Ortografia de C/Q/QU/K/CH

Grafia i sò

Les grafies de c, q, k, i els dígrafs qu i ch, representen el mateix sò; es tracta del sò velar, oclusiu, sort, que fonèticament es representa per [k]. No obstant, cadascú dels dígrafs i de les grafies apareixen en determinades circumstàncies com vorem:

a) La c apareix en:

- inicial davant de a, o, u: casa, córrer, cuc.

- interior, intervocàlica o darrere de consonant, seguida de a, o, u:
tacar, acurtar, penca, discussió.

- final de paraula: tinc, prec.

b) La q apareix en:

- inicial davant de u, i seguida de les vocals a, o:
quatre, quòrum.

- en interior, intervocàlica o darrere de consonant, seguida de a, o:
equador, aquós, enquadrar.

c) La k apareix en:

- qualsevol posició, pero a soles en paraules d’orige no llatí:
kàiser, kantià, York, trotskiste.

d) El dígraf qu apareix en:

- inicial davant de e, i:
queixa, quimera.

- interior, intervocàlica o darrere de consonant, seguida de e, i:
aquell, equivocar, enquestar, inquietar.

Si la u s’ha de pronunciar durà diéresis ü (qü):
eqüestre,obliqüitat.

e) El dígraf «ch» apareix en:

- final de paraula i com a excepció:
Alberich, Bosch, Lluch, Doménech,
Albuixech, March, Benlloch, Albiach
.

Escritura de C

S’escriu C:

a) En inicial i interior de paraula, sempre que darrere vagen les vocals a, o, u:
coure, caure, culpar, incapaç, acollar, inculpar.

b) En els grups consonàntics tautosilàbics cr i cl:
clau, cremar, inclòs, malcregut.

c) En final de paraula, si be s’ha de tindre present que en derivar pot conservar-se o transformar-se en -qu- per a mantindre el sò; en este cas portarà darrere les vocals e o i:
sec: seca, secà, sequetat, sequia
poc: poca, poquet, poquea
fosc: fosca, foscor, fosques

Esta regla és aplicable als femenins plurals dels substantius i adjectius acabats en -ca:
tenca: tenques
taca: taques
blanca: blanques
brusca: brusques

d) En final de paraula, tenint en conte que la derivació pot mantindre o canviar-la per g (davant de a, o, u) o per gu (davant de e, i):
amic: amics, amiga, amigues
fanc: fangós, fanguer
groc: groga, grogor, groguenc

e) En les terminacions masculines de les paraules acabades en:
-fec: antropòfec, antropòfecs
-fuc: febrífuc, febrífucs
-lec: teòlec, teòlecs
-goc: demagoc, demagocs
-turc: dramaturc, dramaturcs

Pero, s’escriurà g o gu en les formes femenines i en els atres derivats:
- antropòfega, antropòfegues, antropofàgia
- febrífuga, febrífugues
- teòloga, teòlogues, teologia
- demagoga, demagogues, demagògia
- dramaturga, dramaturgues, dramatúrgia

f) En els adjectius: conspicu, inocu, perspicu, promiscu i vacu, que tenen la següent derivació:
- conspicu: conspícua, conspicus, conspícues, conspícuament, conspicuïtat.
- inocu: inòcua, inocus, inòcues, inòcuament, inocuïtat.
- perspicu: perspícua, perspicus, perspícues, perspícuament, perspicuïtat.
- promiscu: promíscua, promiscus, promíscues, promiscuïtat, promíscuament, promiscuar.
- vacu: vàcua, vacus, vàcues, vacuïtat, evacuar, evacuació.

Les combinacions c + u + a / e / ï són bisilàbiques i es pronuncien: i-nò-cu-a, i-nò-cu-es, i-no-cu-ï-tat.

g) En els adjectius inic, oblic, propinc, que presenten la següent derivació:
inic: iniqua, inics, iniqües, iniquament, iniqüitat.
oblic: obliqua, oblics, obliqües, obliquament, obliqüitat, obliquar.
propinc: propinqua, propincs, propinqües, propinqüitat.

Les combinacions q + u/ü + a/e/i són monosilàbiques i es pronuncien: o-bli-qua, o-bli-qües, -o-bli-qüi-tat.

h) En interior de paraula, formant part dels grups heterosilàbics següents: CC: acció, dicció, accent, accidental, acceptació… pronunciat [ks]
CD: anècdota, anecdòtic, sinècdoque… pronunciat [gd]
CM: dracma, acmeit … pronunciat [gm]
CS: sacseig, dacsar, facsímil… pronunciat [ks]
CZ: eczema, eczematós… pronunciat [gz]
CT: actuar, pacte, tractar, octubre… pronunciat [kt]
CN: tècnic, aràcnits, icnografia, estricnina… pronunciat [gn], encara que també es pot pronunciar [nn] / [kn].

Escritura de Q / QU

S’escriu Q:

a) Davant de u, en inicial i interior de paraula, seguida de a, o:
quallar, quaranta, quotidià, quota, equànim, equatorial, aquós.

Excepte:
vàcua, perspícua,

b) En el femení singular dels adjectius:
oblic, inic, propinc,

S’escriu QU:

a) En inicial i interior de paraula quan vagen darrere les vocals e, i:
queixa, quixal, aquelles, sequiol.

b) En el femení plural dels substantius i adjectius acabats en -ca:
tanca: tanques
placa: plaques
fosca: fosques
blanca: blanques

c) Quan la u d’este dígraf (qu) vaja seguida de e, i, i l’hajam de pronunciar, li posarem diéresis:
freqüent, conseqüència, pasqües, obliqüitat, aqüífer.

Hem de recordar que estes combinacions q + ü + e / i són monosilàbiques:
fre-qüent, con-se-qüen-ci-a, pas-qües…

Escritura de K

S’escriu K:

a) En paraules d’orige estranger i noms tècnics de diversa procedència:

kàiser kirieleison
kantià kurchatovi
kantisme kèlvin
kàrstic York
knut krausisme
krausiste

b) En els composts del prefix kilo-:
kilómetro, kilógram,…

Encara que és recomanable l’escritura d’estes paraules en qu:
quilómetro, quilógram, com es fa en uns atres casos, adaptant la fonètica a les grafies existents com ha ocorregut en: caolí, curt, quiste,…

Escritura de CH

S’escriu CH:

a) En els antropònims i topònims que mantenen esta grafia per tradició:
Estruch, March, Blanch, Albiach, Bosch, Doménech, Broch, Benlloch, Alberich, Albuixech, Torre d’En Doménech

En tots estos casos la ch es pronuncia [k] i no [č], com fan alguns que desconeixen la fonètica valenciana d’estes paraules.