Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<

Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

documents:ortografia:ortografia_de_x [27/08/2010 13:20]
Bernat
documents:ortografia:ortografia_de_x [23/01/2014 18:00]
Llínea 1: Llínea 1:
-====== Ortografia de la X ====== 
  
-===== Grafia i sò ===== 
- 
-La prepalatal fricativa sorda –la transcripció fonètica de la qual és [š]– es representa ortogràficament per mig de la grafia X/x:\\ 
-//peix, Xeresa, nàixer, cuixot, oix, xaloc//. 
- 
-Normalment va precedit de la vocal palatal //i//, i es dona una forta tendència a realisar eixe increment palatal. Aixina, inclús podem apreciar la palatalisació en un increment en la forma //ei// davant de la //x-// inicial de paraula, sobretot quan es tracta de noms de localitats (encara que no sempre, com //Xixona//):\\ 
-//Xeraco/Eixeraco\\ 
-Xàtiva/Eixàtiva\\ 
-xàrcia/eixàrcia// 
- 
-Est increment no és acceptable en nivells formals de la llengua. 
- 
-En molts casos la grafia //x// per ad este sò fricatiu de que estem parlant [š] correspon a la //j// castellana; pero no sempre és aixina, per lo que no nos podem fiar d’esta referència a la llengua castellana. 
- 
-^valencià  ^castellà  ^valencià  ^castellà  ^ 
-|caixa  |caja  |créixer  |crecer  | 
- 
-pero 
- 
-^valencià  ^castellà  ^valencià  ^castellà  ^ 
-|baixar  |bajar  |feix  |haz  | 
-|coixí  |cojín  |peix  |pez  | 
-|bruixa  |bruja  |aixina  |así  | 
- 
-Com també succeïx en uns atres sons ([p], [t], [k], etc.), quan la fricativa [š] apareix entre uns atres sons sonors tendix a sonorisar-se ell també (fonèticament [ž]), sobretot si va en posició final de pa­raula i la que li seguix escomença per vocal: 
-^valencià  ^castellà  ^ 
-|peix ample  |[pẹ́i̭ž ámple]  | 
-|baix de tot  |[bái̭ž de tọ́t]  | 
- 
-Pero la seua ortografia no es modifica per estos casos de fonètica sintàctica. Per açò, a pesar d’estos casos, la grafia //x// és sempre la mateixa. 
- 
-Esta grafia //x// representa també als sons [ks] (sort) i [gz] (sonor) que, com podem vore, són la pronunciació d’una gutural velar i una sibilant juntes (pero en el primer cas són sordes i en el segon són sonores):\\ 
-//lèxic, examen, xenofòbia, oxamida, extra, exorbitant//. 
- 
-===== Escritura de X en sò de [š] ===== 
- 
-==== S’escriu X en sò de [š] ==== 
- 
-a) En posició inicial de paraula, sobretot en noms de poblacions:\\ 
-//Xeresa, Xàbia, Xeraco, Xaló, Xixona, Xàtiva//. 
- 
-b) En interior de paraula, darrere dels diftoncs decreixents //ai, ei, oi, ui//:\\ 
-//caixa, deixar, coixí, bruixa, eixamplar, arruixar//. 
- 
-c) En interior de paraula, generalment darrere de la vocal //i//: //quixal, pixum//. 
- 
-d) En els increments incoatius de verps de la tercera conjugació. Est increment (//-ix-//) apareix en els presents d’indicatiu i subjuntiu i també en l’imperatiu:\\ 
-//oferixes, patixc, servixques, exigixca, ferixen, substituïx//. 
- 
-e) En final de paraula:\\ 
-//calaix, dibuix, fleix, baix, fluix, creix//. 
- 
-===== Escritura de X en sò de [ks] ===== 
- 
-==== S’escriu X en sò de [ks] ==== 
- 
-a) En posició inicial de paraula, en els prefixos //xeno-//, //xilo-//, etc:\\ 
-//xenofòbia, xilòfon, xenòfil, xeroftàlmia, xilòfec, xilogràfic//. 
- 
-b) Entre vocals:\\ 
-//proximitat, reflexionar, existir, oxidació, sexual, praxis//. 
- 
-c) Davant de consonant sorda:\\ 
-//text, excelent, exquisit, excavació//. 
- 
-d) En posició final absoluta de paraula: //sufix, anex, Fèlix, índex//. 
- 
-e) En les paraules escomençades pel prefix //ex-// procedent de la preposició llatina de les mateixes característiques gràfiques (//ex//):\\ 
-//excloure, explorar, extremar, experiència, extraure//. 
- 
-===== Escritura de X en sò de [gs] ===== 
- 
-==== S’escriu X en so de [gs] ==== 
- 
-En el prefix //ex-// quan va seguit de vocal, haig o una consonant so­nora:\\ 
-//exacte, examinar, exhortació, exlibris//. 
- 
-Este cas no és més que la sonorisació –per anar entre sons sonors– de l’anterior [ks] vist adés. Pero esta regla no és molt exacta, ya que les mateixes paraules no nos sonen estranyes si la //x// la pronunciem [ks], és únicament una qüestió de posició del sò dins de la paraula.