Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.
Both sides previous revisionPrevious revisionNext revision | Previous revision | ||
documents:ortografia:start [18/04/2013 15:56] – Bernat | documents:ortografia:start [11/08/2021 13:13] (Actual) – Bernat | ||
---|---|---|---|
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
- | ====== Ortografia ====== | + | ====== Ortografia |
===== Les lletres ===== | ===== Les lletres ===== | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
^Lletra | ^Lletra | ||
|a |a |aigua | |a |a |aigua | ||
- | |b |be |barca | + | |b |be o be alta |
|c |ce |cendra, casa | | |c |ce |cendra, casa | | ||
- | |ç |cedeta | + | |ç |cedeta |
- | |ch |che |chica | + | |ch |che o ce hac |
|d |de |dacsa | |d |de |dacsa | ||
|e |e |era, tendre | |e |e |era, tendre | ||
- | |f |efe |figuera | + | |f |ef (efe) |
|g |ge |gàbia, giner | | |g |ge |gàbia, giner | | ||
- | |h |haig | + | |h |hac |
|i |i |idea | | |i |i |idea | | ||
|j |jota |jornada | |j |jota |jornada | ||
|k |ka |kantià | |k |ka |kantià | ||
- | |l |ele |lux | | + | |l |el (ele) |
- | |ll |elle |llanda | + | |ll |ell (elle) o doble el |
- | |m |eme |mare | | + | |m |em (eme) |
- | |n |ene |navaixa | + | |n |en (ene) |
- | |ny |enye |nyespla | + | |ny |eny (enye) o en i grega |
|o |o |òpera, sopa | | |o |o |òpera, sopa | | ||
|p |pe |pedra | |p |pe |pedra | ||
|q |cu |quatre, queda | | |q |cu |quatre, queda | | ||
- | |r |ere | + | |r |er (erre) |
- | |rr |erre |carro | + | |rr |doble er (doble |
- | |s |ese | + | |s |es (esse) |
- | |ss |esse |passar | + | |ss |doble es (doble |
|t |te |terme | |t |te |terme | ||
|u |u |una | | |u |u |una | | ||
- | |v |ve |vell | | + | |v |ve o ve baixa |vell | |
|w |ve doble |water | |w |ve doble |water | ||
- | |x |xe, equis | + | |x |eix o xe |bruixa, examen |
|y |i grega |yo | | |y |i grega |yo | | ||
|z |zeta |zero, dotze | | |z |zeta |zero, dotze | | ||
Llínea 76: | Llínea 76: | ||
- En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech. | - En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech. | ||
- | ===== | + | ===== S’escriu D (dit) ===== |
- | S’escriu D (dit) ===== | + | |
- En principi i mig de paraula: donar, idea.\\ Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze). | - En principi i mig de paraula: donar, idea.\\ Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze). | ||
Llínea 111: | Llínea 110: | ||
* mig, pero miger. | * mig, pero miger. | ||
* oreig, pero orejar. | * oreig, pero orejar. | ||
- | - No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: | + | - No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: |
* viage, no viatge. | * viage, no viatge. | ||
* juge, no jutge. | * juge, no jutge. | ||
Llínea 192: | Llínea 191: | ||
- En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alqueria, séquia.\\ Si la U se pronuncia, du diéresis, com es diu en el número 3. | - En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alqueria, séquia.\\ Si la U se pronuncia, du diéresis, com es diu en el número 3. | ||
- | - En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: quatre, | + | - En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: quatre, |
- En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I i s’haja de pronunciar portarà diéresis: qüestió, obliqüitat. | - En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I i s’haja de pronunciar portarà diéresis: qüestió, obliqüitat. | ||
Llínea 237: | Llínea 236: | ||
* fracàs, fracassos. | * fracàs, fracassos. | ||
* espés, espessos. | * espés, espessos. | ||
- | * castís, castissos. | ||
* gos, gossos. | * gos, gossos. | ||
* tramús, tramussos. | * tramús, tramussos. | ||
Llínea 263: | Llínea 261: | ||
===== S’escriu X ===== | ===== S’escriu X ===== | ||
- | - En so de [š] (eixida) | + | - En sò de [š] (eixida) |
- Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar. | - Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar. | ||
- Darrere de I: pixar, seguixen, vixca. | - Darrere de I: pixar, seguixen, vixca. | ||
- En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques. | - En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques. | ||
- En final de paraula: exigix, ix. | - En final de paraula: exigix, ix. | ||
- | - En so de [ks] (text) | + | - En sò de [ks] (text) |
- Entre vocals: reflexió, axial. | - Entre vocals: reflexió, axial. | ||
- En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix. | - En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix. | ||
- | - En so de [gz] (exacte) | + | - En sò de [gz] (exacte) |
- En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris. | - En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris. | ||
Llínea 278: | Llínea 276: | ||
- En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar. | - En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar. | ||
- Entre vocals: epopeya, apoyar. | - Entre vocals: epopeya, apoyar. | ||
- | - En el dígraf NY per a representar el so de [n]: pinya, puny. | + | - En el dígraf NY per a representar el sò de [n]: pinya, puny. |
- Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats. | - Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats. | ||
- En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay. | - En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay. | ||
Llínea 300: | Llínea 298: | ||
* LA davant de les paraules host, ira, una (hora). | * LA davant de les paraules host, ira, una (hora). | ||
* LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc. | * LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc. | ||
- | * La davant de les paraules començades per a- privativa: la anormalitat, | + | * LA davant de les paraules començades per a- privativa: la anormalitat, |
- La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: d’estar, d’ahir, d’haver. Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: | - La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: d’estar, d’ahir, d’haver. Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: | ||
===== L’accent ===== | ===== L’accent ===== | ||
- | L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; | + | L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; |
- | - S’accentuen | + | - S’accentuen |
- | - S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s: cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc. | + | - S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de **//-s//**: //cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau,// etc. |
- | - Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: | + | - Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: |
- | - En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les... | + | - En general, els monosílaps no duen accent gràfic: |
- | - Les paraules agudes acabades en ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica: monument, depriment, ajuntament, document, medicament, no obstant, els adverbis en ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: contínuament, | + | - Les paraules agudes acabades en **//ment//** seguixen la regla general d’accentuació gràfica: |
- | - Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, | + | - Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, |
===== La Diéresis ===== | ===== La Diéresis ===== | ||
- | La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la u en grups silàbics a on no es sol pronunciar, o be senyalar en determinats casos el hiat o inexistència de diftonc. | + | La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la //u// en grups silàbics a on no es sol pronunciar, o be senyalar en determinats casos el hiat o inexistència de diftonc. |
- | - En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles d’accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, agraíem; pero països, veïns, agraïx. | + | - En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles d’accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: |
- | - S’escriu diéresis damunt de la u quan esta es pronuncia en les sílabes qüe, qüi, güe, güi: qüestions, llengües, aqüífer, ambigüitat. | + | - S’escriu diéresis damunt de la //u// quan esta es pronuncia en les sílabes |
- | - Porten diéresis la u i la i darrere d’una vocal quan no formen diftonc ni porten accent gràfic segons les regles generals: peüc, raïm, ablaürat, agraïa, roïns, raïmet, veïnat, gratuït, succeït, malaït, traïdor, agraïment, continuïtat, | + | - Porten diéresis la //u// i la //i// darrere d’una vocal quan no formen diftonc ni porten accent gràfic segons les regles generals: |
===== Accentuació diacrítica ===== | ===== Accentuació diacrítica ===== | ||
Llínea 326: | Llínea 324: | ||
La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu diacrítica. | La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu diacrítica. | ||
- | * Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, mes no el que més. Te vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn. | + | * Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: |
- | * Entre dos o més paraules homógrafes, | + | * Entre dos o més paraules homógrafes, |
^En accent diacrític | ^En accent diacrític | ||
Llínea 387: | Llínea 385: | ||
|**vós** (pronom fort: vós, el rei) |**vos** (pronom dèbil: vos ho dic) | | |**vós** (pronom fort: vós, el rei) |**vos** (pronom dèbil: vos ho dic) | | ||
- | * Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre. | + | * Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: |
|**cap** (pronom; preposició; | |**cap** (pronom; preposició; | ||
Llínea 412: | Llínea 410: | ||
==== Interrogatius i exclamatius ==== | ==== Interrogatius i exclamatius ==== | ||
- | S’accentuen els interrogatius i exclamatius que tenen homógrafs homòfons no interrogatius ni exclamatius: | + | S’accentuen els interrogatius i exclamatius que tenen homógrafs homòfons no interrogatius ni exclamatius: |
===== Guió ===== | ===== Guió ===== |