Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

--- documents:ortografia:start [18/04/2013 15:58] – Bernat
+++ documents:ortografia:start [11/08/2021 13:13] (Actual) – Bernat
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-====== Ortografia ======
+====== Ortografia de la Llengua Valenciana ======
 ===== Les lletres =====
@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 ^Lletra  ^Nom  ^Eixemple  ^
 |a  |a  |aigua  |
-|b  |be  |barca  |
+|b  |be o be alta  |barca  |
 |c  |ce  |cendra, casa  |
-|ç  |cedeta  |llançar  |
+|ç  |cedeta o ce trencada  |llançar  |
-|ch  |che  |chica  |
+|ch  |che o ce hac  |chica  |
 |d  |de  |dacsa  |
 |e  |e  |era, tendre  |
-|f  |efe  |figuera  |
+|f  |ef (efe)  |figuera  |
 |g  |ge  |gàbia, giner  |
-|h  |haig  |herba  |
+|h  |hac  |herba  |
 |i  |i  |idea  |
 |j  |jota  |jornada  |
 |k  |ka  |kantià  |
-|l  |ele  |lux  |
+|l  |el (ele)  |lux  |
-|ll  |elle  |llanda  |
+|ll  |ell (elle) o doble el  |llanda  |
-|m  |eme  |mare  |
+|m  |em (eme)  |mare  |
-|n  |ene  |navaixa  |
+|n  |en (ene)  |navaixa  |
-|ny  |enye  |nyespla  |
+|ny  |eny (enye) o en i grega  |nyespla  |
 |o  |o  |òpera, sopa  |
 |p  |pe  |pedra  |
 |q  |cu  |quatre, queda  |
-|r  |ere  |cara  |
+|r  |er (erre)  |cara  |
-|rr  |erre  |carro  |
+|rr  |doble er (doble erre)  |carro  |
-|s  |ese  |Senyera, posa  |
+|s  |es (esse)  |Senyera, posa  |
-|ss  |esse  |passar  |
+|ss  |doble es (doble esse)  |passar  |
 |t  |te  |terme  |
 |u  |u  |una  |
-|v  |ve  |vell  |
+|v  |ve o ve baixa |vell  |
 |w  |ve doble  |water  |
-|x  |xe, equis  |bruixa, examen  |
+|x  |eix o xe  |bruixa, examen  |
 |y  |i grega  |yo  |
 |z  |zeta  |zero, dotze  |
@@ Llínea 76: / Llínea 76: @@
     - En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech.
-=====
+===== S’escriu D (dit) =====
-S’escriu D (dit) =====
   - En principi i mig de paraula: donar, idea.\\ Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
@@ Llínea 111: / Llínea 110: @@
       * mig, pero miger.
       * oreig, pero orejar.
-    - No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
+    - No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició:
       * viage, no viatge.
       * juge, no jutge.
@@ Llínea 237: / Llínea 236: @@
     * fracàs, fracassos.
     * espés, espessos.
-    * castís, castissos.
     * gos, gossos.
     * tramús, tramussos.
@@ Llínea 263: / Llínea 261: @@
 ===== S’escriu X =====
-  - En so de [š] (eixida)
+  - En sò de [š] (eixida)
     - Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
     - Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
     - En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
     - En final de paraula: exigix, ix.
-  - En so de [ks] (text)
+  - En sò de [ks] (text)
     - Entre vocals: reflexió, axial.
     - En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.
-  - En so de [gz] (exacte)
+  - En sò de [gz] (exacte)
     - En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.
@@ Llínea 278: / Llínea 276: @@
   - En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar.
   - Entre vocals: epopeya, apoyar.
-  - En el dígraf NY per a representar el so de [n]: pinya, puny.
+  - En el dígraf NY per a representar el sò de [n]: pinya, puny.
   - Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats.
   - En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.
@@ Llínea 305: / Llínea 303: @@
 ===== L’accent =====
-L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té set vocals: a, e,(ę), i, o, (o), u. La a es considera sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran gràficament: tècnica, perla, tònica, porta.
+L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té set vocals: a, e,(ę), i, o, (ǫ), u. La //a// es considera sempre oberta. La //i// i la //u// es consideren sempre tancades. La //e// i la //o// poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran gràficament: //tècnica, perla, tònica, porta//.
-  - S’accentuen  gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us), i les acabades en -en: tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, ningú, arròs, tramús; pero no les acabades en diftonc, seguit o no de -: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc. per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay, Alcoy, etc.
+  - S’accentuen  gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica **//-a, -e, -i, -o, -u//**, en vocal tònica més **//s (-as, -es, -is, -os, -us)//**, i les acabades en **//-en//**: //tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, ningú, arròs, tramús//; pero no les acabades en diftonc, seguit o no de **//-s//**: //renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi,// etc. per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc //Llombay, Alcoy,// etc.
-  - S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s: cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc.
+  - S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de **//-s//**: //cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau,// etc.
-  - Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament:: música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava.
+  - Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: //música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava//.
-  - En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les...
+  - En general, els monosílaps no duen accent gràfic: //baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les//...
-  - Les paraules agudes acabades en ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica: monument, depriment, ajuntament, document, medicament, no obstant, els adverbis en ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament, amplament.
+  - Les paraules agudes acabades en **//ment//** seguixen la regla general d’accentuació gràfica: //monument, depriment, ajuntament, document, medicament,// no obstant, els adverbis en **//ment//** duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: //contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament,// pero //bonament, fredament, amplament//.
-  - Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo.
+  - Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: //cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo//.
 ===== La Diéresis =====
-La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la u en grups silàbics a on no es sol pronunciar, o be senyalar en determinats casos el hiat o inexistència de diftonc.
+La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la //u// en grups silàbics a on no es sol pronunciar, o be senyalar en determinats casos el hiat o inexistència de diftonc.
-  - En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles d’accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: país, veí, agraíem; pero països, veïns, agraïx.
+  - En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles d’accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: //país, veí, agraíem//; pero //països, veïns, agraïx//.
-  - S’escriu diéresis damunt de la u quan esta es pronuncia en les sílabes qüe, qüi, güe, güi: qüestions, llengües, aqüífer, ambigüitat.
+  - S’escriu diéresis damunt de la //u// quan esta es pronuncia en les sílabes **//qüe, qüi, güe, güi//**: //qüestions, llengües, aqüífer, ambigüitat//.
-  - Porten diéresis la u i la i darrere d’una vocal quan no formen diftonc ni porten accent gràfic segons les regles generals: peüc, raïm, ablaürat, agraïa, roïns, raïmet, veïnat, gratuït, succeït, malaït, traïdor, agraïment, continuïtat, substituïx, sobreïx, constituïxen, fortuïta, reduïda, reduïdes. S’exceptuen d’esta regla l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir; també la i, u darrere dels prefixos a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-, etc., i la i dels sufixos -isme, -ismes, -iste, -ista, -istes, -ible, -ibles: aduir, agraint, reunió, contraindicació, egoisme, increible.
+  - Porten diéresis la //u// i la //i// darrere d’una vocal quan no formen diftonc ni porten accent gràfic segons les regles generals: //peüc, raïm, ablaürat, agraïa, roïns, raïmet, veïnat, gratuït, succeït, malaït, traïdor, agraïment, continuïtat, substituïx, sobreïx, constituïxen, fortuïta, reduïda, reduïdes//.\\ S’exceptuen d’esta regla l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en **//-air, -eir, -oir, -uir//**; també la //i, u// darrere dels prefixos **//a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-,//** etc., i la //i// dels sufixos **//-isme, -ismes, -iste, -ista, -istes, -ible, -ibles//**: //aduir, agraint, reunió, contraindicació, egoisme, increible//.
 ===== Accentuació diacrítica =====
@@ Llínea 326: / Llínea 324: @@
 La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu diacrítica.
-  * Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, mes no el que més. Te  vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.
+  * Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: //M’agrada el **més** de maig, **mes** no el que **més**. **Te** vol donar un **té** que **té** guardat. **Són** les paraules de **son** pare les que li lleven la **sòn**//.
-  * Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: El forment no està molt ben mòlt. No sòlc fer mai un solc dret. Lo que aquella dòna li dona no és bo.
+  * Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: //El forment no està **molt** ben **mòlt**. No **sòlc** fer mai un **solc** dret. Lo que aquella **dòna** li **dona** no és bo//.
 ^En accent diacrític  ^Sense accent diacrític  ^
@@ Llínea 387: / Llínea 385: @@
 |**vós** (pronom fort: vós, el rei)  |**vos** (pronom dèbil: vos ho dic)  |
-  * Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.
+  * Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: //Ell **vol** que el **vol** del colom siga més ràpit. El **sol** no **sol** calfar massa el **sol** del meu terrat, i no del meu terrat **sol**. Li **roba** la poca **roba** que té. Els **ràpits** d’este riu no són més **ràpits** que els de qualsevol atre//.
 |**cap** (pronom; preposició; substantiu: part del cos)  |
@@ Llínea 412: / Llínea 410: @@
 ==== Interrogatius i exclamatius ====
-S’accentuen els interrogatius i exclamatius que tenen homógrafs homòfons no interrogatius ni exclamatius: qué, quàn, cóm, quí, quànt, ón: ¿Que quàn vindré? sé cóm dir-ho, com tampoc sé qué dir. Lo que sí sé és de quàntes coses i de quí depén. ¡Quin embolic! ¿A ón anem a parar?
+S’accentuen els interrogatius i exclamatius que tenen homógrafs homòfons no interrogatius ni exclamatius: //qué, quàn, cóm, quí, quànt, ón: ¿Que quàn vindré? sé cóm dir-ho, com tampoc sé qué dir. Lo que sí sé és de quàntes coses i de quí depén. ¡Quin embolic! ¿A ón anem a parar?//
 ===== Guió =====

Site Tools

Diferències