La Llengua Valenciana és l’usual per a més de dos millons de parlants de la Comunitat Autònoma de Valéncia (històricament Regne de Valéncia), era la llengua oficial del Regne de Valéncia i hui reconeguda llengua cooficial per l’Estatut d’Autonomia.

El Sigle d’Or de la Lliteratura Valenciana (s. XV) constituïx l’época de major esplendor per a les lletres valencianes, alvançant-se a les demés llengües romàniques. El valencià modern és l’evolució natural del valencià que utilisaven els clàssics, que ademés ya se n’orgullien en les seues obres de dir que escrivien en llengua valenciana.

La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes és l’encarregada de l’estudi i promoció de la llengua i lliteratura valencianes, aixina com de la normativisació, a tots els nivells, i de l’us oral i escrit de l’idioma, basant-se en la realitat llingüística valenciana i en criteris científics que s’ha concretat en la seua ortografia, diccionari, estàndart oral…

Les normes ortogràfiques emanades de la Secció foren oficialisades per la Generalitat Valenciana per a l’idioma valencià i en elles fon redactat el primer Estatut d’Autonomia.

El Ple de l’Ajuntament de Valéncia, en la sessió ordinària del dia 31 de març de 2016, adoptà, per unanimitat de tots els grups polítics, iniciar les actuacions necessàries per a l’adaptació oficial del nom del municipi de Valéncia a la llengua valenciana.

Atés que existix controvèrsia, tant a nivell social com entre els experts, sobre si la forma valenciana del topònim és “València”, en accent obert sobre la e (com propon l’acort municipal) o be “Valéncia”, en accent tancat, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes emet el present informe tècnic, que analisa dita qüestió des del punt de vista filològic.

informe.pdf