Writing /var/www/llenguavalenciana.com/wiki/data/cache/e/e8a0589265e14127e8cd5fea1c758483.metadata failed
Writing /var/www/llenguavalenciana.com/wiki/data/cache/e/e8a0589265e14127e8cd5fea1c758483.xhtml failed

Proposició a la Corporació Provincial de Valéncia per J. Pérez Lucia, 1913

A l’Excma. Diputació Provincial

Els Diputats que subscriuen tenen l’honor d’elevar a la consideració de la Corporació Provincial la següent proposició.

A ningú s’amaga que entre els deures preferents de la Diputació es troba, segons la seua pròpia Llei orgànica, el del foment dels interessos morals, que pel seu caràcter general i colectiu no poden esperar el seu desenroll i recolzament de l’individu ni d’uns atres organismes distints, incapaços pel seu caràcter i condició de dur a efecte i menys de sostindre institucions i obres que necessiten una paternitat adequada a la seua naturalea especial i a la fi per sa pròpia essència determinat.

Este deure de propulsió i foment es mostra hui tant més exigible en tant que el progrés i desenroll de la riquea nacional i regional i els nous métodos i desenroll de la ciència exigix, d’una banda, que la vida moral i intelectual no es ressague en predomini, a la vegada, en perjuí de l’orde material i, d’una atra, aquell que nostra pròpia personalitat valenciana per una labor constitutiva que demanden poderoses raons científiques, polítiques i socials, tercie en el moviment de cultura al qual atenen en energies i entusiasmes creixents, tots els pobles i nacions del món civilisat.

No és dable afirmar que s’està realisant entre nosatres una labor de cultura i d’investigació científica apropiada a la satisfacció de les grans necessitats que apuntàvem. Contràriament, és forçós reconéixer que l’interés per la cultura i l’esforç d’investigació estan reduïts a un escassíssim número de persones les quals, d’una atra banda, carixen dels mijos que són indispensables per al conseguiment d’esta classe de conquistes. Posseïm escassíssimes biblioteques, algunes d’elles com l’universitària, rep de l’Estat consignacions tan nímies per als distints estudis i Facultats, que no permeten adquirir a l’any una sola colecció d’extraordinari interés. En estos mijos, per uns atres camins, l’obra de cultura no és possible. L’investigació queda per fer i, com a poble vençut, patim el vergonyós jou del qual investigadors estranys vinguen al nostre propi solar regional a descobrir tesors històrics, filològics, artístics i de cultura, que nosatres haguérem d’investigar i difondre en patriòtic empenyorament i noble emulació.

L’activa i perseverant Diputació de Barcelona, en la seua ‘Institució d’Estudis Catalans’, l’Estat francés en la seua ‘Escola d’Alts Estudis’ i l’‘Escola d’Atenes’ i l’‘Institut de Reformes Socials Espanyol’ i uns atres organismes d’anàloga o major importància creats en Anglaterra, Alemanya, Itàlia i uns atres països, nos confirmen en la necessitat d’atendre en anàlecs mijos als propis fins i d’un modo especial a l’investigació científica, més interessant i àmplia en tant que major és l’abast d’especialisacions que les modernes corrents han determinat en tots els órdens de la cultura humana.

A ningú com a la Diputació complix el prendre l’iniciativa de tan interessant i transcendental assunt, procurant la creació d’un centre de crítica, investigació i difusió científica, que descobrint nostre gloriós passat nos faça dignes d’este i nos forme el pervindre.

Quan el fruit d’estes investigacions nos done a conéixer les époques més florents de la nostra història que hui desconeixem i apleguem a ponderar l’extraordinari paper que en la vida europea desempenyoraren durant el segle XV Valéncia i sa Regió, marchant a la davantera del progrés en tots els órdens de l’activitat humana, és quan apreciarem en tota la seua extensió i mida, l’abandonament i indolència actual, a la par que la responsabilitat del deure que sobre nosatres pesava en tal sentit.

L’estimable joventut valencianista, de la qual sa brillant imaginació i agut ingeni es releva de continu en les oposicions, certàmens i concursos públics, agraïx preferentment a la Diputació la feliç iniciativa que l’ofrena de nous camps d’activitat, alens i esperances que viuen segrestades per l’abandonament i l’incúria de tots i que l’expansió intelectual farà baratar en florent fecunditat, més esplèndides que aquelles que oferix la Naturalea en les nostres riques vegues i encantadors jardins. […]

Que no nos puguen dir que mentres unes atres joventuts reberen alens i mijos per a concórrer al palenc mundial, constituint un ESTAT INTELECTUAL dins d’un atre ESTAT POLÍTIC, lo joventut valenciana es consumix en l’inacció, agostada, espentant i esplèndida bledania.

Per això, els Diputats que subscriuen, tenen l’honor de presentar a l’Excma. Diputació Provincial les següents bases per a la seua aprovació definitiva:

1er- Es crea per la Diputació un ‘Centre de Cultura Valenciana’, que tindrà per objecte el de realisar la superior investigació en tots els órdens de la cultura general i, en especial, de la valenciana.

2on- Sense perjuí d’uns atres mijos adequats, procurarà no obstant el Centre la formació d’una biblioteca regional i la publicació de tots aquells treballs científics i lliteraris que estime conduents als seus alts fins, per mig de la directa labor de membres del Centre o acceptant iniciatives externes, en la facultat de dispondre pel seu conte la pràctica i investigació en archius, biblioteques nacionals i estrangeres, aportant còpies, etc.

3er- Este Centre, al qual se li reconeixerà tota independència necessària per a complir la seua elevada missió, tindrà tota capacitat jurídica, se dividirà en tantes seccions com exigixca el seu propi desenroll i es regirà en els ESTATUTS i REGLAMENT, formats per una comissió que designe la Diputació del seu si, la qual quedarà facultada per a associar al seu Consell les persones perites que estime nomenar.

4t- Immediatament desestagen la Casa de la Diputació les Audiències Territorial i Provincial pel seu trasllat al Palau d’Aduanes, la Corporació Provincial s’incautarà de l’edifici i en les dependències més adequades s’instalarà el ‘Centre de Cultura Valenciana’

Valéncia, 9 de juliol de 1913.

Juan Pérez Lucia Antonio Colomer Ibáñez

Als efectes d’autorisar la seua llectura.

C. Hernández Lázaro.

(Traduït a la llengua valenciana)