Documentació formal de l’ortografia de la llengua valenciana, tercera edició (2020)

La necessitat primera en qualsevol llengua moderna i de cultura és la fixació ortogràfica, seguint una norma que permeta la seua escritura de manera normalisada i sistemàtica; per açò, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV cregué fonamental, en posterioritat a haver vist la llum la seua Ortografia en l’any 1979, la publicació d’un treball de documentació que argumentara sòlidament els acorts presos.

Una Documentació formal de l’ortografia de la llengua valenciana que ha contat en successives edicions, ampliades i actualisades, i de la qual presentem la tercera edició, de moment només en format electrònic, si be es preveu la seua pròxima publicació en format paper.

En cada u dels apartats del present treball s’explica el perqué i el cóm –ademés de la corresponent constatació sincrònica i diacrònica– dels criteris seguits en l’ortografia de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, la qual emana dels acorts d’actualisació ortogràfica adoptats en 1979 per la seua Secció de Llengua.

Uns acorts que recuperaren per a la llengua valenciana, en certes modificacions i adaptacions, la tradició ortogràfica i normativa de la primera gramàtica d’esta Real institució, editada en 1915 i obra del filòlec Lluís Fullana i Mira, qui la redactà en desenroll dels acorts ortogràfics presos un any abans per escritors i erudits en una série de reunions públiques i democràtiques que tingueren lloc en la sèu de la societat Lo Rat Penat a lo llarc de 1914.

Estos acorts de 1979 foren recolzats multitudinàriament per la societat civil valenciana en un acte que tingué lloc en 1981 en el Monasteri d’El Puig; motiu pel qual les normes de la RACV són conegudes, popularment, com a “Normes d’El Puig”. En estes normes se publicà la versió oficial valenciana de l’Estatut d’Autonomia de 1982, i en ella s’impartiren les primeres classes de valencià en moltes escoles.

Adoptada esta normativa com a pròpia per gran número d’entitats culturals, escritors i usuaris de l’idioma valencià, el model llingüístic construït des d’aquell moment és l’eixemple més manifest, per part de la comunitat idiomàtica valenciana, de voler continuar parlant, llegint, escrivint i conreant un idioma viu, cult i en personalitat plenament definida dins de la gran família de les llengües romàniques.

El present estudi no té com a objectiu descriure la totalitat del model llingüístic i normatiu –poden consultar-se la Gramàtica i unes atres obres llingüístiques per a tal fi–. Al contrari, se centra en justificar les principals modificacions ortogràfiques i certes tries morfològiques que diferencien la normativa de la RACV d’algunes propostes anteriors i la fan coincidir en unes atres.

Documentació Formal de l'Ortografia de la Llengua Valenciana