Necessitem que colabores: >> Fes-te patró << >> Donació <<

El CIVAL DE LA AVL DONA ENTRADA A TEXTS CLÀSSICS I DOCUMENTACIÓ ANTIGA MANIPULADA FENT-LA PASSAR COM A AUTÈNTICA.

La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, que ve fent un seguiment i estudi crític de tots els treballs realisats per la AVL, els quals se poden consultar en la web www.llenguavalenciana.com, està elaborant un estudi crític del CIVAL de la AVL en detectar algunes manipulacions greus de la documentació antiga valenciana que en ell apareix.

Segons la AVL: “El Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL) és una base de dades que conté un ampli repertori de llibres i documents digitalitzats escrits en valencià des del segle XIII fins a l’actualitat”.

La Secció de Llengua de la RACV està analisant meticulosament este material i ha detectat que la AVL dona entrada en el CIVAL “Corpus Informatitzat del valencià” a documents que prèviament han segut “normalisats” fent-los passar com a transcripcions fidels a l’original. D’esta manera formes catalanes que mai han existit en la llengua antiga o clàssica valenciana apareixen en la documentació. Moltes són les formes que d’esta manera oferix el CIVAL com a clàssiques quan en realitat no ho són. U dels casos més cridaners és la forma del català normativa “amb” que no existia en época antiga i que segons esta manipulació apareix en molts dels texts antics valencians substituint a la forma clàssica original “ab”.

El propi CIVAL se delata quan reproduïx un mateix text antic dos voltes, transcrit per autors diferents. Vejam com a eixemple el cas següent en el que la transcripció manipulada feta per Enric Guinot i publicada per l’Universitat de Valéncia, apareix la forma “amb”, mentres que en la transcripció feta per Ramon Ferrer i F. A. Roca i publicada per la RACV, apareix la forma “ab”, que és la que es troba en el document original.

Pregamins, processos i cartes reials. pàg 38 (anònim) any 1271. Enric Guinot Rodríguez. Ed. Universitat de València. Valéncia 2010. ISBN 978-84-370-7742-0

E foren trobades a Moncada xliii jovades e xiii fanecades e miga, e foren trobades a Carpesa xxxviiii jovades a la corda menor e en regadiu amb la margal que y an treyt, e x jovades que foren d’en Guillem Escrivà, e totes aqestes jovades deuen tornar a la corda del fur”.

Història de la cultura valenciana, 1, pàg 75 (anònim) any 1271. Ramon Ferrer i F. A. Roca. Ed. RACV. Valéncia 2014. ISBN 84-96068-58-7

E foren trobades a Carpesa XXXVIIII jovades a la corda menor e en regadiu ab la margal que y a.n creyt e X jovades que foren·d’en G. Escriva. E totes aquestes jovades deuen tornar a la corda del fur”.

D’esta manera l’investigador o usuari que consulta el CIVAL i busca la forma “amb” en texts valencians antics la trobarà i creurà que esta forma moderna és antiga, clàssica i usada per autors valencians, quan en realitat no és aixina.

L’estudi de la Secció de llengua de la RACV, que encara està en elaboració, també ha detectat que el CIVAL també arreplega texts valencians antics en els que s’ha manipulat l’accentuació. En época antiga no s’accentuava i els transcriptors solen afegir els accents per a facilitar la comprensió del text, cosa que és normal, pero els texts del CIVAL no afigen l’accentuació que li corresponia en época clàssica i que coincidix en l’actual del valencià, sino que ho fan segons la fonètica moderna del català oriental València, però, què, genovès, encès…, en conte d’accentuar a la valenciana Valéncia, pero, qué, genovés, encés… que representa la fonètica d’estes formes tant en época clàssica com actual.

En principi algunes de les obres manipulades, els autors i les editorials a on s’han detectat esta classe de manipulacions son les següents, pero no es descarta que a lo llarc de l’estudi en puguen aparéixer moltes més:

.- Enric Guinot Rodríguez Pergamins, processos i cartes reials 1271. Ed. Universitat de València.

.- Llibre de la Cort del justicia de Valencia 1280. Ed. Universitat de València i AVL.

.- J.V. García i R Pujades Llibre de la Cort del justicia de Valencia 1284. Ed UV. I AVL

.- A. Furió i F García Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de Valencia 1296. Ed. U.V.

.- Antonio Ferrando Llibre dels feits del rei En Jaume 1380 Ed. AVL

.- Antoni Ferrando Per vós loar he mester vostra força de Pere Alcanyís 1474. Ed. Alfons el Magnànim.

.- A. Silvestre Llibre de la Cort del justicia de Valencia 1298. Ed. UV i AVL

.- Martí de Riuer Les poesies de Jordi de Sant Jordi 1480. Ed Tres i quatre.

.- Abel Soler Documentació Corella 115 de Guillem Saera. Any 1472. Edita AVL

Est estudi també desvela que en alguns casos els títuls, subtítuls o notes que el transcriptor afig al text antic també apareixen com si formaren part del text antic, lo que pot donar lloc a confusions, quan s’haurien d’haver separat o reproduir avisant a l’usuari poc aveat ad estes qüestions. Seguint en l’eixemple de “amb” el CIVAL arreplega l’obra Epistolari de la Valéncia medieval (any 1416) a on apareixen documents transcrits per Agustín Rubio Vela, obra editada per IIFV-PAM, a on trobem un títul posat pel transcriptor “El cost econòmic d’una ruptura amb Gènova” que el CIVAL dona com si fora un text de 1416, quan en realitat és de 1998.

Una mostra més d’esta confusió induïda que produïx el CIVAL és l’obra Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim de 1435, a càrrec de Mateu Rodrigo Lizondo editada per UV en 2011. En ella l’autor introduïx el següent títul “PAU DE CASTELLA AMB ARAGÓ” i en l’original se diu “En l’any damunt dit, diluns a .XXIIII. de march, se féu la crida en lo Mercat de València de la pau de Castella ab Aragó”, pero el CIVAL data tant el títul de 2011 (amb), com el text original (ab) en l’any 1435.

Exactament igual passa en l’obra Curial e Güelfa de 1442,a càrrec d’Antoni Ferrando editada per Anacharsis en 2007. En el títuls moderns introduïts per A. Ferrando apareix la forma amb, quan en el text original s’usa ab, aportant més confusió ad esta qüestió perque el CIVAL no fa diferència entre el text antic i modern. Vejam un parell d’eixemples:

[3.4. TOPADA AMB AMBROSINO DE SPÍNDOLA, CORSARI GENOVÈS] [Text modern] Un cossari genovès, lo qual Ambrosino de Spíndola havia nom, hach sentiment Curial ésser molt rich e per cobdícia d’aquella roberia, pensant que ab poch treball la hauria, mesa…” [text original].

[2.134. ESPOSALLES DE LAQUESIS AMB EL DUC D’ORLEANS] [text modern] Oydes aquestes paraules, lo rey pensà tantost que los ancians ab qui ell havia parlat haurien tenguda manera que Curial se’n fos anat; per què tantost tramés per la duquessa…” [text original].

La AVL també introduïx en el CIVAL obres valencianes editades modernament en Catalunya i que han patit una “normativisació”, de manera que es presenten com a formes valencianes antigues formes que no ho són, puix són el resultat d’una adaptació al català modern. Valga com eixemple el Psalteri del valencià Roïç de Corella de 1490, publicat en 1985 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. En un fragment de l’obra es pot observar com l’autor utilisa la sempre la forma clàssica valenciana ab i l’editor instroduïx un modern amb: “Emperò tu, home que deus ésser de un animo ab mi, guiador meu e conegut meu; qui ensemps ab mi prenies dolces viandes, hi en la casa de Déu havíem passejat amb concòrdia”. El CIVAL dona tot el text com a clàssic quan en realitat no ho és.

L’estudi de la Secció de Llengua de la RACV, que seguix en procés i elaboració, també tracta de detectar la manipulació de moltes atres formes, com ara formes verbals, plurals, grafies com la “l.l” o la “tz”, alteració en els usos de les preposicions…

L’estudi ya apunta a que la AVL hauria de retirar el CIVAL mentres se subsanen els erros i s’eliminen els texts manipulats, puix en cas contrari és un material inútil que ademés -i ací està lo més greu- aporta una informació errònea i manipulada a l’usuari i a l’investigador de la que es poden traure conclusions falses. Malintencionadament o no el material crea confusió distorsionant la realitat llingüística dels texts originals i hauria de ser retirat i revisat. Este material no és digne d’una institució acadèmica que ademés es manté en diners públics.