Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

Both sides previous revision Previous revision
Next revision
Previous revision
documents:ortografia:estandart_oral_valencia [25/09/2011 14:06]
Bernat
documents:ortografia:estandart_oral_valencia [23/01/2014 18:00] (Actual)
Llínea 83: Llínea 83:
  
 c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres c. Tindrem una //o// oberta quan en llatí hi ha un diftonc //au// o una //o// (o breu). Quan nosatres
-tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és +tenim una //o// oberta, el castellà sol tindre //ue//. La correspondència en este cas en el castellà és major que en el cas de la //e// oberta:
-major que en el cas de la //e// oberta:+
  
 ^llatí //​au//​... ​ ^ǫ (valencià) ​ ^ọ (castellà) ​ ^ ^llatí //​au//​... ​ ^ǫ (valencià) ​ ^ọ (castellà) ​ ^
Llínea 103: Llínea 102:
 |nom  |nombre ​ | |nom  |nombre ​ |
  
-d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups +d. En el diftonc decreixent //ou//, quan la //u// ve de la vocalisació d’una d’estes consonants o grups llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//:
-llatins //-v-, -ce-, -g-, -b-, -ty-//:+
  
 |moure ​ |(mŏvěre) ​ | |moure ​ |(mŏvěre) ​ |
Llínea 124: Llínea 122:
 El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u. El sistema vocàlic àton del valencià presenta cinc vocals: a, e, i, o, u.
  
-a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la +a. El valencià no neutralisa mai les vocals //o// i //e// àtones, és dir, no confon la //o// àtona en //u//, ni la //a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans.
-//a//, //e// àtones en //ẹ// com succeïx en alguns dialectes catalans.+
  
-b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, +b. La //e// àtona inicial de paraules escomençades per //eix-, em-, en-, es-// (eixir, embut, entendre, escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres informals i no és acceptable en un estàndart oral.
-escala) tendix a pronunciar-se //a// (aixir, ambut, antendre, ascala). Açò és propi de registres +
-informals i no és acceptable en un estàndart oral.+
  
 En independència de l’etimologia gàlica direm //​embaixada//​ i //​embaixador//,​ com feen En independència de l’etimologia gàlica direm //​embaixada//​ i //​embaixador//,​ com feen
Llínea 139: Llínea 134:
 //​medicina//,​ //vesita// per //​visita//​... //​medicina//,​ //vesita// per //​visita//​...
  
-d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: //​v’ritat//,​ per //​veritat//,​ //​c’ranc//​ per //​carranc//,​ +d. No s’admet la caiguda de //a// o //e// per contacte en //r//: //​v’ritat//,​ per //​veritat//,​ //​c’ranc//​ per //​carranc//,​ //​saf’reig//​ per //​safareig//,​ //​alc’ria//​ per //​alqueria//​. No obstant, la forma //fredat// s’ha generalisat en valencià eliminant la forma //feredat// que podem considerar arcaica.
-//​saf’reig//​ per //​safareig//,​ //​alc’ria//​ per //​alqueria//​. No obstant, la forma //fredat// s’ha generalisat en valencià eliminant la forma //feredat// que podem considerar arcaica.+
  
 e. Es pronunciarà segons l’etimologia,​ la documentació clàssica valenciana i la tradició oral: e. Es pronunciarà segons l’etimologia,​ la documentació clàssica valenciana i la tradició oral:
Llínea 449: Llínea 443:
 pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar: pronunciació poc cuidada, cosa que s’ha d’evitar:
  
-//un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya// +//un grapat de llenya// i no //un grapà de llenya//\\ 
-//forat gran// i no //forà gran// +//forat gran// i no //forà gran//\\ 
-//nit fosca// i no //ni fosca//+//nit fosca// i no //ni fosca//\\
 //sèt duros// i no //se duros// //sèt duros// i no //se duros//
  
Llínea 461: Llínea 455:
 excepte //​mortaldat//​ del llatí MORTALITATE. excepte //​mortaldat//​ del llatí MORTALITATE.
  
-e. Els grups consonàntics //TM, TN, TL, TLL// s’han simplificat en //M, N, L, LL//, després ​d’un procés com el següent:+e. Els grups consonàntics //TM, TN, TL, TLL// s’han simplificat en //M, N, L, LL//, despuix ​d’un procés com el següent:
  
 PTM > NM > MM > M\\ PTM > NM > MM > M\\
Llínea 525: Llínea 519:
 donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada:​ donat en valencià //ea//, per tant no es pronunciarà mai una //-s-// intercalada:​
  
-//bellea, pobrea, malea, naturalea, i no bellesa, pobresa, malesa, naturalesa//​.+//bellea, pobrea, malea, naturalea//, i no //bellesa, pobresa, malesa, naturalesa//​.
  
 e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda. e. Darrere de //-ll-// no és admissible la pronunciació de //-s// final, com si d’una palatal, africada, sorda es tractara, sino com una esse sorda.
Llínea 707: Llínea 701:
 emmarcar, immortal...//​ emmarcar, immortal...//​
  
-b. El grup es MN manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar//​. Este grup s’ha de simplificar en N en formes com:+b. El grup MN es manté en paraules com //alumne, damnificar, indemnisar//​. Este grup s’ha de simplificar en N en formes com:
  
 //condena// i no //​condemna//​\\ //condena// i no //​condemna//​\\
Llínea 716: Llínea 710:
 c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran:​ c. Els grups TM i PTM s'han resolt en M i aixina es pronunciaran:​
  
-//semana// i no //setmana// o //semmana//+//semana// i no //setmana// o //semmana//\\
 //sometre// i no //​sotmetre//​ o //​sommetre//​. //sometre// i no //​sotmetre//​ o //​sommetre//​.