Ortografia de la H

La grafia h (haig) no representa cap de sò i la seua conservació obedix a criteris purament etimològics, encara que hi ha casos en els quals no la du la paraula originària i en l’actualitat sí; també ocorre al revés, apareix en l’orige i no en l’actualitat.

L’escritura d’esta lletra no té regles pròpiament dites, sino que es troba en un série de paraules i casos concrets que anem a donar.

2.1 S’escriu h:

a) En prefixos grecs o llatins:
- hagio: hagiografia, hagiogràfic
- halo: halografia, halotècnia
- haplo: haplologia
- hebdo: hebdomadari
- hect/hecto: hectàrea, hectómetro
- helio: heliogravat, heliocèntric
- helmint: helmintiasis, helmintològic
- hem: hematoma, hemoglobina
- hemer/hemero: hemeralopia, hemeroteca
- hemi: hemicicle, hemisferi
- hepat: hepàtic, hepatitis
- hepta: heptagonal, heptasilàbic
- hexa: hexasilàbic, hexagonal
- hidr/hidro: hídric, hidràulic, hidrotècnia, hidrogràfica
- hier/hierat/hiero: hieràtic, hierocràcia
- higro: higrometria, higrologia
- hip/hipo: hipocamp, hipòdrom, hipocresia
- hiper: hipèrbole, hipertròfia
- hipno: hipnòtic, hipnofòbia
- histo: històlisis
- holo: holocaust, holómetro
- homo: homosexual, homònim
- horo: horòscop, horòpter

b) Paraules que ya la tenen en son orige. Donem una llista d’estes paraules, sense ser exhaustius:

c) Casos etimològics. S’escriuen sense h una série de paraules, i els seus derivats, enca­ra que la tinguen en l’etimologia:
espanyol, avorrir, ert, oroneta, ordi, orri.

d) Casos no etimològics. Per contra, tot els derivats del llatí octo, s’han escrit generalment en h:
huit, huitanta, díhuit, huitava, huitantena.