Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<

Site Tools

Vosté està ací: Llengua Valenciana » Documents » Ortografia de la Llengua Valenciana » Estàndart Oral Valencià

Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

Both sides previous revisionPrevious revision
Next revision		Previous revision
documents:ortografia:estandart_oral_valencia [27/08/2011 10:39] – Bernatdocuments:ortografia:estandart_oral_valencia [20/02/2022 10:31] (Actual) – Bernat
Llínea 83: Llínea 83:
  
 c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres
-tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és +tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la //e// oberta:
-major que en el cas de la //e// oberta:+
  
 ^llatí //au//...  ^ǫ (valencià)  ^ọ (castellà)  ^ ^llatí //au//...  ^ǫ (valencià)  ^ọ (castellà)  ^
Llínea 103: Llínea 102:
 |nom  |nombre  | |nom  |nombre  |
  
-d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups +d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//:
-llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//:+
  
 |moure  |(mŏvěre)  | |moure  |(mŏvěre)  |
Llínea 124: Llínea 122:
 El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u. El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.
  
-a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la +a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la //a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans.
-//a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans.+
  
-b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, +b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres informals i no és acceptable en un estàndart oral.
-escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres +
-informals i no és acceptable en un estàndart oral.+
  
 En independència de l’etimologia gàlica direm //embaixada// i //embaixador//, com feen En independència de l’etimologia gàlica direm //embaixada// i //embaixador//, com feen
Llínea 139: Llínea 134:
 //medicina//, //vesita// per //visita//... //medicina//, //vesita// per //visita//...
  
-d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: //v’ritat//, per //veritat//, //c’ranc// per //carranc//, +d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: //v’ritat//, per //veritat//, //c’ranc// per //carranc//, //saf’reig// per //safareig//, //alc’ria// per //alqueria//. No obstant, la forma //fredat// s’ha generalisat en valencià eliminant la forma //feredat// que podem considerar arcaica.
-//saf’reig// per //safareig//, //alc’ria// per //alqueria//. No obstant, la forma //fredat// s’ha generalisat en valencià eliminant la forma //feredat// que podem considerar arcaica.+
  
 e. Es pronunciarà segons l’etimologia, la documentació clàssica valenciana i la tradició oral: e. Es pronunciarà segons l’etimologia, la documentació clàssica valenciana i la tradició oral:
Llínea 256: Llínea 250:
 |b,  |be o be alta  | |b,  |be o be alta  |
 |c,  |ce  | |c,  |ce  |
-|ch,  |che  | +|ch,  |che o ce hac  | 
-|ç,  |ce trencada  |+|ç,  |cedeta o ce trencada  |
 |d,  |de  | |d,  |de  |
-|f,  |efe  |+|f,  |ef (efe)  |
 |g,  |ge  | |g,  |ge  |
-|h,  |haig  |+|h,  |hac  |
 |j,  |jota  | |j,  |jota  |
 |k,  |ca  | |k,  |ca  |
-|l,  |ele  | +|l,  |el (ele)  | 
-|ll,  |elle  | +|ll,  |ell (elle) o doble el | 
-|m,  |eme  | +|m,  |em (eme)  | 
-|n,  |ene  | +|n,  |en (ene)  | 
-|ny,  |enye  |+|ny,  |eny (enye) o en i grega  |
 |p,  |pe  | |p,  |pe  |
 |q,  |cu  | |q,  |cu  |
-|r,  |ere  | +|r,  |er (erre)  | 
-|rr,  |erre  | +|rr,  |doble er (doble erre)  | 
-|s,  |esse  |+|s,  |es (esse)  |
 |t,  |te  | |t,  |te  |
 |v,  |ve o ve baixa  | |v,  |ve o ve baixa  |
 |w,  |ve doble  | |w,  |ve doble  |
-|x,  |xe o equis  |+|x,  |eix o xe  |
 |y,  |i grega  | |y,  |i grega  |
 |z,  |zeta  | |z,  |zeta  |
  
-Les lletres i dígrafs //f, l, ll, m, n, ny, rr, s//, reben en valencià els noms //efe, ele, elle, eme, ene, enye, erre, esse//.+Les lletres i dígrafs //f, l, ll, m, n, ny, rr, s//, reben en valencià els noms //ef, el, ell, em, en, eny, er, es//.
  
-Les formes //efa, ela, ella, ema, ena, enya, erra, essa// són les pròpies del català oriental i el resultat de traslladar a l’escritura la neutralisació de la //e// àtona; segons este criteri haurien d’escriure //Jauma//, //mara// o //Para// en conte de //Jaume//, //mare// o //Pere//.+Les formes //efa, ela, ella, ema, ena, enya, erra, essa// són les pròpies del català oriental i el resultat de traslladar a l’escritura la neutralisació de la //e// àtona provinent del castellà; segons este criteri haurien d’escriure //Jauma//, //mara// o //Para// en conte de //Jaume//, //mare// o //Pere//.
  
 El nom de les lletres és fonamental en un estàndart oral a l’hora de pronunciar les sigles: El nom de les lletres és fonamental en un estàndart oral a l’hora de pronunciar les sigles:
  
-RTVV (erre, te, ve, ve)\\ +RTVV (er, te, ve, ve)\\ 
-PVN (pe, ve, ene)\\ +PVN (pe, ve, en)\\ 
-FM (efe, eme)\\ +FM (ef, em)\\ 
-SA (esse, a)+SA (es, a)
  
 ==== 2. Oclusives ==== ==== 2. Oclusives ====
Llínea 449: Llínea 443:
 pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar: pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar:
  
-//un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya// +//un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya//\\ 
-//forat gran// i no //forà gran// +//forat gran// i no //forà gran//\\ 
-//nit fosca// i no //ni fosca//+//nit fosca// i no //ni fosca//\\
 //sèt duros// i no //se duros// //sèt duros// i no //se duros//
  
Llínea 461: Llínea 455:
 excepte //mortaldat// del llatí MORTALITATE. excepte //mortaldat// del llatí MORTALITATE.
  
-e. Els grups consonàntics //TM, TN, TL, TLL// s’han simplificat en //M, N, L, LL//, després d’un procés com el següent:+e. Els grups consonàntics //TM, TN, TL, TLL// s’han simplificat en //M, N, L, LL//, despuix d’un procés com el següent:
  
 PTM > NM > MM > M\\ PTM > NM > MM > M\\
Llínea 525: Llínea 519:
 donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada: donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada:
  
-//bellea, pobrea, malea, naturalea, i no bellesa, pobresa, malesa, naturalesa//.+//bellea, pobrea, malea, naturalea//, i no //bellesa, pobresa, malesa, naturalesa//.
  
 e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda. e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda.
Llínea 566: Llínea 560:
 reduint-se a una //l// simple. reduint-se a una //l// simple.
  
-Les formes dialectals //mole, espaŀla, veŀlar, ameŀla//, no són autèntiques geminacions+Les formes dialectals //mol·le, espaŀla, veŀlar, ameŀla//, no són autèntiques geminacions
 etimològiques sino una pronunciació assimilada de l'antiga //tl// (//motle, espatla, vetlar, ametla//). etimològiques sino una pronunciació assimilada de l'antiga //tl// (//motle, espatla, vetlar, ametla//).
  
Llínea 707: Llínea 701:
 emmarcar, immortal...// emmarcar, immortal...//
  
-b. El grup es MN manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar//. Este grup s’ha de simplificar en N en formes com:+b. El grup MN es manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar//. Este grup s’ha de simplificar en N en formes com:
  
 //condena// i no //condemna//\\ //condena// i no //condemna//\\
Llínea 716: Llínea 710:
 c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran: c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran:
  
-//semana// i no //setmana// o //semmana//+//semana// i no //setmana// o //semmana//\\
 //sometre// i no //sotmetre// o //sommetre//. //sometre// i no //sotmetre// o //sommetre//.
  
Llínea 735: Llínea 729:
 === 8.1. [č] palatal, africat, sort === === 8.1. [č] palatal, africat, sort ===
  
-a. És grafia //ch//, i //ig// o //g// en posició final, la seua pronunciació ha de ser palatal, africada i sorda.+a. Es grafia //ch//, i //ig// o //g// en posició final, la seua pronunciació ha de ser palatal, africada i sorda.
  
 És el mateix sò de la //c// italiana de //voce// o //ciao// i el de la //ch// castellana de //leche// o //chimenea//. És el mateix sò de la //c// italiana de //voce// o //ciao// i el de la //ch// castellana de //leche// o //chimenea//.
Fundació Pública des de 1915. 109 anys al servici de la llengua valenciana.
C/ Avellanes, 26 - 46003 VALÉNCIA. Tel. 96 391 69 65. Fax 96 391 56 94.