Diferències

Ací es mostren les diferències entre dos versions de la pàgina.

Link to this comparison view

documents:ortografia:start [21/04/2013 21:33]
Bernat
documents:ortografia:start [23/01/2014 18:00]
Llínea 1: Llínea 1:
-====== Ortografia de la Llengua Valenciana ====== 
- 
-===== Les lletres ===== 
- 
-^Lletra ​ ^Nom  ^Eixemple ​ ^ 
-|a  |a  |aigua ​ | 
-|b  |be  |barca ​ | 
-|c  |ce  |cendra, casa  | 
-|ç  |cedeta ​ |llançar ​ | 
-|ch  |che  |chica ​ | 
-|d  |de  |dacsa ​ | 
-|e  |e  |era, tendre ​ | 
-|f  |efe  |figuera ​ | 
-|g  |ge  |gàbia, giner  | 
-|h  |haig  |herba ​ | 
-|i  |i  |idea  | 
-|j  |jota  |jornada ​ | 
-|k  |ka  |kantià ​ | 
-|l  |ele  |lux  | 
-|ll  |elle  |llanda ​ | 
-|m  |eme  |mare  | 
-|n  |ene  |navaixa ​ | 
-|ny  |enye  |nyespla ​ | 
-|o  |o  |òpera, sopa  | 
-|p  |pe  |pedra ​ | 
-|q  |cu  |quatre, queda  | 
-|r  |ere  |cara  | 
-|rr  |erre  |carro ​ | 
-|s  |ese  |Senyera, posa  | 
-|ss  |esse  |passar ​ | 
-|t  |te  |terme ​ | 
-|u  |u  |una  | 
-|v  |ve  |vell  | 
-|w  |ve doble  |water ​ | 
-|x  |xe, equis  |bruixa, examen ​ | 
-|y  |i grega  |yo  | 
-|z  |zeta  |zero, dotze  | 
- 
-===== S’escriu B (batre) ===== 
- 
-  - En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte. 
-  - En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar,​ subproducte. 
-  - Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen. 
-  - Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B: 
-    * àrap, no àrab, pero arabisar 
-    * verp, no verb, pero verbal 
-    * mossàrap, no mossàrab, pero mossarabisme 
- 
-===== S’escriu C ===== 
- 
-  - En sò de [k] (colp) 
-    - Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. 
-    - En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà. 
-    - Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. 
-    - En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: 
-      * pròlec, no pròleg, pero prologar 
-      * fanc, no fang, pero fangós 
-  - En sò de [s] (cendra) 
-    - Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. 
-    - Davant de A, O, U escriurem ç (cedeta): caçar, llançol, vençut. 
-    - En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: 
-      * capaç, capacitat 
-      * comerç, comerciar. 
-    - En els sufixos –aç/​–aça,​ –uç/​–uça (aumentatius,​ despectius) i –iç/​–iça (matèria o tendència):​ bonaç, malaltuç, pastiç. 
- 
-===== S’escriu Ç ===== 
- 
-(vore C, 2.2., 2.3. i 2.4.) 
- 
-===== S’escriu CH ===== 
- 
-  - En sò de [č] (chic) 
-    - Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, clòchina, archiu. 
-    - En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3.). 
-  - En sò de [k] (March) 
-    - En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech. 
- 
-=====  
-S’escriu D (dit) ===== 
- 
-  - En principi i mig de paraula: donar, idea.\\ Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze). 
-  - En el grup consonàntic DR: dragó, moldre. 
-  - Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: 
-    * vert, no verd, pero verdor. 
-    * reverent, no reverend, pero reverenda. 
- 
-===== S’escriu F (farina) ===== 
- 
-  - Inicial, interior i fi de paraula: fer, corfa, bufa, baf. 
-  - En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o se mantinga: 
-    * serf, no serv, pero servir. 
-    * tuf, no tuv, pero atufar. 
- 
-===== S’escriu G ===== 
- 
-  - En sò de [g] (gat) 
-    - Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua. 
-    - Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita. 
-    - Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan es pronuncie: aigües, llingüístic. 
-    - En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle. 
-    - Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància.\\ Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia,​ tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats. 
-    - Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: 
-      * amic, no amig, pero amiga. 
-      * rec, no reg, pero regar. 
-      * amarc, no amarg, pero amargar. 
-      * sanc, no sang, pero sangonera. 
-  - En sò de [ğ] (girar) 
-    - En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.\\ Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic. 
-    - En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga. 
-    - En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: 
-      * mig, pero miger. 
-      * oreig, pero orejar. 
-    - No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: 
-      * viage, no viatge. 
-      * juge, no jutge. 
-      * llenguage, no llenguatge. 
-      * correja, no corretja. 
-  - En sò de [č] (roig) 
-    - En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia). 
-    - En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig. 
-    - En posició final de paraula apareix sempre [č], representat per IG, G, encara que en derivar es transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos): 
-      * trapig, trapigen. 
-      * mig, mija. 
-      * despaig, despachar. 
- 
-===== S’escriu H (heretar) ===== 
- 
-No té cap de sò. 
- 
-  - En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s’ha conservat per l’us: herba, hui, hivern. 
-  - No l’escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic s’han escrit aixina des d’un principi: avorrir. 
- 
-===== S’escriu J (jardí) ===== 
- 
-  - En posició inicial i interior de paraula davant de A, O, U: jaqueta, jove, jugar, puja, rajola, ajunta. 
-  - Davant de –ecc–, –ect–: objecte, objecció, subjecte, objectiu (excepcions vore Y, 4.). 
-  - Davant de E (vore G, 2.1.). 
-  - No escriurem TJ (vore G, 2.4.), sino J: 
-    * plaja, no platja. 
-    * mija, no mitja. 
-  - Darrere de prefix AD: adjacent. 
- 
-===== S’escriu K (York) ===== 
- 
-  - Només s’escriu en paraules d’orige estranger o tècniques: Kant, krausisme. 
- 
-===== S’escriu L (lenta) ===== 
- 
-  - En inicial de paraula: local, líquit. 
-  - En interior i fi de paraula: almagasén, dol. 
-  - En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: blau, clau, flama, glop, plat, noblea, aclamar, unflar, aglutinar, aplanar. 
- 
-===== S’escriu LL (llanda) ===== 
- 
-  - En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla. 
- 
-===== S’escriu M (mana) ===== 
- 
-  - En inicial, interior, i final de paraula: mar, mestre, flama, camí, fum, estem. 
-  - Davant de P, B, M: rompre, gamba, immortal.\\ Excepte en paraules compostes que ajunten N final a M inicial: enmig, granment. 
-  - En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: circumstància,​ circumnavegació,​ circumferència. 
-  - Mai davant de V ni F: enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2. i M 3.). 
-  - No escriurem el grup TM, representant M doble, que ha desaparegut en la llengua valenciana. 
-    * semana, no setmana. 
-    * sometre, no sotmetre. 
-  - No escriurem el grup MP sino solament N quan la pronunciem, encara que per raons etimològiques s’haja usat: 
-    * atentar, no atemptar. 
-    * pronte, no prompte. 
- 
-===== S’escriu N (nas) ===== 
- 
-  - En inicial, interior i fi de paraula: niu, lluna, món. 
-  - Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: confiar, enfadar, inflamar.\\ Excepte els cultismes: émfasis, emfisema, emfiteusis, àmfora. 
-  - Davant de consonant, excepte B, M, P: enveja, confit, planta, gandul. 
-  - Davant de M per excepció, en paraules que ajunten N final a M inicial: enmig, granment. 
- 
-===== S’escriu NY (pany) ===== 
- 
-  - En inicial, interior i fi de paraula: nyespla, pinyó, riny. 
- 
-===== S’escriu P (posar) ===== 
- 
-  - En posició inicial de paraula: puny. 
-  - En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse.\\ Excepte: dissabte, dubte, sobte. 
-  - En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural es conserva) se transforme en B o se mantinga: 
-    * cap, no cab pero cabut. 
-    * llop, no llob, pero lloba. 
-    * colp, no colb, pero colpejar. 
-    * adop, no adob, pero adobar. 
- 
-===== S’escriu Q (quinze) ===== 
- 
-  - En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alqueria, séquia.\\ Si la U se pronuncia, du diéresis, com es diu en el número 3. 
-  - En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: quatre, quotidià.\\ Excepte: ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu. 
-  - En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I i s’haja de pronunciar portarà diéresis: qüestió, obliqüitat. 
- 
-===== S’escriu R ===== 
- 
-  - En sò de [R] (carreter) 
-    - En inicial de paraula: roda, rajola. 
-    - En interior de paraula darrere de M, N, S: somriure, enriquir, israelí. 
-  - En sò de [r] (cara) 
-    - En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor. 
-    - En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar. 
- 
-===== S’escriu RR (guerra) ===== 
- 
-  - En posició intervocàlica:​ carro, errar. 
- 
-===== S’escriu S ===== 
- 
-  - En sò de [s] (sap) 
-    - En inicial de paraula: solt, sabut. 
-    - Darrere de consonant: ansa, dacsa. 
-    - Darrere dels prefixos llatins i grecs: ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc., i de la a- en valor negatiu: asilàbic. 
-    - En final de paraula encara que en derivar es conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda: 
-      * mes, mesos. 
-      * nas, nassos. 
-  - En sò de [z] (cosa) 
-    - En posició intervocàlica:​ casa, promesa. 
-    - En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: desaiguar, desheretar, desviure. 
-    - En els participis: d’entés, entesa, entesos, enteses; d’imprés,​ impresa, impresos, impreses. 
-    - En derivats de gentilicis: 
-      * andalús, andalusos. 
-      * francés, francesos. 
-    - En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec. 
-      * abat, abadesa. 
-      * duc, duquesa. 
-      * príncip, princesa. 
- 
-===== S’escriu SS (passar) ===== 
- 
-  - En posició intervocàlica:​ posseir, massa. 
-  - En les paraules començades pels sons a + s (ass) + una atra vocal: assimilar.\\ Excepte: ase, Àsia, asil; també darrere del prefix negatiu A (que se pronuncia S sorda): asimètric. 
-  - En els sufixos –íssim, –íssima: ​ boníssim, cregudíssima. 
-  - En alguns derivats de les paraules que acaben en –as, –es, –is, –os, –us. 
-    * fracàs, fracassos. ​ 
-    * espés, espessos. 
-    * gos, gossos. 
-    * tramús, tramussos. 
-  - Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: dessecat, dissoldre. 
- 
-===== S’escriu T (tornar) ===== 
- 
-  - Inicial i interior de paraula: toca, costella, setze. 
-  - En el grup consonàntic TR: truc, atraure. 
-  - En el prefix grec AT-: atmòsfera (vore D, 1) 
-  - Davant de Z: dotze. 
-  - En posició final de paraula posarem sempre T encara que en derivar se transforme en D o se conserve: 
-    * fort, fortalea. 
-    * cert, certea. 
-    * càlit, no càlid, pero caliditat. 
-    * abat, no abad, pero abadia. 
- 
-===== S’escriu V (vindre) ===== 
- 
-  - En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall. 
-  - En les terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu:​ -AVA, -AVES, -AVA, -ÀVEM, -ÀVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en –AR. 
-  - Mai en posició final de paraula encara que en derivar s’escriga V: 
-    * serf, no serv, pero servir. 
- 
-===== S’escriu X ===== 
- 
-  - En sò de [š] (eixida) 
-    - Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar. 
-    - Darrere de I: pixar, seguixen, vixca. 
-    - En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques. 
-    - En final de paraula: exigix, ix. 
-  - En sò de [ks] (text) 
-    - Entre vocals: reflexió, axial. 
-    - En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix. 
-  - En sò de [gz] (exacte) 
-    - En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris. 
- 
-===== S’escriu Y (yo) ===== 
- 
-  - En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtaposar. 
-  - Entre vocals: epopeya, apoyar. ​ 
-  - En el dígraf NY per a representar el sò de [n]: pinya, puny. 
-  - Davant de -ecc-, -ect- en les paraules: proyecte i derivats. 
-  - En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay. 
- 
-===== S’escriu Z (zero) ===== 
- 
-  - En inici i interior de paraula: zona, dotze. 
-  - En totes les paraules començades pel prefix ZOO-: zoologia. 
-  - En les terminacions –zoari, -zoic: protozoari, benzoic. 
- 
-===== Apòstrof ===== 
- 
-És un signe ortogràfic (‘) que es posa en unir certes paraules, elidint una vocal. 
-Les paraules que poden presentar la forma apostrofada són: 
-  - Els pronoms personals dèbils: ME, TE, SE, LO, NOS, LOS, NE. 
-    - Darrere de verp que acabe en vocal: porta’m, penja’n. 
-    - Davant de verp que comence per vocal o haig: s’entén, s’haguera. 
-    - En les combinacions binàries i ternàries de pronoms: se’n va, se’ls hi menja. 
-  - Els artículs determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: l’home, l’indústria,​ l’espiritista. Excepte: 
-    * EL o LA davant de paraula començada per semiconsonant. 
-    * LA davant de les paraules host, ira, una (hora). 
-    * LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc. 
-    * LA davant de les paraules començades per a- privativa: la anormalitat,​ etc.\\ Les preposicions A, DE, PER més l’artícul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL. 
-  - La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: d’estar, d’ahir, d’haver. Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant:​ de hui. 
- 
-===== L’accent ===== 
- 
-L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament;​ l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té set vocals: a, e,(ę), i, o, (ǫ), u. La //a// es considera sempre oberta. La //i// i la //u// es consideren sempre tancades. La //e// i la //o// poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran gràficament:​ //tècnica, perla, tònica, porta//. 
- 
-  - S’accentuen ​ gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica **//-a, -e, -i, -o, -u//**, en vocal tònica més **//s (-as, -es, -is, -os, -us)//**, i les acabades en **//​-en//​**:​ //tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, ningú, arròs, tramús//; pero no les acabades en diftonc, seguit o no de **//-s//**: //renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi,// etc. per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc //Llombay, Alcoy,// etc. 
-  - S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de **//-s//**: //cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau,// etc. 
-  - Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament:​ //música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava//. 
-  - En general, els monosílaps no duen accent gràfic: //baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les//... 
-  - Les paraules agudes acabades en **//​ment//​** seguixen la regla general d’accentuació gràfica: //monument, depriment, ajuntament, document, medicament,//​ no obstant, els adverbis en **//​ment//​** duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: //​contínuament,​ poèticament,​ esporàdicament,​ mèdicament,//​ pero //bonament, fredament, amplament//​. 
-  - Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació,​ i el verp seguix la regla general: //​cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la,​ sorprén-lo//​. 
- 
-===== La Diéresis ===== 
- 
-La diéresis (¨) té per funció senyalar la pronunciació de la //u// en grups silàbics a on no es sol pronunciar, o be senyalar en determinats casos el hiat o inexistència de diftonc. 
- 
-  - En els casos de coincidència de diéresis i accent sobre una mateixa vocal tònica, les regles d’accentuació gràfica tenen preferència sobre la diéresis: //país, veí, agraíem//; pero //països, veïns, agraïx//. 
-  - S’escriu diéresis damunt de la //u// quan esta es pronuncia en les sílabes **//qüe, qüi, güe, güi//**: //​qüestions,​ llengües, aqüífer, ambigüitat//​. 
-  - Porten diéresis la //u// i la //i// darrere d’una vocal quan no formen diftonc ni porten accent gràfic segons les regles generals: //peüc, raïm, ablaürat, agraïa, roïns, raïmet, veïnat, gratuït, succeït, malaït, traïdor, agraïment, continuïtat,​ substituïx,​ sobreïx, constituïxen,​ fortuïta, reduïda, reduïdes//​.\\ S’exceptuen d’esta regla l’infinitiu,​ el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en **//-air, -eir, -oir, -uir//**; també la //i, u// darrere dels prefixos **//a-, anti-, auto-, bi-, bio-, co-, contra-, extra-, gastro-, intra-, macro-, micro-, neo-, poli-, quasi-, radio-, re-, ultra-,//** etc., i la //i// dels sufixos **//-isme, -ismes, -iste, -ista, -istes, -ible, -ibles//**: //aduir, agraint, reunió, contraindicació,​ egoisme, increible//​. 
- 
-===== Accentuació diacrítica ===== 
- 
-La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu diacrítica. ​ 
- 
-  * Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: //​M’agrada el **més** de maig, **mes** no el que **més**. **Te** vol donar un **té** que **té** guardat. **Són** les paraules de **son** pare les que li lleven la **sòn**//. 
-  * Entre dos o més paraules homógrafes,​ pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/​tancada),​ s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: //El forment no està **molt** ben **mòlt**. No **sòlc** fer mai un **solc** dret. Lo que aquella **dòna** li **dona** no és bo//. 
- 
-^En accent diacrític ​ ^Sense accent diacrític ​ ^ 
-|**bè** (belit; pujar o dur al bè)  |**be** (possessió o adverbi) | 
-|**bès** (belits) ​ |**bes** (acció de besar) | 
-|**chèc** i **chècs** (document mercantil) ​ |**chec** i **checs** (de la República Checa) ​ | 
-|**chòp** i **chòps** (soroll; chopat) ​ |**chop** i **chops** (arbre) ​ | 
-|**còbra** i **còbres** (verp cobrar: còbra açò, còbres molt)  |**cobra** i **cobres** (serp) ​ | 
-|**cóm** (interrogatiu i exclamatiu: ¿cóm és?, cóm dir-ho) ​ |**com** (comparatiu:​ és com tu)  | 
-|**còla** i **còles** (verp colar) ​ |**cola** i **coles** (pegament) ​ | 
-|**còure** (verp) ​ |**coure** (metal) ​ | 
-|**dèu** (10)  |**deu** (deïtat; verp deure: ell deu diners) ​ | 
-|**dò** (gràcia, be)  |**do** (nota musical) ​ | 
-|**dòna** i **dònes** (substantiu:​ la dòna, les dònes) ​ |**dona** i **dones** (verp donar) ​ | 
-|**és** (verp ser: ell és ric)  |**es** (pronom: es parla rus)  | 
-|**fòc** i **fòcs** (combustió) ​ |**foc** i **focs** (de llum elèctrica) ​ | 
-|**fòn** (verp fondre: es fòn el formage) ​ |**fon** (verp ser: fon un gran acte; post d’un barril circular) ​ | 
-|**fòra** (en l’exterior) ​ |**fora** (verp ser: si ell fora ric)  | 
-|**gèl**, **gèls** ​ (aigua solidificada) ​ |**gel**, **gels** (estat gelatinós; sabó gelatinós) ​ | 
-|**gòlf** (deport) ​ |**golf** (geogràfic) ​ | 
-|**mà** (substantiu:​ la mà dreta; aigua en llenguage infantil) ​ |**ma** (possessiu: ma casa)  | 
-|**més** (adverbi comparatiu; partició de l’any; verp metre) ​ |**mes** (pero, conjunció adversativa;​ possessiu: mes germanes) ​ | 
-|**mèu** i **mèus** (crit del gat)  |**meu** i **meus** (possessiu: és meu)  | 
-|**mòc** (verp moure: yo mòc)  |**moc** (mucositat) ​ | 
-|**mòle** (peça cóncava) ​ |**mole** (cosa gran)  | 
-|**mòlt**, **mòlta**, **mòlts** i **mòltes** (verp moldre: café mòlt, dacsa mòlta) ​ |**molt**, **molta**, **molts** i **moltes** (quantitat) ​ | 
-|**món** (substantiu) ​ |**mon** (possessiu: mon pare)  | 
-|**mòra** i **mòres** (musulmana) ​ |**mora** i **mores** (verp morar; fruit) ​ | 
-|**mòs** (de mossegar) ​ |**mos** (possessiu: mos pares) ​ | 
-|**nós** (pronom fort: nós, el rei)  |**nos** (pronom dèbil: anem-nos-en) ​ | 
-|**ón** (interrogatiu) ​ |**on** (enunciatiu) ​ | 
-|**pèl** i **pèls** (cabell) ​ |**pel** i **pels** (contracció per+el, per+els) ​ | 
-|**perqué** (substantivat:​ el perqué) ​ |**perque** (causal, final) ​ | 
-|**pòl** (alquitrà, asfalt) ​ |**pol** (extrem) ​ | 
-|**quàn** (interrogatiu i exclamatiu: ¿quàn ve?)  |**quan** (adverbi) ​ | 
-|**quànt** (interrogatiu i exclamatiu: ¿quànt val?, ¡quànt ha fet!)  |**quant** (enunciatiu) ​ | 
-|**qué** (interrogatiu o exclamatiu: ¿qué vols?, ¿per qué?, ¿per a qué?,​¡qué bo!)  |**que** (relatiu, conjunció) ​ | 
-|**quí** (interrogatiu i exclamatiu: ¿quí ve?. Sé de quí depén) ​ |**qui** (enunciatiu) ​ | 
-|**rés** (acció de resar) ​ |**res** (pronom) ​ | 
-|**ròure** (verp) ​ |**roure** (arbre) ​ | 
-|**sà** (en bona salut) ​ |**sa** (possessiu: sa casa)  | 
-|**sabèu** (de Saba)  |**sabeu** (verp saber) ​ | 
-|**sé** (verp saber) ​ |**se** (pronom: se sent)  | 
-|**sés** (intestí) ​ |**ses** (possessiu: ses cases) ​ | 
-|**sèt** i **sèts** (7)  |**set** i **sets** (ganes de beure; set de tenis) ​ | 
-|**sèu** i **sèus** (lloc social) ​ |**seu** i **seus** (possessiu: el seu amic)  | 
-|**sí** (afirmació;​ sinada; pronom: cap a sí)  |**si** (condició: si vols vaig; nota musical) ​ | 
-|**sò** (sonoritat) ​ |**so** (contracció de senyor) ​ | 
-|**sòbres** (verp sobrar; lo que sobra) ​ |**sobres** (de carta) ​ | 
-|**sòc** (calcer) ​ |**soc** (verp ser: yo soc; mercat) ​ | 
-|**sòlc** ( verp soldre: yo sòlc berenar) ​ |**solc** (substantiu:​ cavalló) ​ | 
-|**sòn** (ganes de dormir) i **són** (verp ser: ells són)  |**son** (possessiu: son germà) ​ | 
-|**sòrt** i **sòrts** (bona fortuna) ​ |**sort** i **sorts** (que no sent)  | 
-|**sòu** (salari) ​ |**sou** (verp ser: sou bons)  | 
-|**té** (verp tindre; infusió) ​ |**te** (pronom: te la done)  | 
-|**tés** (infusions) ​ |**tes** (possessiu: tes germanes) ​ | 
-|**tòs** (verp tondre; part del coll) i **tós** (de tossir) ​ |**tos** (possessiu) ​ | 
-|**tòrt** i **tòrts** (torçut; sense un ull; injúria, agravi) ​ |**tort** i **torts** (pardal) ​ | 
-|**vós** (pronom fort: vós, el rei)  |**vos** (pronom dèbil: vos ho dic)  | 
- 
-  * Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: //Ell **vol** que el **vol** del colom siga més ràpit. El **sol** no **sol** calfar massa el **sol** del meu terrat, i no del meu terrat **sol**. Li **roba** la poca **roba** que té. Els **ràpits** d’este riu no són més **ràpits** que els de qualsevol atre//. 
- 
-|**cap** (pronom; preposició;​ substantiu: part del cos)  | 
-|**cas** (substantiu:​ part oposta a la fulla en l’aixada; substantiu: succés) ​ | 
-|**cau** (verp caure; substantiu: amagatall) ​ | 
-|**cor** (substantiu:​ víscera; substantiu: grup coral) ​ | 
-|**creu** (verp creure; substantiu: la creu cristiana) ​ | 
-|**en** (títul de cortesia: En Jaume; preposició de lloc: en ma casa; preposició de companyia: estic en tu)  | 
-|**fa** (verp fer; substantiu: nota musical) ​ | 
-|**fem** (verp fer; substantiu: desperdicis) ​ | 
-|**fera** (verp fer; substantiu: animal) ​ | 
-|**feu** (verp fer; substantiu: feudalisme) ​ | 
-|**net** (substantiu:​ fill d’un fill; adjectiu: sense brutícia) ​ | 
-|**nou** (9; adjectiu; anou)  | 
-|**pot** i **pots** (verp poder: ell pot fer-ho, tu pots fer-ho; substantiu: un pot de mel, dos pots de mel)  | 
-|**ràpit** i **ràpits** (substantiu:​ corrent d’aigua; adjectiu: uns trens ràpits) ​ | 
-|**roba** (verp robar: ell roba molt; substantiu: peces de vestir) ​ | 
-|**sobra** ​ (verp sobrar; substantiu: lo que sobra) ​ | 
-|**sol** (verp soldre: ell sol vindre; substantiu: el pis o paviment; astre; adjectiu: sense companyia) ​ | 
-|**veu** (verp vore; substantiu: sò vocal) ​ | 
-|**viu** (verp vore; substantiu: aresta; adjectiu: que té vida)  | 
-|**vol** (verp voler: ell vol dinar; substantiu: acte de volar) ​ | 
- 
-==== Interrogatius i exclamatius ==== 
- 
-S’accentuen els interrogatius i exclamatius que tenen homógrafs homòfons no interrogatius ni exclamatius:​ //qué, quàn, cóm, quí, quànt, ón: ¿Que quàn vindré? sé cóm dir-ho, com tampoc sé qué dir. Lo que sí sé és de quàntes coses i de quí depén. ¡Quin embolic! ¿A ón anem a parar?// 
- 
-===== Guió ===== 
- 
-El guió és el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d’una paraula per a distinguir-los. 
- 
-Usarem el guió: 
-  - Per a separar paraules per sílabes en final de línea. 
-    - Per a unir els pronoms que van darrere (enclítics) del verp. 
-    - Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: mireu-les, penjar-se’n. 
-    - Quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: menja-te’l,​ prengau-ne. 
-    - Quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: mira-ho, porta-hi. 
-  - En alguns noms composts on els elements dels quals no estan totalment integrats: crític-bibliogràfic,​ històric-científic. 
- 
-===== Interrogació i admiració ===== 
- 
-Els signes ortogràfics d’entrada en l’interrogació i l’admiració no han de suprimir-se per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a ón comença l’interrogació o l’admiració. 
- 
-El signe de principi s’ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo. 
- 
-La pràctica d’estos criteris ortogràfics dona claritat a l’escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d’una atra forma, podria arribar tart. Ademés de ser d’us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps.