Ortografia de la S, SS, C i Ç

Grafia i sò

El sò [s], alveolar sibilant sort, es representa en valencià per quatre grafies: s, ss, c, ç. Estes són les posicions o llocs a on apareix cada grafia:

a) s
- inicial de paraula: sabata, sorprendre, servici - interior darrere de consonant: pansa, dacsa - interior intervocàlica, darrere d’un prefix que acabe en vocal: antesala, asimètric, contrasagell, presupost.

b) ss
- interior entre vocals: pressió, massa.

c) c
- inicial o interior, sempre que vaja seguida de e, i: cendrer, francés, places, cinc, accident, felicitat.

d) ç
- final de paraula, sempre que en derivar faça ç o c:
infeliç: infeliços, infelicitat
audaç: audaços, audàcia
comerç: comerços, comerciant

La -s final, o interior -s-, pot transformar-se en sonora [z], en contacte en la vocal o consonant sonora següents: esgarrany, des d’ahir (pronunciant la s sonora)

Per a l’escritura d’este sò se seguix, com a norma general i en els casos certs, el criteri següent:

LLATÍ VALENCIÀ
c+e, i c/ç
t+e, i c/ç
ch+e, i c/ç
qu+e, i c/ç

Unes atres etimologies no llatines es grafien en s/ss.

Escritura de S

S’escriu S:

a) En inicial de paraula, darrere de consonant i en final: suro, sucar, bàlsem, conversar, furs, mas.

b) Entre vocals, quan vaja darrere d’un prefix acabat en vocal be siga d’orige llatí o grec. La pronunciació és de esse sorda:

- prefixos llatins:
ante: antesala
bi/bis: bisecció, bisemanal
contra: contrasentit
sobre: sobreseïment, sobresou
supra: suprasensible
tri: trisacàrit, trisecció
uni: unisexual, uníson

- prefixos grecs:
a (negació): asèpsia, asincronisme
anti: antisemita, antisèptic, antisocial
di/dis (significant dos o trastorn): disépal, disúria, disenteria
hipo: hiposulfat, hiposulfurós
mono: monosilàbic, monosépal
para: parasíntesis, parasístole
penta: pentasilàbic
tetra: tetrasilàbic

c) En el prefix trans-, quan vaja seguit d’una paraula que comence per una s:
transubstanciació (del llatí eclesiàstic transsubstantiatio)
transudar (de trans + sudar)
transunt (del llatí transumptus)

Escritura de SS

S’escriu SS:

a) Entre vocals: travessa, missa, vassall, necessari, sessió.

b) En les paraules que escomencen per a + s + vocal, sempre que esta a no funcione com un prefix negatiu: assistència, assimilar, associar, assessorar.

c) En les paraules formades pels prefixos des- o dis- i una paraula que tinga per inicial una s. Estos prefixos indiquen: oposició-contrarietat, orige-procedència i extensió-separació: dessalar, dessucar, dessuar, dissecció, dissenyar, dissolució.

d) En el sufix -íssim (femení i plurals també): rectíssim, pleníssima, blanquíssims, rogíssimes.

Pero en la terminació -èsim (distinta a la que estem tractant) s’escriu solament una esse: centèsim, deumilèsim.

e) En paraules com les següents, en els seus derivats o que pertanyguen a la mateixa família (substantius, adjectius o verps): agressió, agressor, congressiste, digressió, ingressar, ingressos, progressar, regressió, transgressor.

- bessó, bessona, bessonada.
- cassar, cassació, fracassar, fracassos.
- cessió, cessar, accessible, accessos, accessori, inaccessible, antecessor, concessió, concessionari, excessiu, incessable, intercessor, predecessor, processó, processat, recessió, successos, successor.
- classe, classificar, clàssic, classificació.
- (colós) colossos, colossal, colossalisme.
- confessar, confessió, professar, professió, professor.
- (cras) crassa, crassitut.
- escissió, rescissió, abscissa.
- (espés) espessa, espessos, espessar, desespessar.
- (ser) essència, interessar, interessos, desinteressar.
- fossa, fosser, fossar, fòssil, fossilisar.
- (gros) grossos, grossor, grossària.
- massa, massage, massificar.
- missa, comissió, dimissió, admissió, transmissió.
- necessari, necessitar, innecessari.
- (os) ossos, ossificar.
- passar, passara, passejar, passiu, impassible.
- possible, possibilitar, possessiu, possessionar.
- (ros) rossa, rossejar.
- (tós) tosseta, tossir.
- vassall, vassallage, avassallar.

f) En paraules que assimilen el grup llatí rs a ss:
(bursa) bossa
(morsu) mòs, mossegar, mossos
(versu) travessar, travessa, travesser

g) En paraules d’etimologia no llatina com:
Alcàsser
Almàssera
alficòs: alficossos, alficossera
arròs: arrossos, arrosser
cafís: cafissos
tramús: tramussos
tros: trossos, trossejar

h) En final de paraula no apareix mai, pero podem trobar que en els derivats es duplique o es conserve simple, segons les regles de formació del femení i del plural que es troben en la gramàtica:
gros: grossa
tramús: tramussos
pereós: pereosa, pereoses
més: mesos

Escritura de C

S’escriu C:

a) En inicial i interior de paraula davant de les vocals e, i: cent, necessari, cinquanta, posició…

En final de paraula, per al sò que estem tractant [s], s’usa la ç, mai la c que sonaria [k]: feliç, comerç.

b) En les terminacions -anci, -ància, -ència: ranci, Constanci, elegància, abundància, residència, excelència.

Excepte: Valéncia

c) En les terminacions -ici, -ícia, -ície: edifici, servici, avarícia, justícia, calvície, superfície.

d) En les terminacions -aci, -àcia: Ignaci, prefaci, Horaci, desgràcia, Alsàcia, democràcia, farmàcia.

Excepte: Atanasi, gimnasi, Anastasi, potassi, antonomàsia, Àsia, Atanàsia, Eufràsia, paranomàsia, eutanàsia.

e) En l’acabament -ció; pero cal tindre en conte la possibilitat d’escriure -sió / -ssió. Per ad estos casos convé consultar les regles sobre s i ss: acceptació, aplicació, condició, votació.

f) En paraules de la mateixa família podem trobar alternances entre c/ç, depenent únicament de la vocal següent. No mai es produirà una alternança entre c / ç i s / ss:
forcejar, forçut, força
dolcea, endolcir, dolç, dolçor
cacera,caça,caçador
calcer, calceta, calça, calçar
capacitat, capaç, capaços

g) En interior de paraula, formant part dels grups consonàntics heterosilàbics següents:

- CC, pronunciat [ks]

abstracció afecció ficció satisfacció
accedir calefacció aflicció seducció
accelerar cocció inspecció succés
accent conducció predicció succeir
acceptar direcció producció transacció
accident diccionari proyecció extracció
acció deducció refracció restricció

- PC, pronunciat [ps] accepció, concepció, excepció, opció, recepció

- SC, pronunciat [ss] abscissa, ascens, ascensió, asceta, discernir, disciplina, consciència, escena, escenari, escèptic, fasciste, suscitar

- XC, pronunciat [ks] excedència, excedir, excelència, excelent, excels, excèntric, excepció, excepte, excés, excessiu, excitar

Escritura de Ç

S’escriu Ç:

a) En interior de paraula seguida de les vocals a, o, u, i en final quan els derivats porten c o ç: alçar, alçària, llançar, açò, veloços, vençut, forçut, tenaç (tenaços, tenacitat), feliç (feliços, felicitat)

b) En les terminacions -ança, -ença: ensenyança, esperança, lloança, renaixença, coneixença.

Excepte en unes atres paraules, que s’escriuen en s, perque no es tracta d’esta terminació: ansa, cansa, dansa, descansa, defensa, ofensa, pensa.

c) En els adjectius de tres terminacions (una per al singular i dos per al plural) acabats en el sò de [s]. El singular i el plural masculí porten ç, mentres que el plural femení porta c: atroç, audaç, capaç, contumaç, eficaç, feraç, feliç, feroç, incapaç, ineficaç, infeliç, loquaç, mordaç, perspicaç, rapaç, sagaç, suspicaç, tenaç, veloç.

atroç: atroços, atroces
audaç: audaços, audaces
feliç: feliços, felices

d) En els derivats en -uçar i -uçó esbatuçar, engatuçar, escabuçó.

e) En els sufixos -aç, -iç, -uç, que indiquen aument, implicació, propietat o que són despectius:
gran: grandaç, grandaça, grandaços (grandaces)
ma: manaça (manaces)
groc: groguiç, groguiça, groguiços (groguices)
ferro: ferriç, ferriça, ferriços (ferrices)
canya: canyiç, canyiços
pa: paniç, paniços
palla: palluç, palluços, palliça (pallices)
pobre: pobruç, pobruça, pobruços (pobruces)

i aixina una série de paraules que porten estos sufixos en la seua forma masculina o femenina: fogaça, gentuça, menjuça, pastiç, hortaliça, pelliça, rabaça; tenint present que usarem la ç quan es tracte d’estos sufixos, pero no quan es tracte de paraules primitives que porten ya estes terminacions com: tassa, bassa, missa, matís, tramús.