Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

documents:ortografia:ortografia_de_m_n_ny [19/08/2012 22:56]
Bernat
documents:ortografia:ortografia_de_m_n_ny [23/01/2014 18:00]
Llínea 1: Llínea 1:
-====== Ortografia de la M, N i NY ====== 
  
-===== Grafia i sò ===== 
- 
-Els sons nassals valencians són tres, representats fonèticament [m], [n], [n̬], i els signes ortogràfics que els representen són M/m, N/n, NY/ny, respectivament. Els tres són sonors i normalment no presen­ten cap de problema en les seues regles d’escritura. 
- 
-La //ny// [n̬] es diferencia de les atres dos en que és palatal. Este dígraf és antiquíssim en la llengua valenciana. S’han utilisat uns atres signes gràfics per a la representació d’este sò, pero sempre ha predominat la solució que s’accepta en l’actualitat la //n// seguida ​ d’una //y// que indica el caràcter palatal d’esta nassal. Recordem que unes atres llengües, com el francés o el portugués, en conte de la nostra //y// gasten una //g// o una //h//, respectivament,​ per a senyalar la palatalisació del sò. 
- 
-La //n// [n] presenta un alòfon important quan va davant d’una //f// o una //v//; en eixos casos es produïx en ella un procés de labiodentalisació [m] que no obstant no afecta (modifica) l’escritura d’esta grafia: 
-|Enfadar ​ |[em̭fadár] ​ | 
-|Canvi ​ |[kám̭vi] ​ | 
-|Enfit ​ |[em̭fit] ​ | 
- 
-Un atre alòfon d’este mateix sò el constituïx la nassal dental. Realisem esta quan la //n// va davant de les dentals //t// o //d//. En estos ca­sos la representació fonètica del sò és [ņ], en el seu signe de dentalisació incorporat; pero ortogràficament,​ com en el cas anterior, el sig­ne no varia gens: 
-|Fonda ​ |[fọ́ņda] ​ | 
-|Pont  |[pǫ́ņt] ​ | 
-|Reverent ​ |[reverẹ́ņt] ​ | 
- 
-També la [n] es velarisa [h], pel contacte en un atre sò velar ([k], [g]), pero la seua grafia seguix sent //n//. 
-|Encara ​ |[ehkára] ​ | 
-|Ungla ​ |[úhgla] ​ | 
- 
-Convé recordar ací que el grup arcaic //mp// + consonant s’ha reduït en valencià a [n] + consonant, sent esta també la seua ortografia actual: 
-^grafia arcaica ​ ^fonètica actual ​ ^grafia actual ​ ^ 
-|comptar ​ |[koņtár] ​ |contar ​ | 
-|assumpció ​ |[asunsiọ́] ​ |assunció ​ | 
- 
-La nassal de //comte// (títul nobiliari) també es dentalisa per estar en contacte en una //t//, pronunciant-se [ņ]. No obstant, es manté l’escritura del grup //mt// en esta lexia per qüestions etimològiques i per a evitar una possible (pero improvable) confusió en les atres dos paraules homòfones:​\\ 
-//conte// (narració fantàstica) i //conte// (operació arit­mètica). Aixina, esta paraula es manté escrita //comte//. 
- 
-Es conserva només en alguns llocs el procés d’assimilació de la //t// a la //n// en el grup //tn// (sent lo general la seua simplificació en //n//), per lo que les paraules que porten este grup es grafiaran simplificant el grup tn>n:\\ 
-//cotna// a //cona//. 
- 
-===== Escritura de M ===== 
- 
-==== S’escriu M: ==== 
- 
-a) En principi, interior o final de paraula:\\ 
-//ma, mort, poma, esmenar, fum//. 
- 
-b) Davant de //b, p//:\\ 
-//gamba, embolic, sempre, amprar, combat, temple//. 
- 
-c) En els prefixos //con-, en-, in-, (com-, em-, im-),// quan van seguits d’una //m//:\\ 
-//comminar, commoure, emmaixquerar,​ emmurallar, immor­tal, immaculada//​. 
- 
-Excepte //​granment//​ i l’aglutinació //enmig//. 
- 
-d) En el prefix //circum-// quan li seguix una atra consonant:​\\ 
-//​circumflex,​ circumvalació,​ circumferència,​ circumstància,​ circumloqui,​ circumscripció//​. 
- 
-e) En el grup //mn//:\\ 
-//​mnemotècnia,​ indemnisar, mnemònica, damnificar, mniàcees, alumne//. 
- 
-No obstant, esta classe de grups (com //tm, tn, tl, mp, mpt, ...//) tendixen a desaparéixer,​ simplificant-se en un sol fonema després d’un procés d’assimilació. Com eixemple d’este cas nos pot servir la forma //​condenar//​ i tots els seus derivats, que originàriament posseïa el grup //mn// (//​condemnar//​) i en l’actualitat ya presenten la forma simplificada en //n//. 
- 
-f) Hi ha alguns casos, ya comentats anteriorment,​ en els quals no escriurem //m//, sino //n//. Recordem-los:​ 
- 
-- davant de //f// o de //v//:\\ 
-//enviar, canvi, enfit, inferior, envejar, unflar//. 
- 
-Excepte: 
-//triumvir, triumf, nimfa, amfiteatre, émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora//. 
- 
-- el grup arcaic //mp// + consonant ha donat //n// + consonant en valen­cià i aixina l’escriurem:​\\ 
-//contar, atentar, pronte, redenció, síntoma, presunció//​. 
- 
-- els grups //tm//, //ptm// –també arcaics i desapareguts– en valencià s’han resolt en //m//, havent caigut els atres sons després dels ya coneguts processos d’assimilació i posterior simplificació:​\\ 
-//semana, sometre//. 
- 
-===== Escritura de N ===== 
- 
-==== S’escriu N: ==== 
- 
-a) En posició inicial i final de paraula:\\ 
-//niu, net, lluna, càntic, món, pren//. 
- 
-b) En els prefixos //con-, en-, in-//: 
-//confiar, contraure, enfrontar, enllustrar, inflamar, insignificant//​. 
- 
-Excepte quan la consonant que seguix es //b//, //p//, o //m//; (vore apartats b i c del punt «S’escriu M»). 
- 
-c) Davant de qualsevol consonant que no siga //b//, //p//, o //m//; i sempre davant de //f// i //v// (vore «S’escriu M»):\\ 
-//enveja, gandul, confit, engatuçar, transició, pronte//. 
- 
-===== Escritura de NY ===== 
- 
-==== S’escriu NY: ==== 
- 
-a) En posició inicial de paraula. Són pocs casos i quasi tots ells són de formació popular:\\ 
-//nyora, nyespla, nyaular, nyeula, nyas, nyítols//. 
- 
-b) En l’interior de la paraula:\\ 
-//vergonya, penyora, banyar, menys, funyar, monyo//. 
- 
-c) En posició final de paraula:\\ 
-//any, pany, juny, puny, gruny//. 
- 
-Recordem que el dígraf //ny// és inseparable. L’hem de considerar com si fora una sola lletra (igual que fem en la //ll// o la //ch//), de manera que no podem escriure –a final de llínea, per eixemple– la //n// per un costat i la //y// per un atre –a principi de la llínea següent– (de la mateixa manera que no separem la //ll// o la //​ch//​). ​