Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<

Site Tools

Vosté està ací: Llengua Valenciana » Documents » Ortografia de la Llengua Valenciana

Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

Both sides previous revisionPrevious revision
Next revision		Previous revision
Last revisionBoth sides next revision
documents:ortografia:start [18/04/2013 15:58] – Bernatdocuments:ortografia:start [23/01/2014 18:00] – edició externa 127.0.0.1
Llínea 1: Llínea 1:
-====== Ortografia ======+====== Ortografia de la Llengua Valenciana ======
  
 ===== Les lletres ===== ===== Les lletres =====
Llínea 76: Llínea 76:
     - En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.     - En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.
  
-=====  +===== S’escriu D (dit) =====
-S’escriu D (dit) =====+
  
   - En principi i mig de paraula: donar, idea.\\ Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).   - En principi i mig de paraula: donar, idea.\\ Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
Llínea 111: Llínea 110:
       * mig, pero miger.       * mig, pero miger.
       * oreig, pero orejar.       * oreig, pero orejar.
-    - No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:+    - No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
       * viage, no viatge.       * viage, no viatge.
       * juge, no jutge.       * juge, no jutge.
Llínea 237: Llínea 236:
     * fracàs, fracassos.      * fracàs, fracassos. 
     * espés, espessos.     * espés, espessos.
-    * castís, castissos. 
     * gos, gossos.     * gos, gossos.
     * tramús, tramussos.     * tramús, tramussos.
Llínea 263: Llínea 261:
 ===== S’escriu X ===== ===== S’escriu X =====
  
-  - En so de [š] (eixida)+  - En sò de [š] (eixida)
     - Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.     - Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
     - Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.     - Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
     - En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.     - En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
     - En final de paraula: exigix, ix.     - En final de paraula: exigix, ix.
-  - En so de [ks] (text)+  - En sò de [ks] (text)
     - Entre vocals: reflexió, axial.     - Entre vocals: reflexió, axial.
     - En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.     - En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.
-  - En so de [gz] (exacte)+  - En sò de [gz] (exacte)
     - En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.     - En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.
  
Llínea 278: Llínea 276:
   - En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.   - En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
   - Entre vocals: epopeya, apoyar.    - Entre vocals: epopeya, apoyar. 
-  - En el dígraf NY per a representar el so de [n]: pinya, puny.+  - En el dígraf NY per a representar el sò de [n]: pinya, puny.
   - Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats.   - Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats.
   - En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.   - En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.
Llínea 305: Llínea 303:
 ===== L’accent ===== ===== L’accent =====
  
-L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té set vocals: a, e,(ę), i, o, (o), u. La a es considera sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.+L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té set vocals: a, e,(ę), i, o, (ǫ), u. La //a// es considera sempre oberta. La //i// i la //u// es consideren sempre tancades. La //e// i la //o// poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran gràficament: //tècnica, perla, tònica, porta//.
  
-  - S’accentuen  gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us), i les acabades en -en: tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, ningú, arròs, tramús; pero no les acabades en diftonc, seguit o no de -: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc. per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay, Alcoy, etc. +  - S’accentuen  gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica **//-a, -e, -i, -o, -u//**, en vocal tònica més **//s (-as, -es, -is, -os, -us)//**, i les acabades en **//-en//**: //tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, ningú, arròs, tramús//; pero no les acabades en diftonc, seguit o no de **//-s//**: //renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi,// etc. per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc //Llombay, Alcoy,// etc. 
-  - S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s: cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc. +  - S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de **//-s//**: //cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau,// etc. 
-  - Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament:: música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava. +  - Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: //música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava//. 
-  - En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les... +  - En general, els monosílaps no duen accent gràfic: //baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les//... 
-  - Les paraules agudes acabades en ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica: monument, depriment, ajuntament, document, medicament, no obstant, els adverbis en ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament, amplament. +  - Les paraules agudes acabades en **//ment//** seguixen la regla general d’accentuació gràfica: //monument, depriment, ajuntament, document, medicament,// no obstant, els adverbis en **//ment//** duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: //contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament,// pero //bonament, fredament, amplament//. 
-  - Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo.+  - Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: //cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo//.
  
 ===== La Diéresis ===== ===== La Diéresis =====
  
-La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la u en grups silàbics a on no es sol pronunciar, o be senyalar en determinats casos el hiat o inexistència de diftonc.+La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la //u// en grups silàbics a on no es sol pronunciar, o be senyalar en determinats casos el hiat o inexistència de diftonc.
  
-  - En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles d’accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, agraíem; pero països, veïns, agraïx. +  - En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles d’accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: //país, veí, agraíem//; pero //països, veïns, agraïx//. 
-  - S’escriu diéresis damunt de la u quan esta es pronuncia en les sílabes qüe, qüi, güe, güi: qüestions, llengües, aqüífer, ambigüitat. +  - S’escriu diéresis damunt de la //u// quan esta es pronuncia en les sílabes **//qüe, qüi, güe, güi//**: //qüestions, llengües, aqüífer, ambigüitat//. 
-  - Porten diéresis la u i la i darrere d’una vocal quan no formen diftonc ni porten accent gràfic segons les regles generals: peüc, raïm, ablaürat, agraïa, roïns, raïmet, veïnat, gratuït, succeït, malaït, traïdor, agraïment, continuïtat, substituïx, sobreïx, constituïxen, fortuïta, reduïda, reduïdes. S’exceptuen d’esta regla l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir; també la i, u darrere dels prefixos a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-, etc., i la i dels sufixos -isme, -ismes, -iste, -ista, -istes, -ible, -ibles: aduir, agraint, reunió, contraindicació, egoisme, increible.+  - Porten diéresis la //u// i la //i// darrere d’una vocal quan no formen diftonc ni porten accent gràfic segons les regles generals: //peüc, raïm, ablaürat, agraïa, roïns, raïmet, veïnat, gratuït, succeït, malaït, traïdor, agraïment, continuïtat, substituïx, sobreïx, constituïxen, fortuïta, reduïda, reduïdes//.\\ S’exceptuen d’esta regla l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en **//-air, -eir, -oir, -uir//**; també la //i, u// darrere dels prefixos **//a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-,//** etc., i la //i// dels sufixos **//-isme, -ismes, -iste, -ista, -istes, -ible, -ibles//**: //aduir, agraint, reunió, contraindicació, egoisme, increible//.
  
 ===== Accentuació diacrítica ===== ===== Accentuació diacrítica =====
Llínea 326: Llínea 324:
 La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu diacrítica.  La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu diacrítica. 
  
-  * Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, mes no el que més. Te  vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn. +  * Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: //M’agrada el **més** de maig, **mes** no el que **més**. **Te** vol donar un **té** que **té** guardat. **Són** les paraules de **son** pare les que li lleven la **sòn**//. 
-  * Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: El forment no està molt ben mòlt. No sòlc fer mai un solc dret. Lo que aquella dòna li dona no és bo.+  * Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: //El forment no està **molt** ben **mòlt**. No **sòlc** fer mai un **solc** dret. Lo que aquella **dòna** li **dona** no és bo//.
  
 ^En accent diacrític  ^Sense accent diacrític  ^ ^En accent diacrític  ^Sense accent diacrític  ^
Llínea 387: Llínea 385:
 |**vós** (pronom fort: vós, el rei)  |**vos** (pronom dèbil: vos ho dic)  | |**vós** (pronom fort: vós, el rei)  |**vos** (pronom dèbil: vos ho dic)  |
  
-  * Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.+  * Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: //Ell **vol** que el **vol** del colom siga més ràpit. El **sol** no **sol** calfar massa el **sol** del meu terrat, i no del meu terrat **sol**. Li **roba** la poca **roba** que té. Els **ràpits** d’este riu no són més **ràpits** que els de qualsevol atre//.
  
 |**cap** (pronom; preposició; substantiu: part del cos)  | |**cap** (pronom; preposició; substantiu: part del cos)  |
Llínea 412: Llínea 410:
 ==== Interrogatius i exclamatius ==== ==== Interrogatius i exclamatius ====
  
-S’accentuen els interrogatius i exclamatius que tenen homógrafs homòfons no interrogatius ni exclamatius: qué, quàn, cóm, quí, quànt, ón: ¿Que quàn vindré? sé cóm dir-ho, com tampoc sé qué dir. Lo que sí sé és de quàntes coses i de quí depén. ¡Quin embolic! ¿A ón anem a parar?+S’accentuen els interrogatius i exclamatius que tenen homógrafs homòfons no interrogatius ni exclamatius: //qué, quàn, cóm, quí, quànt, ón: ¿Que quàn vindré? sé cóm dir-ho, com tampoc sé qué dir. Lo que sí sé és de quàntes coses i de quí depén. ¡Quin embolic! ¿A ón anem a parar?//
  
 ===== Guió ===== ===== Guió =====
Fundació Pública des de 1915. 109 anys al servici de la llengua valenciana.
C/ Avellanes, 26 - 46003 VALÉNCIA. Tel. 96 391 69 65. Fax 96 391 56 94.