¡Açò és una versió antiga del document!


Ha faltat Anfós Ramon

La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana vol manifestar el més sincer condol per la pèrdua del gran poeta i lliterat de l’idioma valencià, Anfós Ramon i García, membre de la nostra Secció.

Anfós Ramon ha segut un dels grans poetes de la llengua valenciana del sigle XX i XXI. El més llorejat i premiat en época recent. Personage importantíssim en el món de la lliteratura fallera, ha segut l’autor que en més ocasions ha rebut el màxim guardó otorgat per Lo Rat Penat, el Bernat i Baldoví en un total de dèsset ocasions.   Citar tots els premis i guardons seria llarguíssim pero no volem deixar de recordar que ya en 1957 conseguí la primera Flor Natural en Algemesí, fins a un total de tres ocasions. En tres ocasions també Massanassa i Meliana. En quatre ocasions la de Xàtiva, Massamagrell, Vilanova de Castelló i Nules. En una Manises i Castelló. Nou voltes la Flor Natural de la ciutat de Paterna. Sèt voltes la Flor Natural dels “Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia”. Premi Valéncia de Lliteratura de la Diputació de Valéncia en 1963. Rosa i Medalla de la Casa dels Obrers en 1967. Premi Xavier Casp de l’Ajuntament de Carlet en 1975. Premi Primavera de l’Associació Cultural El Palleter de Catarroja en 1982 i 1984. Premi Ciutat de Valéncia de Poesia Roïç de Corella de l’Ajuntament de Valéncia en 1997. Premi Benvingut Oliver de l’Ajuntament de Catarroja en 1997. Taronja d’Or de la ciutat de Vilarreal en dos ocasions i una la de plata. Premi Primavera d’Amics de la Poesia en cinc ocasions. L’Olimpiada de l’Humor en sis. També obtingué premis i distincions en llengua castellana, la Flor Natural de Montanejos, Chest, Enguera i Alboraig, premi Vendimia de Jerez, etc.

En l’any 2002 rebé el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana.

L’any 2007 fon distinguit en el premi “Valencianos en la Onda” en l’apartat Cultura, per l’emissora de ràdio Onda Cero.

La seua obra ha segut arreplegada en antologies i catàlecs, ha segut traduïda a l’anglés, i musicada per cantautors com el gran Vicent Savall.   Pero ademés de la seua eminència com a lliterat, resaltava i destacava la seua humanitat i la seua proximitat. Un amic que sempre estava dispost a ajudar, a assessorar i a colaborar des del seu talant benévol, el seu coneiximent, i el seu constant somriure.

Per a tots els que hem tingut l’honor i el privilegi d’estar i treballar en ell, a soles nos queda l’agraïment d’haver vixcut en ell tants moments.   Gràcies al treball, a l’esforç i a l’eixemple de valencians com Anfós Ramon i García, la llengua valenciana està hui més prestigiada, i més viva.   Volem donar el nostre condol a la seua família i el major conhort en tan dolorós moment. Descansa en pau amic Anfós.