Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<

Menció en el Manual of Standardization in the Romance Languages

Enguany la prestigiosa editorial Walter de Gruyter, especialisada en llingüística, ha publicat el seu Manual of Standardization in the Romance Languages, obra senyera en la codificació de les llengües romàniques.

En ella, dins de l’apartat gramatical i en el subapartat dedicat a “gramàtiques normatives valencianes”, s’inclou l’anàlisis de la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana editada en 2015 per la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, aixina com la referència a la normativisació independent del valencià com un component més de la nostra realitat llingüística i social.

La referència és més important encara si tenim en conte l’omnipresent marc conceptual construït a nivell internacional les últimes décades pels llingüistes de tendència catalanista, el qual nega l’autonomia idiomàtica de la llengua valenciana. Un marc conceptual que impregna la redacció de la resenya, si be no lo suficientment com per a impedir una adequada referència a la nostra obra normativa.

Esta referència es suma a una série de recensions de la llingüística internacional als estudis sobre l’identitat autònoma del valencià, com ara la resenya en Zeitschrift für Romanische philologie a El mozárabe de Valencia (Leopoldo Peñarroja: Madrit, Gredos, 1990), obra capital en la dialectologia històrica peninsular.

Este fet demostra que la Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la RACV, no a soles en versió impresa sino també en versió digital (lliurement disponible en la pàgina web de la Secció de Llengua i en el portal especialisat www.academia.edu), està tenint una difusió i un reconeiximent notables en els círculs filològics internacionals.

En definitiva, gràcies al treball científic de la Real Acadèmia, l’idioma valencià va rebent progressivament el mateix tractament normalisat que les restants llengües que presenten també una pluralitat codificadora, com ara el noruec o el gallec, per citar a soles dos casos.

No podia ser d’una atra manera, puix és impossible negar la rellevància d’una normativa com la de la RACV, en la que s’han redactat els primers llibres d’ensenyança de valencià en l’escola; que ha segut oficial, vehiculant la promulgació dels decrets del DOGV; i que, al remat, continua sent l’estàndart triat lliurement per molts valenciaparlants ‒entre ells una bona nòmina d’escritors‒ per a poder viure en valencià, d’acort en el sentiment general i natural d’autonomia que li és propi a la llengua valenciana.

Reproduïm a continuació la referència original en anglés que s’inclou en el mencionat manual, aixina com una traducció a la llengua valenciana:

mencio_gramatica_racv_en_el_manual_of_standardization.pdf