicap, hall, 
-Hawai//. 
- 
-Les paraules que sent d’orige estranger han segut adaptades al valencià han perdut esta 
-aspiració: //hàmster, hoquei//... S'ha de tendir a emmudir esta //h// que introduïx un fonema alié en 
-la nostra llengua. 
- 
-===== III - L’ACCENT FONÈTIC ===== 
- 
-Hem d'​intentar corregir alguns defectes prou generalisats relacionats en l'​accent fonètic. 
- 
-a. No és correcte el desplaçament de l'​accent en la combinació de pronoms dèbils: 
- 
-//​dóna-li-la//​ i no //​dona-lí-la//​\\ 
-//​pórta-li'​l//​ i no //​porta-lí'​l//​\\ 
-//​ménja-te'​l//​ i no //​menja-té'​l//​ 
- 
-b. No és correcte el desplaçament de l’accent per influència del castellà en la conjugació dels 
-verps del primer grup acabats en -iar. Recordem que la llengua valenciana conserva l'​accentuació genuïna en verps com ensomiar, atiar, desbalafiar o estalviar, que no han segut afectats per l'​accentuació castellana. Els temps i persones que han patit esta castellanisació són el present d'​indicatiu en la 1a, 2a, 3a i 6a persona i el present de subjuntiu també en la 1a, 2a, 3a i 6a persona. 
- 
-Direm //yo canvíe// i no //yo cánvie//\\ 
-//ell estudía// i no //ell estúdia//​\\ 
-És dir //yo canvíe//, //tu canvíes//, //ell canvía//, //ells canvíen//, i no en l'​accentuació 
-castellana //yo cánvie//, //tu cánvies//, //ell cánvia//, //ells cánvien//. 
- 
-Igualment tots els verps acabats en //-iar//. 
- 
-c. En valencià alguns cultismes s'han generalisat en un determinat accent per distints motius, 
-entre ells perque, com a cultismes o tecnicismes,​ entraren per mig del castellà, anglés o 
-francés en époques en que estes eren les úniques llengües de la tècnica i la cultura i ara és ben 
-difícil aixar arrere. 
- 
-Aixina puix direm: 
- 
-//reptíl// i no //​rèptil//​\\ 
-//​atmòsfera//​* i no //​atmosféra//​\\ 
-//textíl// i no //​tèxtil//​\\ 
-//missíl// i no //​míssil//​\\ 
-//obóe// i no //oboé//\\ 
-//tímpan// i no //​timpà//​\\ 
-//​aerolít//​* i no //​aeròlit//​\\ 
-//​monolít//​ i no //​monòlit//​\\ 
-//mèdula// i no //​medúla//​\\ 
-//Atíla// i no //​Àtila//​\\ 
-//​dioptría//​* i no //​diòptria//​\\ 
-//​aureòla//​* i no //​aurèola//​\\ 
-//​rubeòla//​ i no //​rubèola//​\\ 
-//​Etiopía//​* i no //​Etiòpia//​\\ 
-//​olimpiàda//​ i no //​olimpíada//​\\ 
-//​Himalàya//​ i no //​Himàlaya//​ 
- 
-* Estes formes són les que dona el Diccionari Català-Valencià-Balear. 
- 
-Els cas de //aureola// està documentat, com a forma plana i no esdrúixola,​ en l'​Espill de Jaume 
-Roig: //"per semblant escola / doncs l'​aureola"//​. 
- 
-No obstant, l'​accent d'unes atres paraules no coincidix en el castellà. Aixina direm: 
- 
-//​magnetòfon//​ i no //​magnetofón//​\\ 
-//​handból//​ i no //​hándbol//​\\ 
-//​esperít//​ i no //​espérit//​.